Cop d'estat del juliol del 1936 a Barcelona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Bibliografia: Els fets de juliol de 1936 a Barcelona Els protagonistes i les víctimes Just Casas i Soriano
Jey (discussió | contribucions)
Cap resum de modificació
Línia 37:
{{Batalles GCE}}
{{FixHTML|end}}
DesprésEl '''Cop d'Estat del juliol de 1936 a Barcelona''', també conegut com '''Batalla de Barcelona''', són els esdeveniments succeïts a la capital de Catalunya arran de la [[Cop d'estat del 18 de juliol|rebel·lió militar]] que va donar origen a la [[Guerra Civil Espanyola]],. elEl govern de lageneral [[República|SegonaManuel República EspanyolaGoded]] presidit per [[Santiago Casares Quiroga]]es va buscarposar assegurar-seal la lleialtatcapdavant de les guarnicionsforces militarsrevoltades aque lavan [[penínsulaintentar Ibèrica]],prendre desprésel control de confirmardiversos quepunts ade la tardaciutat. delL'intent 17colpista, deperò, juliolva jafracassar sgràcies a l'havienoposició revoltatde les tropesforces acantonades al [[Protectorat Espanyol al Marroc]]lleialistes i ales ladiverses provínciamilícies de [[Navarra]]antifeixistes. LesEl altresGeneral guarnicionsGoded d'Espanyaes encarava norendir mostravenal signes[[President d'obertade rebel·lióla aGeneralitat trencde d'alba del [[18Catalunya|President de juliolla Generalitat]] però[[Lluís esCompanys temiai queJover|Lluís enCompanys]] qualsevolel momentdia esclatessin20 revoltesd'aquell similarsmes.
 
== Antecedents ==
Línia 46:
 
=== Trama colpista ===
Després de la rebel·lió, el govern de la [[República|Segona República Espanyola]] presidit per [[Santiago Casares Quiroga]] va buscar assegurar-se la lleialtat de les guarnicions militars a la [[península Ibèrica]], després de confirmar que a la tarda del 17 de juliol ja s'havien revoltat les tropes acantonades al [[Protectorat Espanyol al Marroc]] i a la província de [[Navarra]]. Les altres guarnicions d'Espanya encara no mostraven signes d'oberta rebel·lió a trenc d'alba del [[18 de juliol]] però es temia que en qualsevol moment esclatessin revoltes similars.
 
A Barcelona els oficials afectes a l'alçament havien aconseguit reunir una gran força, obtenint l'adhesió de gran nombre de militars, així com de voluntaris dretans i de la [[Falange Española|Falange]], encara que els revoltats no havien assegurat cap suport de la [[Guàrdia d'Assalt]] ni de la [[Guàrdia Civil]]. Durant la tarda del [[18 de juliol]] els caps de la [[Generalitat de Catalunya]], liderats per [[Lluís Companys i Jover|Companys]], havien negat la petició de la [[Confederació Nacional del Treball|CNT]] i la [[Unió General de Treballadors|UGT]] de ''lliurament d'armes al poble'' (és a dir, donar fusells i munició als esmentats sindicats), pel temor a un esclat de violència i per evitar la preponderància d'aquestes organitzacions, molt esquerranes i que no sempre obeïen els dictats del govern.