Viquipèdia

Dumnònia: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
afegint infotaula
Línia 1:
{{Estat_desaparegut
[[Fitxer:Ogham.Inscriptions.Cornwall.jpg|frameless|right|380px|thumb|Pedres inscrites trobades a Cornualla i Devon]]
|nom_oficial = Dumnònia
'''Dumnònia''' fou un regne [[britans|britànic]] a la [[Britània]] postromana entre els segles IV i VIII, situat al [[sud-oest d'Anglaterra]]. Se centrava a l'àrea coneguda actualment com a [[Devon]] però amb àrees frontereres de [[Somerset]] i potser de [[Dorset]], aleshores a la frontera oriental, i incloïa ''Cornubia'' o [[Cornualla (Gran Bretanya)|Cornualla]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Fouracre |nom=Paul |títol=The New Cambridge Medieval History: Volume 1, c.500-c.700 |url=http://books.google.cat/books?id=JcmwuoTsKO0C&pg=PA256&dq=Dumnonia+Cornwall&hl=ca&sa=X&ei=o_SoUJiJMMu7hAfqiICwCw&ved=0CDMQ6AEwAg#v=onepage&q=Dumnonia%20Cornwall&f=false |llengua=anglès |editorial=Cambridge University Press |data=2005 |pàgines=p.255 |isbn=0521362911}}</ref> ja que el [[regne de Cornualla]] era basat en la subtribu dels [[cornovii]] i tot i que sembla haver estat semi-independent des de feia temps, mantingué la seva independència tot i després que bona part de Dumnònia caigués sota control dels [[anglosaxó|anglosaxons]] entre els segles VII i X.<ref name=pearce>Pearce, Susan M. (1978), ''The Kingdom of Dumnonia: Studies in History and Tradition in South-Western Britain A.D. 350-1150'' Padstow: Lodenek Press.</ref>
| status =
|forma_de_govern = [[autarquia]]
|religió= [[cristianisme cèltic]]
|capital = [[Exeter|Caer Uisc]]<br>[[Liskeard|Lis-Cerruyt]]
|idioma = [[gal·lès|gal·lès antic]]
|era = [[edat mitjana]]
|any_inici= segle V
|any_fi = segle VIII
|life_span =
|mapa = British.coinage.Roman.invasion.jpg
|aclaració_mapa = Dumnònia o país dels ''dumnonii'', situat en l'extrem sud-oest de la Gran Bretanya.
|lema_nacional =
|himne_nacional =
|
|p1 = edat del ferro
|bandera_p1 =
|
|s1 = Wessex
|bandera_s1 =
|s2 =
|bandera_s2 =
|s3 =
|bandera_s3 =
|
|esdeveniment_inici=
|esdeveniment_fi =
|data_inici =
|data_fi=
|títol_líder = rei
|líder1= [[Caradoc]]
|any_líder1 = 290-305
|líder2=
|any_líder2=
|líder3=
|any_líder3=
}}
'''Dumnònia''' fou un regne que va existir en l'època de a la [[Britània]] postromana entre els segles IV i VIII, situat a l'extrem [[sud-oest d'Anglaterra]]. El seu territori se centrava en l'àrea coneguda actualment com a [[Devon]] més les zones frontereres de [[Somerset]] i potser de [[Dorset]], que aleshores era la frontera oriental, i incloïa ''Cornubia'' o [[Cornualla (Gran Bretanya)|Cornualla]].{{sfn|Fouracre|2005|p=255}} Estava poblat per gent era d'ètnia [[celtes|celto]][[britans|britana]], ja que eren els descendents dels ''dumnonii'' i dels ''[[cornovii]]'', una subtribu dels anteriors. En època romana va ser un país semi independent, i posteriorment va quedar reduïda mentre anava caient sota control dels [[anglosaxó|anglosaxons]] entre els segles VII i X,els quals l'anomenaven '''Regne de Gal·les Occidental'''.
 
== NomOrígens del nom ==
[[Fitxer:SomersetEngland cadburyCeltic castletribes modified- South.jpgsvg|thumb|[[Castellesquerra|350px|Tribus celtes del sud de Cadbury]],Britània durant l'època [[Somerset]]romana]]
El regne rep el nom dels ''[[dumnonii]]'', una tribu celta que vivia al sud-oest de la Gran Bretanya quan els [[Imperi Romà|romans]] arribaren per conquerir l'illa, segons diu la ''[[Geographia]]'' de [[Claudi Ptolemeu]]. Les variants del nom ''Dumnonia'' inclouen ''Domnonia'' i ''Damnonia'', aquesta última usada per [[Gildas de Rhuys]] en el segle VI com a [[joc de paraules]] de crítica i menyspreu al governant contemporani de la zona, [[Constantí de Britània|Constantí]].{{efn|El joc de paraules que Gildas fa servir és la paraula anglesa ''damnation'' («maledicció») perquè s'assembla a ''Dumnònia''.}}{{sfn|Koch|2006|p=619}} El nom té origen etimològic en l'arrel protocèltica ''*dumno-'', que vol dir "profund" i "món". Hi ha grups humans amb noms semblants a Escòcia (els ''[[damnis|damnonii]]'') i a Irlanda (''[[Fir Domnann]]'').{{sfn|Koch|2006|p=619}} Més tard, l'àrea fou coneguda pel veí regne [[anglosaxó]] de [[Wessex]] com a '''Regne de Gal·les Occidental''', i els seus habitants foren coneguts com a ''Defnas'' (gent de Dumnònia). En [[gal·lès|gal·lès antic]], i de manera semblant en [[britànic sud-occidental]], era ''Dyfneint'' aquesta és la forma que es manté avui en el nom del comtat de Devon ([[gal·lès]] modern: ''Dyfnaint'', [[còrnic]]: ''Dewnans'').
[[Fitxer:England Celtic tribes - South.svg|thumb|esquerra|350px|Tribus cèltics del sud de Britània durant l'època romana]]
[[Fitxer:British.coinage.Roman.invasion.jpg|frameless|right|350px|Tribus britàniques]]
El regne rep el nom dels [[dumnonii]], una tribu cèltica que vivia al [[sud-oest d'Anglaterra]] quan els [[Antiga Roma|romans]] arribaren a la [[Gran Bretanya]], segons la ''[[Geographia]]'' de [[Ptolemeu]]. Les variants del nom ''Dumnonia'' inclouen ''Domnonia'' i ''Damnonia'', aquesta última usada per [[Gildas]] en el segle Vi com a [[joc de paraules]] de "condemna" com a menyspreu al governant contemproani de la zona, [[Constantí III de Bretanya|Constantí]].<ref name=koch>[http://books.google.co.uk/books?id=f899xH_quaMC&pg=PA619&lpg=PA619&dq=Dumnonia&source=bl&ots=p_VCbdErYN&sig=90N821BNslth_YgVMvEyjmZ0sFA&hl=ca&ei=58BmSpXMMcSfjAeiofClAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3 John T. Koch, Celtic Culture: a historical encyclopaedia, 2006]</ref> El nom té origen etimològic en l'arrel protocèltica ''*dumno-'', que vol dir "profund" i "món". Hi ha grups humans amb noms semblants a Escòcia (''[[Damnonii]]'') i Irlanda (''[[Fir Domnann]]'').<ref name=koch/> Més tard, l'àrea fou coneguda pel veí regne [[anglosaxó]] de [[Wessex]] com a regne de [[Gal·les Occidental]], i els seus habitants foren coneguts com a ''Defnas'' (homes de Dumnònia). En [[gal·lès antic]], i de manera semblant en [[britànic sud-occidental]], era ''Dyfneint'' aquesta és la forma que es manté avui en el nom del comtat de Devon ([[gal·lès]] modern: ''Dyfnaint'', [[còrnic]]: ''Dewnans'').
 
DesprésEntre deels segles V i VI es va produir una l'emigració d'habitants del sud-oest de Britània cap a l'[[Armòrica]], situada a l'altra banda del canal de la Mànega, i es va formar a la costa continental atlànticatlàntica unaun regne germà anomenat [[Domnonea]] ([[bretó]]: ''Dumnonea'', [[francès]]: ''Domnonée'') i que posteriorment fou conegut com a [[Bretanya]] (bretó: ''Breizh'', francès ''Bretagne''), elun nom de la qualque deriva del [[francès]] ''Grande-Bretagne'' encunyat per a distingir l'illa de ''Bretanya''. Es creu que el període principal d'emigracióaquest de Dumnònia a Armòrica esdevingué entre els segles V i VI, iterritori. sS'especula que els [[''dumnonii]]'' van veure la fi de l'[[Imperi Romà]] com a una oportunitat d'establir el seu control aen noves àrees.<ref name=yorke>[http://books.google.co.uk/books?id=MKco_HXDTlYC&pg=PA15&lpg=PA15&dq=Dumnonia&source=bl&ots=iVGTUxNF8K&sig=FuVYVd-Zhu1Msq_4vAXSZ_qVUhY&hl=ca&ei=hL9mSquqHsnRjAfDgP2gAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2i Yorke,per Barbara,això Wessex in the early Middle Ages,van emigrar.{{sfn|Yorke|1995]</ref>|p=15}}
 
== Abast territorial ==
[[Fitxer:British.coinage.Roman.invasion.jpg|thumb|300px|Llocs on s'han trobat les monedes que feien servir els [[dobunis]] i els ''durotriges''.]]
Sembla que abans de l'arribada dels romans, el ''dumnonii'' havien habitat la península sud-oest de la Gran Bretanya cap a l'est fins al riu [[Parrett]] a [[Somerset]] i el riu [[Axe]] a [[Dorset]], a jutjar per la distribució de moneda entre els [[dobunni]] i [[durotriges]].<ref>{{citar ref|cognom1=Jones
Sembla que abans de l'arribada dels romans, els ''dumnonii'' havien habitat un territori que abastava des de la península de l'extrem sud-oest de la Gran Bretanya fins al riu [[Parrett]], a l'est, on actualment està el comtat de [[Somerset]] i el riu [[Axe]], en l'actual comtat de [[Dorset]], a jutjar per la distribució dels llocs on s'han trobat monedes encunyades pels ''[[dobunis|dobunni]]'' i els ''[[durotriges]]''.{{sfn|Jones|Mattingly|1990|p=47–55}} En l'època romana hi havia un límit provincial entre l'àrea governada d'[[Exeter]] i els governats de [[Dorchester (Dorset)|Dorchester]] i [[Ilchester]].
|nom1=Barri
|cognom2=Mattingly
|nom2=David
|any=1990
|citació=Britain Before the Conquest: Urbanization
|títol=An Atlas of Roman Britain
|editorial=Blackwell Publishers
|publication-date=2007
|lloc=Cambridge
|pàgines=47–55
|isbn=9781842170670
}}</ref> En l'època romana hi havia un límit provincial entre l'àrea governada d'[[Exeter]] i els governats de [[Dorchester (Dorset)|Dorchester]] i [[Ilchester]].
 
En el període posterior a la dominació romana la frontera oriental de Dumnònia no és clara. El límit pot haver estat format per l'oest del ''[[Wansdyke]]'', el [[Boscbosc de Selwood]] i el ''[[Bokerley Dyke]]''. Així, potser Dumnònia podiava haverocupar inclòsen posteriormentels primers temps els territoris de Cornualla, Devon, i la major part de Somerset i Dorset. Si és així, Dumnònia hauria inclòs llocs com [[Glastonbury]] i [[South Cadbury]]. Amb l'expansió de Wessex, laAquesta frontera va ser empèsempesa gradualment cap a l'oest a causa de la creixent expansió de [[Wessex]].
 
== Cultura i indústriaactivitat econòmica ==
[[Fitxer:Ogham.Inscriptions.Cornwall.jpg|thumb|300px|Pedres amb inscripcions trobades a Cornualla i a Devon.]]
Les connexions culturals dels ''dumnonii'' pre-romans, com s'expressa en la seva terrissa, es creu que s'han estès des de la península d'[[Armòrica]] a tot el [[Canal de la Mànega|canal]], i amb [[Gal·les]] i [[Irlanda]],més que no pas amb el sud-est de la [[Gran Bretanya]].<ref name=yorke/><ref name=cannon>[http://www.encyclopedia.com/doc/1O110-Dumnoniakingdomof.html Cannon, J.A., Kingdom of Dumnonia, in The Oxford Companion to British History, 2002]</ref><ref>Cunliffe, Barry (2005) ''Iron Age Communities in Britain: an Account of England, Scotland and Wales from the Seventh Century BC Until the Roman Conquest,'' 4th ed. pp. 201-206.</ref> L'idioma del poble de Dumnonia probablement parlava un dialecte [[britànic sud-oriental]] similar a l'avantpassat del [[còrnic]] i [[bretó]] moderns. La presència dels ''déisi'' (immigrants irlandesos) s'evidencia per inscripcions [[ogham]] en pedra:<ref>Thomas, Charles (1994) ''And Shall These Mute Stones Speak? Post-Roman Inscriptions in Western Britain'' Cardiff</ref><ref>A vegades les pedres tenen inscripcions en llatí, a vegades en ambdós idiomes: Thomas (1994). University of Wales Press</ref> que hi han deixat, confirmada i completada pels estudis toponímics. A part de la pesca i l'agricultura, el principal recurs econòmic dels ''dumnonii'' era la mineria d'[[Estany (element)|estany]], que era exportat des de l'antiguitat des del port d’''Ictis''<ref name=roman-britain/> ([[St Michael's Mount]] o [[Mount Batten]]). L'explotació de l'estany va continuar durant l'ocupació romana i va arribar al seu punt àlgid en el segle III.<ref name="trevithick-society.org.uk">[http://www.trevithick-society.org.uk/industry/cornish_history.htm A history of Cornish mining]</ref> L'àrea va mantenir contactes amb la [[Gàl·lia]] i la [[Mediterrània]] després de la retirada dels romans, i és probable que l'estany jugués un paper important en aquest comerç.<ref name=koch/> S'ha excavat terrissa post-romana importada arreu de la regió. Un augment evident a finals del segle V d'importacions [[Bizanci|bizantines]] i mediterrànies encara no s'han explicat satisfactòriament.<ref>Thomas, Charles (1981) reviewing Pearce (1978) in ''Britannia'' 12; p. 417</ref>
Els dumnonis preromans van tenir relacions comercials amb l'Armòrica, els altres territoris del canal se la Mànega, amb Gal·les i amb l'illa d'Irlanda, cosa que es dedueix de la terrissa que produïen.{{sfn|Yorke|1995|p=15}}<ref name="cannon">Canon, enllaç en la bibliografia</ref>{{sfn|Cunliffe|2005|p=201-206}}
 
A Dumnònia probablement es parlava un dialecte sud-oriental de les [[llengües britòniques]] similar a l'avantpassat del [[còrnic]] i del [[bretó]] moderns. La presència dels ''déisi'' (immigrants irlandesos) s'evidencia per les inscripcions trobades en pedres, fetes amb l'alfabet [[ogham]],{{sfn|Thomas|1994|p=6}}{{efn|De vegades les pedres tenen inscripcions en [[llatí]] i de vegades en ambdós idiomes.}} confirmada i completada pels estudis toponímics.
El cristianisme sembla haver sobreviscut a Dumnònia després de la sortida romana de la Gran Bretanya, confirmat per la trobada d'una sèrie de cementiris cristians de l'època romana tardana.<ref name=yorke/> En els segles V i VI la zona va ser evangelitzada suposadament pels fills de [[Brychan]] i els sants d'Irlanda com sant [[Piran]], i [[Gal·les]] com sant [[Petroc]] o sant [[Keyne]]. Hi va haver importants monestirs a [[Bodmin]] i [[Glastonbury]]; i també a Exeter, on s'han descobert enterraments del segle V prop de la catedral que probablement representen el cementiri dels fundadors que assistiren [[Bonifaci de Fulda]] (encara que hi ha controvèrsia sobre si era [[saxó]] o britànic). Esporàdicament, els bisbes de Cornualla són nomenats en diversos registres fins que fou adscrita a la [[Arquebisbe de Canterbury|Seu de Canterbury]] a mitjans del segle IX. L'organització en [[Parròquia (civil)|parròquies]] es va desenvolupar posteriorment, en l'època normanda.<ref>Pearce (1978), ch. 3 "The Establishment of the Church".</ref>
 
A part de la pesca i l'agricultura, el principal recurs econòmic dels dumnonis era la mineria de l'[[Estany (element)|estany]], que era exportat des de l'antiguitat des del port d’''Ictis''<ref name="Brit">{{ref-web|url=http://www.roman-britain.org/tribes/dumnonii.htm |títol=The Dumnonii|editor=Roman-Britain.org| consulta= el 25 de novembre del 2007}}</ref> ([[St Michael's Mount]] o [[Mount Batten]]). L'explotació de l'estany va continuar durant l'ocupació romana i va arribar al seu punt àlgid en el segle III.<ref name="trevithick-society.org.uk">[http://www.trevithick-society.org.uk/industry/cornish_history.htm A history of Cornish mining]</ref> L'àrea va mantenir contactes amb la [[Gàl·lia]] i la [[Mediterrània]] després de la retirada dels romans, i és probable que l'estany tingués un paper important en aquest comerç.{{sfn|Koch|2006|p=619}} S'ha excavat terrissa postromana importada arreu de la regió. Un augment evident a finals del segle V d'importacions [[Bizanci|bizantines]] i mediterrànies encara no s'han explicat satisfactòriament.{{sfn|Thomas|1981|p=417}}
== Assentaments ==
En època preromana els dumnonii van tenir sobretot una economia de subsistència, sense les elits dominants, i moltes granges individuals. Pels voltants de l'any 55, els romans hi van establir una fortalesa de legionaris a [[Isca Dumnoniorum]], la moderna [[Exeter]], però l'oest de la zona d'Exeter es va mantenir en gran part no romanitzada.<ref name=roman-britain>[http://www.roman-britain.org/tribes/dumnonii.htm Roman-Britain.org The Dumnonii.] consultat el 25 de novembre de 2007.</ref>
 
El cristianisme sembla haver sobreviscut a Dumnònia després de la sortida romana de la Gran Bretanya, confirmat per la trobada d'una sèrie de cementiris cristians de l'època romana tardana.{{sfn|Yorke|1995|p=15-19}} En els segles V i VI la zona va ser evangelitzada suposadament pels fills de [[Brychan]] i els sants d'Irlanda com sant [[Piran]], i e [[Gal·les]] com sant [[Petroc]] o sant [[Keyne]]. Hi va haver importants monestirs a [[Bodmin]] i a [[Glastonbury]]; i també a Exeter, on s'han descobert enterraments del segle V a prop de la catedral que probablement representen el cementiri dels fundadors que assistiren [[Bonifaci de Fulda]] (encara que hi ha controvèrsia sobre si era [[saxó]] o britànic). Esporàdicament, els bisbes de Cornualla són anomenats en diverses fonts documentals fins que Dumnònia fou adscrita a la [[Arquebisbe de Canterbury|seu de Canterbury]] a mitjans del segle IX. L'organització en [[Parròquia (civil)|parròquies]] es va desenvolupar posteriorment, en l'època normanda.{{sfn|Pearce|1978|p=del capítol 3}}
La majoria de Dumnonia és notable per la seva falta del sistema de [[vil·la]], encara que n'hi va haver un nombre substancial al sud de [[Bath]] i prop d'[[Ilchester]], i pels nombrosos assentaments que han sobreviscut del període romà. Igual que en altres àrees britàniques, els [[castre]]s de l'[[edat de Ferro]], com el castell de Cadbury, van ser fortificats en l'època romana en línia per a l'ús dels caps o reis, i altres assentaments importants com [[Tintagel]] semblen haver estat reconstruïts durant el període. L'arqueologia local ha posat de manifest que la unitat de granges aïllades conegudes localment com a ''rounds'' semblen haver sobreviscut a la sortida romana de Gran Bretanya, però van ser reemplaçades posteriorment, en els segles VI i VII, les granges no estancades que prenen el topònim britànic -''tre''.<ref name=pearce/><ref>Kain, Roger; Ravenhill, William (eds.) (1999) ''Historical Atlas of South-West England''. Exeter</ref>
 
== Assentaments ==
Exeter, coneguda pels britànics com a '''Caer Uisc''', fou la seu d'una important catedral saxona, però encara era parcialment per britànics de Dumnònia fins al segle X quan [[Athelstan]] els va expulsar.<ref name=yorke/><ref name=Snyder>Snyder, Christopher A. ''The Britons'' Blackwell 2003 ISBN 0-631-22260-X</ref> A finals del segle IX, la seu reial es va traslladar més a l'oest, durant l'avenç del [[saxó oriental]], cap a '''Lis-Cerruyt''' (actualment [[Liskeard]]). Els comtes còrnics del segle X friemen que s'havia traslladat a [[Lostwithiel]] després de la captura de Liskeard.<ref>[[John Whitaker (historiador)|Whitaker, John]]. ''The Ancient Cathedral of Cornwall, Historically Surveyed.'' London, 1804 p48</ref> S'ha suggerit que els governants de Dumnònia eren itinerants, parant en diverses residències reals, com ara [[Tintagel]] i el Castell de Cadbury, en diferents moments de l'any, possiblement al mateix temps que disposaven de a l'altra banda del canal, a Bretanya. Hi ha proves arqueològiques i textuals que els districtes com [[Trigg]] van ser utilitzats militarment com a ''hostes de guerra'' a tota la regió,<ref>Morris, John (1993) The Age of Arthur: a history of the British Isles from 350 to 650. London: Weidenfeld and Nicolson</ref> probablement incloent tropes estrangeres, fet evidenciat pels topònims corresponents a la [[Bretanya]], un motiu recurrent als mites del cicle britànic artúric, com el de [[Tristany i Isolda]].
[[Fitxer:Somerset cadbury castle modified.jpg|thumb|200px|El turó de ''Cadbury Castel'', [[Somerset]].]]
En època preromana els dumnonis van tenir sobretot una economia de subsistència, sense les elits dominants, i amb moltes granges individuals. Pels voltants de l'any 55, els romans hi van establir una fortí de legionaris a ''[[Isca Dumnoniorum]]'', la moderna [[Exeter]], però la zona a l'oest d'Exeter es va mantenir en gran part no romanitzada.<ref name="Brit"/>
 
La majoria de Dumnonia destaca per la manca de [[vil·la|vil·les romanes]] emprades com a sistema d'explotació agrària,{{efn|Només se n'han trobat quatre amb aquest ús.{{sfn|Pearce|1978|p=51}}}} encara que n'hi va haver un nombre substancial al sud de [[Bath]], a prop d'[[Ilchester]] i pels nombrosos assentaments que han sobreviscut del període romà. Igual que en altres àrees britàniques, les fortificacions en turons típics de l'[[edat del ferro]], es van ser aprofitar i reforçar en l'època romana i més tard transformats en castells, com el de Cadbury, per a l'ús dels caps o reis, i altres assentaments importants com [[Tintagel]] semblen haver estat reconstruïts durant el període. Els estudis arqueològics han posat de manifest que la unitat d'assentament pròpia dels dumnonis eren granges aïllades, anomenades localment ''rounds'', les quals semblen haver sobreviscut a la sortida romana de [[Britània]], i que van ser reemplaçades posteriorment, durant els segles VI i VII per altres sense tanques ni marges que marquin els límits de cada finca. Aquestes granges es reconeixen per portar en el seu nom el prefix brità ''tre(f)-''.{{sfn|Pearce|1978|p=49–50}}{{sfn|Padel|Kain|Ravenhill|1999|p=49-50}}
[[Fitxer:Castle-dore-cornwall-panorama.jpg|center|thumb|450px|<center>Panorama de Castle Dore, Cornualla<center>]]
 
Exeter, coneguda pels britans com a ''Caer Uisc'', fou la seu d'una important catedral saxona, però anteriorment va ser la seu dels dumnonis, fins que al segle X, [[Athelstan]] rei dels anglosaxons, els va expulsar.{{sfn|Yorke|1995|p=15-19}} A finals del segle IX, la seu reial es va traslladar més a l'oest, durant l'expansió de [[Wessex]], cap a ''Lis-Cerruyt'' (actualment [[Liskeard]]). Es creu que els comtes còrnics del segle X van traslladar la seva seu a [[Lostwithiel]], després que Liskeard caigués en mans de Wessex.{{sfn|Whitaker|1804|p=48}} S'ha suggerit que els governants de Dumnònia tenien una cort itinerant, i que habitaven en diverses residències reials, com ara [[Tintagel]] i el castell de Cadbury, en diferents moments de l'any, i que possiblement en tenien d'altres situades a l'altra banda del canal de la Mànega, a Bretanya. Hi ha proves arqueològiques i textuals que els districtes com [[Trigg]] van ser utilitzats a tota la regió militarment per acollir hosts en temps de guerra,{{sfn|Thomas|1994|p=216}} probablement incloent tropes estrangeres, fet evidenciat pels topònims corresponents a la [[Bretanya]], un motiu recurrent als mites del cicle artúric, com el de [[Tristany i Isolda]].
 
== Història i governants ==
[[Fitxer:Caratacus Stone full view.jpg|thumb|180px|Pedra de Caratacus]]
Encara que subjugada al voltant de l'any 78, la població local podria haver mantingut el control local, i Dumnonia pot haver estat autogovernada sota la dominació romana.<ref name=Snyder/> [[Geoffrey de Monmouth]] va afirmar que el governant de Dumnònia, potser durant el període 290-305, va ser [[Caradoc]] (Caractacus), que deia que havia estat l'assessor de confiança d'[[Eudaf Hen]] (Octavi el Vell). Si no es tracta d'una figura totalment llegendària, Caradoc no hauria estat un rei en el veritable sentit, sinó que hauria tingut un càrrec important dins de l'administració romana.<ref>[http://www.britannia.com/bios/ebk/caraddm.html Caradoc, 'King' of Dumnonia]</ref> És possible que la "pedra de Carataco"<ref>{{format ref}} http://everythingexmoor.org.uk/page.php?id=164</ref> a [[Withypool]] prop de Dulverton, amb la inscripció ''Carataci nepus---'' ("parent de Caradoc"), enregistra d'un dels seus descendents col·laterals.
Encara que vers el 78 Dumnònia va estar subjugada, la població local potser va mantenir l'autogovern, i també durant l'època de dominació romana.{{sfn|Keys|2010|p=88}} [[Geoffrey de Monmouth]] va afirmar que el governant de Dumnònia, potser durant el període 290-305, va ser [[Caradoc]] (''Caratacus''), que deia que havia estat l'assessor de confiança d'[[Eudaf Hen]] (Octavi ''el Vell''). Si no es tracta d'una figura totalment llegendària, Caradoc no hauria estat un rei en el veritable sentit, sinó que hauria tingut un càrrec important dins de l'administració romana. És possible que la "pedra de Caradacus" trobada a [[Withypool]], prop de Dulverton, amb la inscripció ''Carataci nepus---'' ("parent de Caradoc"), fos la inscripció d'un dels seus descendents col·laterals.<ref>{{ref-web|url=http://www.britannia.com/bios/ebk/caraddm.html |títol=Caradoc, 'King' of Dumnonia|editor=Britannia|consulta=18 juliol 2017}}</ref>
 
Després de la retirada dels romans, la història de Dumnònia és poc coneguda, encara que la seva posició geogràfica li ha permès sobreviure durant segles.<ref name="cannon"/> La història postromana de Dumnònia prové d'una gran varietat de fonts i és difícil d'interpretar<ref>Webster, Graham (1991) ''The Cornovii'' (Peoples of Roman Britain series)</ref> atès que hi ha una gran varietat de fonts en [[gal·lès antic]] i [[llatí]] farcides de fets històrics, llegendes i pseudohistòries confuses. Les principals fonts disponibles per a la discussió d'aquest període inclouen l'obra de [[Gildas de Rhuys]] ''[[De Excidio Britanniae]]'' i la de [[Nennius]] ''[[Historia Brittonum]]'', la ''[[Crònica anglosaxona]]'', els ''[[Annales Cambriae]]'', la ''[[Historia Regum Britanniae]]'' de [[Guillem de Malmesbury]], ''De Antiquitate [[Abadia de Glastonbury|Glastoniensis]] Ecclesiae'', texts del ''[[Llibre Negre de Carmarthen]]'' i del ''[[Llibre Vermell de Hergest]]'', més la ''[[Historia ecclesiastica gentis Anglorum]]'' de [[Beda]], el poema ''[[Bonedd Gwŷr y Gogledd]]'' ("El Descens dels Homes del Nord", {{efn|En el manuscrit Peniarth MS 45}}) i el ''[[Llibre de Baglan]]''.
 
Després de la retirada dels romans, la història de Dumnònia és poc coneguda, encara que la seva posició geogràfica li ha permès sobreviure durant segles.<ref name=cannon/> La història postromana de Dumnònia prové d'una gran varietat de fonts i és difícil d'interpretar<ref>Webster, Graham (1991) ''The Cornovii'' (Peoples of Roman Britain series)</ref> atès que hi ha una gran varietat de fonts en [[gal·lès antic]] i [[llatí]] farcides de fets històrics, llegendes i pseudohistòries confuses. Les principals fonts disponibles per a la discussió d'aquest període inclouen l'obra de [[Gildas]] ''[[De Excidio Britanniae]]'' i la de [[Nennius]] ''[[Historia Brittonum]]'', la [[Crònica anglosaxona]] ''[[Annales Cambriae]]'', la ''[[Historia Regum Britanniae]]'' de [[William of Malmesbury]], ''De Antiquitate [[Abadia de Glastonbury|Glastoniensis]] Ecclesiae'', així com texts del ''[[Llibre Negre de Carmarthen]]'' i del ''[[Llibre Vermell de Hergest]]'', i la ''[[Historia ecclesiastica gentis Anglorum]]'' de [[Beda]] igual que "El Descens dels Homes del Nord" (''[[Bonedd Gwŷr y Gogledd]]'', a Peniarth MS 45 i altres llocs) i el ''[[Llibre de Baglan]]''.
=== Connexions artúriques ===
Sovint s'ha dit que el [[rei Artús]] havia estat membre de la casa reial de Dumnònia, ja que el seu avi segons la tradició, Constantí, és identificat amb el [[Constantí III de BretanyaBritània|Constantí]] denunciat per [[Gildas de Rhuys]] com a "cadell tirà de la bruta lleona de DamnoniaDamnònia".<ref name{{sfn|Yorke|1995|p=yorke/>15-19}}<ref name="cannon"/> [[Geoffrey de Monmouth]] afirmava que Artús fou concebut al [[castell de [[Tintagel]].<ref>*{{sfn|Thomas, Charles (|1993) ''English Heritage Book of Tintagel: Arthur and archaeology''. London: B. T. Batsford; pp. |p=23-28</ref>}} [[Erbin de Dumnònia|Erbin]] i el seu fill, [[Geraint]] (o Gerren) apareixen al conte artúric ''Gerant i Enid'' com a governants ''"a l'altra banda del Severn''" (de Caerlon[[Caerleon]]). Hi ha debat sobre el fet que si realment es va produir la victòria d'Artús a la [[batalla del Mont Badon]] contra els anglosaxons. Alguns historiadors creuen que la batalla en realitat es va dur a terme realment a [[Bath]]. Geoffrey de Monmouth afirma que la definitiva [[batalla de Camlann]] va tenir lloc a [[Cornualla (Gran Bretanya)|Cornualla]]; la tradició senyala [[Slaughterbridge|Slaughter Bridge]] vora [[Camelford]].<ref>{{efn|Es diu que Slaughterbridge pren el nom de dues batalles que suposadament hi van tenir lloc durant l'Altaalta Edat Mitjana (edat mitjana,<ref>{{ref-web|url=http://www.slaughterbridgedig.blogspot.com.es/|títol=Slaughterbridge project|editor= Archeologist Nick Hanks'|consulta=18 websitejuliol ).2017}}</ref> C0mperquè ''slaughter'' (massacre) és una paraula emprada en [[anglès antic]] perque atambé significava 'pantà', però no hi ha evidènciacap prova per demostrar que les batalles hi tinguessin lloc (vegeu [[Galford]] per la batalla de Gafulford).</ref>}}
 
Alguns historiadors, com Lloyd Laing i Leslie Alcock creuen que potser Gildas va confondre els ''dumonii'' amb els ''damnonii'' del nord que van habitar el territori de l'acutal Escòcia; llavors la crítica aniria dirigida a Constantí d'Escòcia i tota relació amb el rei Artús no tindria sentit, mentre que Thomas D. O'Sullivan considera poc probable que Gildas s'equivoqués.{{sfn|O'Sullivan|1978|p=92}}
[[Fitxer:Castle-dore-cornwall-panorama.jpg|center|thumb|450px|<center>Panorama de Castle Dore, Cornualla<center>]]
=== Conflicte amb els saxons ===
Els britànicsbritans de Dumnònia van ser separats dels seus aliats de [[Gal·les]] després de la victòria de [[Ceawlin de Wessex]] a [[Dyrham]] el [[577]], però a mesura que els viatges per mar eren menys accidentats que els viatges per terra, el cop no fou tan greu, i sembla que les rutes comercials principals es van mantenir a través dels ports marítims de la veïna [[Bretanya]], aviat absorbida a [[Francia Occidentalis|França]].<ref name=cannon/> [[Clemen ap Bledric|Clemen]] podia haver estat el rei dels britànicsbritans a la ''batalla de Beandun'' (possiblement Bindon vora [[Axmouth]], ana [[Devon]])<ref>Morris, Johnel (614.{{sfn|Morris|1995) ''The Age of Arthur'' ISBN 1-84212-477-3; |p. =307</ref> el 614.}} Tanmateix, Bampton a [[Oxfordshire]] també ha estat identificada com l'indret de la batalla.<ref>Victoria County History, Oxfordshire</ref>{{sfn|Giles|1848b|p=113}} L'antic lloc de la batalla suggereix que l'exèrcit dels dumnoniansdumnonis va invadirenvair [[Wessex]] usant la [[via romana]] d'Exeter a [[Dorchester (Dorset)|Dorchester]] i fou interceptat per una guarnició saxona que marxava cap al sud.<ref name="JM">{{sfn|Morris, John (|1995) ''The Age of Arthur'' ISBN 1-84212-477-3; |p. =308</ref>}}
 
La ''[[Flores Historiarum]]'', atribuïda incorrectament a [[Roger de Wendover|Mateu de Westminster]], estableix que els britànicsbritans encara dominaven Exeter el 632, i la van defensar ferotgement dels atacs de [[Penda de Mèrcia]], fins al seu relleu perque [[Cadwallon ap Cadfan|Cadwallon]], quise'n va fer càrrec de la defensa i va derrotar els merciansmercis provocantcausant "una gran massacre aen les seves tropes".<ref>Jenkins, Alexander (1806) ''The History and Description of the City of Exeter''. Exeter: P. Hedgeland; {{sfn|Morris|1995|p. 11</ref>=307}} Tanmateix, això es basa en una pseudohistòria de [[Geoffrey de Monmouth]]'s pseudo-history.<ref>{{sfn|Giles, J. A. (|1848) ''Six Old English Chronicles''. London: Henry G. Bohn; |p. =284</ref>}}
 
Cap al 652 [[Cenwalh de Wessex]] va fer un gran avanç sobre les línies defensives de Dumnònia a la batalla de [[Bradford-upon-Avon]]. la victòria dels [[saxó occidental|saxons occidentals]] a la [[Batalla de Peonnum]] (postser l'actual [[Penselwood]] a l'est de [[Somerset]]), cap al 658, resultà amb la captura pels saxons "tant lluny de Parrett" i la part oriental de Dumnònia romandrà ja annexada a Wessex. Els saxons potser es podienvan haver expanditexpandir cap a l'oest de l'est de Somerset després d'una batalla el 661 a '''Posentesburh''', (possiblement [[Posbury]] vora Crediton, a Devon). El 682 van "avançar cap al mar", però no està clar que fos així. El 705 es va establir un bisbat a [[Sherborne]] per a l'àrea occidental dels saxons de Selwood. El 710 hi hagué una batalla entre [[Geraint de Dumnònia|Geraint]] de Dumnònia i el rei [[Ine de Wessex]].
 
Els ''[[Annales Cambriae]]'' recullen una gran derrota de les forces saxones a Cornualla el 722. Cap al 755 el territori dels "Defnas" era fortament pressionat per l'exèrcit saxó. Les campanyes d'[[Egbert de Wessex]] a Devon entre [[813]] i [[822]] probablement assenyalava la conquesta de la DomnòniaDumnònia insular deixanti el resultat va ser un estat grupalreduït a l'actual [[Cornualla (Gran Bretanya)|Cornualla]].<ref>{{sfn|Major, Albany (|1913) ''Early Wars of Wessex'', pp. |p=92-98. Cambridge: University Press (reissued by: Blandford Press. ISBN 0713720689)</ref>}} El [[bisbat de Bodmin]] va reconèixer l'autoritat de Canterbury el 870 i l'últim rei còrnic conegut, [[Donyarth|Dunyarth]], va morir el 875. El marge oriental del riu Tamar fou fixat com a frontera entre Cornualla i Devon per [[Æthelstan]] el 936.
 
=== ContinuïtatAssimilada aper BretanyaAnglaterra ===
Dumnònia era una part prou coneguda del món d'[[Aldhelm]], darrer bisbe de [[Sherborne]], segons una carta que va enviar el 680 al rei [[Geraint de Dumnònia|Geraint]] pel quetractar fael atema de la data de [[Pasqua de Resurrecció|Pasqua]], i encara que Geraint fou derrotat per [[Ine de Wessex]] el 710, el regne va sobreviurasobreviure.<ref name=cannon/> Tanmateix, cap al 813 Dumnònia es va veure comprimidatan aasfixiada per les incursions de Wessex de tal manera que va deixar d'existir de manera efectivaefctiva. El reducte britànicbrità fou conegut com a Cerniu, Cernyw, o [[Cornualla (Gran Bretanya)|Kernow]] i pels anglosaxons com a Cornualla o "Gal·les Occidental".
 
[[Egbert de Wessex]] va obtenir victòries importants a la zona el 813.<ref>{{sfn|Major, Albany (|1913) ''Early Wars of Wessex'', pp. |p=95. Blandford Press. ISBN 0713720689.</ref>}} El 822 es va dur a terme una batalla entre els "gal·lesos", presumiblement de Cornualla, i els anglosaxons. La ''Crònica Anglosaxonaanglosaxona'' afirma:- ''"Els ''Westwealas'' (còrnics) i els homes de Defnas (Devon) lluitaren a Gafulforda"'' (potser [[Lew Trenchard|Galford]] a l'oest de Devon). Tanmateix, no es fa esmena de qui va guanyar ni de qui va perdre, o si els homes de Cornualla i Devon lluitaven entre ells o en el mateix bàndol. Els gal·lesos occidentals es van rebel·lar novament el 838 amb suport dels danesos, però foren derrotats per Egbert a [[Hingston Down]], localitzada vora Gunnislake o bé a Moretonhampstead.<ref name="cannon"/> Cap al 880 Wessex havia aconseguit el control de la major part de Cornualla, on [[Alfred el Gran]] hi tenia possessions.<ref>{{sfn|Keynes, Simon; |Lapidge, Michael (tr.) (|1983) ''Alfred the Great - Asser's Life of King Alfred and other contemporary sources'', London, Penguin, |p. =175; cf. ''ibid'', p. 89.</ref>}}
El 927, segons els escrits de WilliamGuillem de Malmesbury del 1120, [[Athelstan]] va expulsar els còrnics d'Exeter i potser de la resta de Devon: "''Exeter fou netejada de la seva contaminació per l'extermini d'aquesta raça bruta"''.<ref name="ReferenceC">[[Philip Payton|Payton, Philip]] (1996) ''Cornwall''. Fowey: Alexander Associates</ref>
El 936 es va establir la frontera entre Anglaterra i Cornualla al marge oriental del [[riu Tamar]].<ref>[http{{ref-web|url= https://www.cornwall.gov.uk/index.cfmcommunity-and-living/records-archives-and-cornish-studies/research-guides/cornish-history-timeline/?articleidpage=504219985 Cornwall|títol=Cornish History timeline 936]|editor=Conwaall Council|consulta=18 juliol 2017}}</ref>
 
Encara que la cronologia de l'expansió de Wessex en Dumnònia no és clara, Devon haviava estatser completament absorbida aper Anglaterra durant el regnat d'[[Eduard el Confessor]].<ref>{{sfn|Williams, Ann; |Martin, G. H. (|2002) (tr.) ''Domesday Book - a complete translation'', London, Penguin; pp. |p=341-357</ref><ref>}}{{sfn|Swanton, Michael (tr.) (|2000) ''The Anglo-Saxon Chronicles'', (2nd ed.) London, Phoenix Press; |p.=177</ref>}}
AlEn el període previ a la [[conquesta normanda d'Anglaterra]] dedel [[1066]] hi ha referències al governant [[Cadoc de Cornualla]]. Fou el darrer [[comte de Cornualla]] nadiu i fou deposat per [[Guillem I d'Anglaterra|Guillem el Conqueridor]], quique va posar fi de manera efectiva als darrers vestigis de monarquia dumnoniana a Britània. Tanmateix, Cornualla mostrava un tipus d'assentament molt diferent al de Wessex, i fins i tot després dedel 1066 molts indrets continuaren rebent el seu nom còrnic de tradició cèlticacelta, alhora que l'arquitectura saxona erava ser poc freqüent a Cornualla. El primertopònim registreanglosaxó d'algunsmés topònimsantic anglosaxonsdels localitzats a l'oest del Tamar data dedel [[1040]].<ref name="ReferenceC"/>
 
Se suposa que la regió de [[Cornualla (Bretanya)|Cornualla]] (en bretó ''Kernev'') a l'actual [[Bretanya]] deu el seu nom a descendents còrnics del regne de [[Domnonea]], afí a l'antiga Dumnònia, però actualment ha perdut les seves fronteres dins els actuals departaments francesos.
 
== ReferènciesNotes ==
{{Commonscat}}
{{notes}}
== Referències ==
{{referències|2}}
== Bibliografia ==
 
* {{ref-llibre |cognom=Cannon|nom=J A|capítol=Kingdom of Dumnonia|url=http://www.encyclopedia.com/doc/1O110-Dumnoniakingdomof.html |títol= The Oxford Companion to British History|editorial=Oxford University Press|any= 2002}}
* {{ref-llibre|cognom=Cunliffe|nom= Barry |títol=Iron Age Communities in Britain: an Account of England, Scotland and Wales from the Seventh Century BC Until the Roman Conquest|editorial=|any=2005}}
* {{ref-llibre|cognom=Fouracre |nom=Paul |títol=The New Cambridge Medieval History: Volume 1, c.500-c.700 |url=http://books.google.cat/books?id=JcmwuoTsKO0C&pg=PA256&dq=Dumnonia+Cornwall&hl=ca&sa=X&ei=o_SoUJiJMMu7hAfqiICwCw&ved=0CDMQ6AEwAg#v=onepage&q=Dumnonia%20Cornwall&f=false |llengua=anglès |editorial=Cambridge University Press |data=2005 |isbn=0521362911}}
* {{ref-llibre|cognom=Giles|nom= J A|títol=Six Old English Chronicles|lloc= Londress|editorial= Henry G. Bohn|any=1848}}
* {{ref-llibre|cognom=Giles|nom= J A|títol=History of the parish and town of Bampton, with the district and hamlets belonging to it|lloc= Londress|editorial= Henry G. Bohn|any=1848b}}
* {{ref-llibre|cognom=Jones|nom=Barri|cognom2=Mattingly|nom2=David|capítol=Britain Before the Conquest: Urbanization|títol=An Atlas of Roman Britain|editorial=Blackwell Publishers |any=1990| lloc=Cambridge|isbn=9781842170670}}
* {{ref-llibre|cognom=Keys|nom=Jim|títol=The Dark Ages|editorial=Lulu|any=2010}}
* {{ref-llibre|cognom=Keynes|nom= Simon|cognom2= Lapidge|nom2= Michael (trad.)|títol=Alfred the Great - Asser's Life of King Alfred and other contemporary sources|editorial= Penguin|any=1983}}
* {{ref-llibre|cognom=Koch|nom=John T|títol=Celtic Culture: a historical encyclopaedia |url=https://books.google.co.uk/books?id=f899xH_quaMC&pg=PA619&lpg=PA619&dq=Dumnonia&source=bl&ots=p_VCbdErYN&sig=90N821BNslth_YgVMvEyjmZ0sFA&hl=ca&ei=58BmSpXMMcSfjAeiofClAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result#v=onepage&q=Dumnonia&f=false |editorial=ABC-CLIO|any=2006}}
* {{ref-llibre|cognom=Major|nom= Albany|títol=Early Wars of Wessex|editorial=Blandford Press|any=1913|isbn= 0713720689}}
* {{ref-llibre|cognom=Morris|nom= John|títol= The Age of Arthur: a history of the British Isles from 350 to 650|editorial= Weidenfeld and Nicolson|any=1903}}Morris, John (1995) ''The Age of Arthur'' ISBN 1-84212-477-3
* {{ref-llibre|cognom=O'Sullivan|nom= Thomas D.|títol= The De Excidio of Gildas: Its Authenticity and Date|editorial= BRILL|any=1978|isbn= 9004057935}}
* {{ref-llibre|cognom=Padel|nom=O J|cognom2=Kain|nom2= Roger|cognom3= Ravenhill|nom3= William |títol=Historical Atlas of South-West England|editorial= University of Exeter Press|any=1999|isbn= 0-85989-434-7}}
* {{ref-llibre|cognom= Payton|nom= Philip|títol=Cornwall|editorial= Alexander Associates|any=1996}}
* {{ref-llibre|cognom=Pearce|nom=Susan|títol=The Kingdom of Dumnonia: Studies in History and Tradition in South-Western Britain A.D. 350–1150|editorial= Lodenek Press|any=1978|isbn= 0-902899-68-6}}
* {{ref-llibre|cognom=Swanton|nom= Michael (trad.)|títol=The Anglo-Saxon Chronicles|edtorial= Phoenix Press|any=2002}}
* {{ref-llibre|cognom=Snyder|nom= Christopher A|títol=The Britons|editorial= Blackwell|any= 2003|isbn= 0-631-22260-X}}
* {{ref-llibre|cognom=Thomas|nom= Charles|títol=And Shall These Mute Stones Speak? Post-Roman Inscriptions in Western Britain|lloc= Cardiff|editorial=University of Wales Press|any=1994}}
* {{ref-publicació|cognom=Thomas|nom= Charles|títol= reviewing Pearce |publicació=Britannia|volum= 12|data=1981}}
* {{ref-llibre|cognom= Whitaker|nom= John|títol=The Ancient Cathedral of Cornwall, Historically Surveyed|lloc= Londres|any= 1804}}
* {{ref-llibre|cognom=Williams|nom= Ann|cognom2= Martin|nom2= G H (trad.)|títol=Domesday Book, a complete translation|editorial= Penguin|any=2002}}
* {{ref-llibre|cognom=Yorke|nom=Barbara|títol=Wessex in the early Middle Ages|url=http://books.google.co.uk/books?id=MKco_HXDTlYC&pg=PA15&lpg=PA15&dq=Dumnonia&source=bl&ots=iVGTUxNF8K&sig=FuVYVd-Zhu1Msq_4vAXSZ_qVUhY&hl=ca&ei=hL9mSquqHsnRjAfDgP2gAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2 |editorial=A&C Black|any= 1995}}
{{Celtes}}
{{Autoritat}}
{{cal coor}}
 
{{ORDENA:Dumnonia}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Regnes històrics d'Europa]]
[[Categoria:Geografia històrica d'Anglaterra]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Dumnònia»