Jocs Olímpics d'Estiu de 1992: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -creixer +créixer |
m bot: - el periode 1986-1993. + el període 1986-1993. |
||
Línia 570:
“Tots els implicats llavors en el procés de decisions sabíem, és clar, que els Jocs eren un esdeveniment esportiu […] Confesso sense rubor, que per aquell temps no ens importava massa ja que es tractava […] d’encertar amb la idea que permetés fer en cinc o sis anys el que no s’havia fet en cinquanta, amb el risc de trigar cinquanta anys més si no s’aprofitava l’oportunitat”<ref>{{Ref-llibre|cognom=Abat|nom=Miquel|títol="Introducció", Miquel de Moragas; Miquel Botella (eds.) (1995): Les Claus de l’èxit : impactes socials, esportius, econòmics i comunicatius de Barcelona’92.|url=https://ddd.uab.cat/record/44246|edició=|llengua=|data=1995|editorial=Centre d’Estudis Olímpics, Universitat Autònoma de Barcelona|lloc=Bellaterra|pàgines=14|isbn=}}</ref> Josep Miquel Abad
A nivell econòmic, els Jocs Olímpics de Barcelona'92 van generar 20.230 llocs de feina permanents i 41.450 llocs de feina temporals generats durant el
Urbanísticament, la ciutat va tenir un gran impacte. Es van crear noves infraestructures viàries, noves zones urbanes, com la [[Vila Olímpica (Barcelona)|Vila Olímpica]], es va renovar el [[Port de Barcelona]] i l'[[Aeroport de Barcelona-El Prat|Aeroport del Prat]], entre d'altres millores en infraestructures tecnològiques i embelliment urbanístic<ref>{{Ref-llibre|cognom=Millet|nom=Lluis|títol=“Els Jocs de la ciutat”. Miquel de Moragas; Miquel de Botella. Barcelona : l’herència dels Jocs (1992-2002).|url=https://ddd.uab.cat/record/128278|edició=|llengua=|data=2002|editorial=Centre d'Estudis Olímpics i de l'Esport UAB|lloc=Bellaterra|pàgines=|isbn=}}</ref>.
|