Jocs Olímpics d'Estiu de 1992: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 47:
La primera sol·licitud la va realitzar l'any 1920 per tal d'organitzar l'edició de 1924. La decisió sobre la ciutat organitzadora es va ajornar al 1921; les altres ciutats candidates eren [[Amsterdam]], [[Roma]], [[Los Angeles]], [[Praga]] i [[París]]. Les pressions del president del [[Comitè Olímpic Internacional]] sobre els seus membres per tal que votessin a favor de París varen fer inviable una competició en condicions.
Pierre de Coubertin va visitar Barcelona l'any 1926, una ciutat fabril i esportiva, que havia consolidat el maridatge entre la ciutat i l'olimpisme. D'aquella visita, n'ha quedat una frase que s'ha fet celebre: abans de venir a Barcelona, creia que sabia que era una ciutat esportiva (7 de novembre de 1926). El 5 d'abril de 1927 es col·loca la primera pedra de l'estadi de Montjuïc amb l'assistència del llavors president del CIO, comte [[Henri de Baillet-Latour]], qui va poder visitar les instal·lacions que s'estaven construint per a l'[[Exposició Internacional de 1929]] i clubs consolidats com el [[Club de Tennis Turó]] o el [[Club Natació Barcelona]]. Animats per l'embranzida que va suposar per la ciutat l'exposició del 1929,l'Ajuntament va tornar a sol·licitar l'organització dels [[Jocs Olímpics de 1936]] al que optaven les ciutats d'[[Alexandria]], [[Berlín]], [[Budapest]], [[Buenos Aires]], [[Colònia (Alemanya)|Colònia]], [[Dublín]], [[Frankfurt del Main]], [[Helsinki]], [[Nuremberg]], [[Roma]] i [[Barcelona]]. La nominació s'havia de decidir a Barcelona, el 24 d'abril de 1931, amb motiu de la 29a Sessió del [[Comitè Olímpic Internacional]], i les perspectives per a la ciutat catalana no podien ser millors. Però la situació política espanyola era difícil; deu dies abans s'havia instaurat la [[segona república espanyola|Segona República]] i el rei [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]] s'havia exiliat del país. Malgrat tot, dinou membres del COI van acudir a Barcelona. La delegació olímpica va quedar gratament sorpresa de l'atenció de les autoritats catalanes i de la resposta del públic barceloní. L'[[alcalde de Barcelona]], [[Jaume Aiguadé]], i el [[president de la Generalitat de Catalunya|president de la Generalitat]], [[Francesc Macià]] varen assistir amb el president del CIO al partit de futbol celebrat entre les seleccions de l'Estat Lliure d'Irlanda i de la República Espanyola amb motiu de la cimera olímpica. A causa de la manca de quorum, la decisió sobre la seu dels Jocs del 1936 es va ajornar, i es va decidir fer la votació per carta. L'escrutini es va fer a [[Lausana]] un mes després: Berlín, fou la guanyadora, amb 43 vots; Barcelona, n'havia obtingut 16, i hi hagué 8 abstencions.<ref>{{Ref-llibre|títol=Memòria Oficial dels Jocs de la XXVa Olimpíada Barcelona 1992|url=https://www.worldcat.org/oclc/919666691|data=1993|editorial=COOB'92|lloc=Barcelona|isbn=8478680985|volum=vol.1|pàgines=210-211}}</ref>
| |||