Civilització asteca: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
m Revertides les edicions de 176.83.61.29. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Línia 21:
[[Fitxer:El águila y la serpiente.jpg|thumb|Petroglífic trobat al Nayarit amb la representació de l'àguila]] Durant el regnat de Moctezuma Ilhuicamina, un grup de ''tlamatinime'' (savis) van intentar reconstruir el passat de la tribu, a partir de la ciutat de [[Tula]], capital antiga dels [[tolteques]]. La història que van reconstruir, tanmateix, està envoltada de misticisme i màgia, en què la religió i les profecies formaven part integral del destí i del pelegrinatge asteca.<ref name=van/> Una de les hipòtesis sobre l'existència d'Aztlán suggereix que la ciutat actual de San Felipe Aztatlán, a l'estat de les costes del Pacífic de [[Nayarit]] és la ciutat originària dels mexiques, que en el {{segle|XIX|s}} era la capital d'un dels quatre ''tlatoanazgos'' (senyorius) vassalls de Tula. Tres d'aquests senyorious van destruir la ciutat de Tula, on existia un barri asteca. Els asteques de Tula van retornar a Aztatlán. Així doncs, alguns historiadors han identificat aquest senyoriu de l'est, el regne astateca, amb el mític Aztlán. Segons la tradició local, seria a Mexcaltitlán, una de les illes de l'albufera, on es posaria per primera vegada l'àguila sobre el nopal, que després es convertiria en el senyal del seu déu que indicava el lloc on s'hauria de fundar llur capital, imatge que es convertiria en l'[[escut de Mèxic]].
 
=== PeregrinatgePelegrinatge ===
Després de la caiguda de la ciutat de Tula, el [[segle XII]], a la vall de Mèxic i altres valls properes, hi havia diverses ciutats-estats de pobles de parla [[nàhuatl]]: Cholula, Huexotzingo, Atzacpotzalco, Chalco, Culhuacan, Xochimilco i Tlacopan, entre altres. Cap d'aquestes era prou forta per dominar les altres. Totes, però, estaven unides per una cultura influenciada pels [[tolteques]], poble que els asteques admiraven llur cultura. Les cròniques asteques descriuen aquest temps com l'era daurada, en què la música va ser establerta, el poble va aprendre les arts i oficis dels tolteques sobrevivents, i els líders tenien competències de poesia en lloc de guerres.