|
La primera sol·licitud la va realitzar l'any 1920 per tal d'organitzar l'edició de 1924. Les altres ciutats candidates eren [[Amsterdam]], [[Roma]], [[Los Angeles]], [[Praga]] i [[París]]. Les pressions del president del [[Comitè Olímpic Internacional]], el baró de Coubertin, sobre els seus membres per tal que votessin a favor de París varen fer inviable una competició en condicions.
Animats per l'embranzida que va suposar per la ciutat l'[[Exposició Internacional de Barcelona|exposició delde 1929]], l'Ajuntamentajuntament va sol·licitar, per segona vegada, l'organització dels [[Jocs Olímpics de 1936]] al que optaven les ciutats d'[[Alexandria]], [[Berlín]], [[Budapest]], [[Buenos Aires]], [[Colònia (Alemanya)|Colònia]], [[Dublín]], [[Frankfurt del Main]], [[Helsinki]], [[Nuremberg]], [[Roma]] i [[Barcelona]]. La nominació s'havia de decidir a Barcelona, el 24 d'abril de 1931, amb motiuinstauració de la 29a Sessió del [[Comitè Olímpic Internacional]], i les perspectives per a la ciutat catalana no podien ser millors. Però la situació política espanyola era difícil; deu dies abans s'havia instaurat la [[segona república espanyola|Segona República]] i ell'exili del rei [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]] s'haviavaren exiliatdesanimar del país. Malgrat tot, dinouels membres del COI vanque acudir a Barcelona. La delegació olímpica va quedar gratament sorpresa de ls'atencióhavien de lesreunir autoritats catalanes i de la resposta del públic barceloní. L'[[alcalde dea Barcelona]], [[Jaumeper Aguadé]], i el [[president derealitzar la Generalitat de Catalunya|president de la Generalitat]], [[Francesc Macià]] varen assistir amb el president del CIO al partit de futbol celebrat a l'[[Estadi de Montjuïc]] entre les seleccions de l'[[Estat Lliure d'Irlanda]] i de la [[segona República Espanyola|República Espanyola]] amb motiu de la cimera olímpicavotació. A causa de la manca de [[quòrum]], la decisió sobre la seu dels Jocs del 1936 es va ajornar, i es va decidir fer la votació per carta. L'escrutini es va fer a [[Lausana]] un mes després: [[Berlín]], fou la guanyadora, amb 43 vots; Barcelona, n'havia obtingut 16, i hi hagué 8 abstencions.<ref>{{Ref-llibre|títol=Memòria Oficial dels Jocs de la XXVa Olimpíada Barcelona 1992|url=http://www.barcelonaolimpica.cat/pdfs/bcn92_cat1.pdf|data=1993|editorial=COOB'92|lloc=Barcelona|isbn=8478680985|volum=vol.1|pàgines=210-211}}</ref>
Barcelona no va defallir i el 1932 ho va intentar per tercer cop. A la 30a. sessió del CIO a [[Los Angeles]] es va presentar com a candidata als [[Jocs Olímpics d'estiu de 1940|Jocs Olímpics de 1940]], una candidatura que s'havia de defensar i votar a [[Berlín]], poc abans dels [[Jocs Olímpics de 1936|Jocs de 1936]]. En aquest cas, però, la delegació encapçalada per [[August Pi i Sunyer]], president del [[Comitè Olímpic Espanyol]], no va arribar a assistir-hi, degut al començament de la [[guerra civil espanyola]], tot just quinze dies abans.
El quart intent d'aconseguir l'organització dels jocs va ser l'any 1965 quan l'Ajuntament de Barcelona va presentar una nova petició per organitzar els [[Jocs Olímpics d'estiu de 1972|Jocs Olímpics de 1972]]. ComQuan éses preceptiu,va presentar la proposta es va presentar al [[Comitè Olímpic Espanyol]] per obtenir-ne el vist-i-plau. Al final del mes de desembre del 1965, el seu president, [[José Antonio Elola Olaso]], sense cap raó aparent, va canviar la candidatura de Barcelona per la de Madrid, tot proposant de reservar per a la ciutat comtal les proves dels esports nàutics i aquàtics. Madrid, que s'enfrontava a [[Detroit]], [[Mont-real]] i [[Munic]] va perdre en favor d'aquesta darrera que va organitzar el [[Jocs Olímpics d'estiu de 1972|Jocs Olímpics de 1972]], recordats per ser els primers amb la presència del [[terrorisme]] dins l'esdeveniment.
==== Olimpíada Popular ====
|
