Richard Feynman: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Esmenes d'estil.
Línia 29:
'''Richard Phillips Feynman''' ([[Nova York]], [[EUA]] [[1918]] - [[Los Angeles]] [[1988]]) fou un [[físic]] nord-americà, considerat com un dels més importants del [[segle XX]]. El seu treball en [[electrodinàmica quàntica]] li va valer el [[Premi Nobel de Física]] l'any [[1965]] compartit amb els físics nord-americà [[Julian Schwinger]] i japonès [[Sin-Itiro Tomonaga]].
 
Feynman era i segueix sent una figura popular no només per la seva habilitat com a conferenciant i professor sinó també per la seva excentricitat i esperit lliure mostrats en llibres com: ''Està vostè de broma, Sr. Feynman!'' i d'altres de gran èxit. A més de la seva carrera acadèmica, Feynman va ser un professor admirat i un talentós músic amateur. En la seva carrera també va col·laborar en el [[Projecte Manhattan]], en què es va desenvolupar la [[bomba atòmica]] americana. Durant aquell temps Feynman va estar a càrrec de la divisió de càlcul del projecte, aconseguinti va aconseguir construir un sistema de càlcul massiu a partir de màquines [[IBM]]. Al llarg d'aquest període, també va estar encarregat de supervisar la seguretat de les plantes d'enriquiment d'[[urani]].
 
Entre [[1950]] i [[1988]], Feynman va treballar a l'Institut Tecnològic de Califòrnia, [[Caltech]], en el lloc de ''Richard Chase Toleman Professor of Theoretical Physics'', encarregat de l'ensenyament de [[física teòrica]].
Línia 38:
 
== Biografia ==
Feynman va néixer a la ciutat de [[Nova York]] l'[[11 de maig]] de [[1918]]; els seus pares eren jueus, encara que no practicants. El jove Feynman va estar fortament influenciat pel seu pare, que l'animava a fer preguntes que desafiaven el raonament tradicional. La seva mare li va transmetre un profund sentit de l'humor, que va mantenir durant tota la seva vida. De nen li agradava reparar ràdios; ja demostrava talent per a l'enginyeria. Experimentava i redescobria temes matemàtics tals com la 'mitja derivada' (un operador matemàtic que quan és aplicat dos cops sobre una funció resulta en la [[derivada]] d'aquesta) utilitzant la seva pròpia notació, abans d'entrar a la universitat. La seva manera de pensar desconcertava de vegades a pensadors més convencionals; una de les seves preguntes quan estava aprenent l'anatomia dels felins, durant el curs de biologia universitari va ser: "Té un mapa del gat?". La seva manera de parlar era clara, encara que sempre ho feia amb un marcat discurs casual.
 
=== Educació ===