Vicent Usó i Mezquita: diferència entre les revisions

Va debutar com a narrador el [[1992]] amb "La cançó de la terra estimada", una història sobre el retorn de l'exili amb la [[Guerra Civil]] al fons. Tres anys més tard, eixia "I en els arbres i en el vent", un homenatge a la seua infantesa, al món rural de Vila-real i sobretot al seu avi, amb qui confessa haver mantingut una relació molt estreta. Aquestes dues novel·les breus van guanyar el premi Ciutat de Vila-real i a penes van tenir difusió més enllà de la mateixa ciutat. En [[2002]], l'[[editorial Brosquil]] va reunir-les en un únic volum, "La memòria del vent".

 

El [[1995]], es consolida com a escriptor amb la publicació a l'[[editorial 3i4]] de "La mirada de Nicodemus", una novel·la d'intriga al voltant de la construcció de la catedral de [[Sant Pere de Roma]] i que se centra en la figura de [[Michelangelo Buonarroti]]. Després, publica "Tan oberta com sempre", una novel·la que mescla erotisme i una trama policiaca, i "Maig era un mes sense pluja", però és amb "La taverna del Cau de la Lluna" -que l'escriptor valencià [[Alfons Cervera]] considera com una de les millors novel·les valencianes del segle XX- que dóna un veritable salt de qualitat.