NTSC: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - pantalla. Per a que el + pantalla. Perquè el |
m bot: - un ample de + un amplada de |
||
Línia 35:
La freqüència de refrescar o actualització vertical NTSC en el sistema de TV de blanc i negre originalment s'adaptava exactament a la freqüència nominal de 60 Hz de [[corrent altern]] utilitzada en els Estats Units. L'adaptació de la taxa d'actualització de camp a la freqüència de l'energia elèctrica va evitar la intermodulació (o batut) que produeix barres rodants a la pantalla. Quan es va afegir el color a la televisió, la freqüència d'actualització es va reduir lleugerament a 59,94 Hz per eliminar patrons de punts estacionaris entre la diferència de freqüència entre les portadores de so i color. La sincronització de les dues freqüències, per cert, va ajudar a les càmeres de [[kinescopi]] a gravar les primeres emissions de televisió en directe, ja que era molt senzill sincronitzar una càmera de cinema per capturar un fotograma de vídeo a cada fotograma de la pel·lícula mitjançant el ús de la freqüència del corrent altern per ajustar la velocitat del motor sincrònic de corrent altern de la càmera. Pel temps en què la velocitat de fotogrames canviar a 29,97 quadres per segon per als sistemes en color, va ser més fàcil per disparar l'obturador de la càmera a partir del propi senyal de vídeo.
La xifra de 525 línies va ser escollida com a conseqüència de les limitacions de la utilització de l'espectre. Un senyal de vídeo de 525 línies i 30 quadres per segon, necessita una amplada de banda de 6 MHz. En els primers sistemes de TV pràctics, un [[oscil·lador]] principal controlat per tensió, es feia funcionar a dues vegades la freqüència de línia horitzontal, i aquesta freqüència es dividia pel nombre de línies usades (en aquest cas 525) per obtenir la freqüència de camp (60 Hz). Aquesta freqüència llavors es comparava amb la freqüència de la línia elèctrica de 60 Hz i qualsevol discrepància era corregida ajustant la freqüència de l'oscil·lador principal. Per a l'exploració entrellaçada, es requereix un nombre imparell de línies per quadre per tal de fer que la distància de retorn vertical sigui idèntica per als camps parells i imparells, el que significava que la freqüència de l'oscil·lador mestre va haver de ser dividida per un nombre imparell. En aquest llavors, l'únic mètode pràctic de divisió de la freqüència va ser l'ús d'una cadena [[Multivibrador|multivibradors]] de tubs al buit. La relació total de divisió és el producte de les relacions de divisió de tota la cadena. Atès que tots els factors primers d'un nombre imparell són també imparells, es dedueix que totes les divisions de la cadena també van haver de dividir per nombres imparells, i aquests havien de ser relativament petits, doncs pel filtrat harmònic es perd rendiment. La seqüència de pràctica més propera a 500 que complia amb aquests criteris va ser la de 3 × 5 × 5 × 7 = 525. Per la mateixa raó, en les normes de 625 línies europeus, Norma CCIR (625 línies 25 quadres per segon) es utilitza 5 × 5 × 5 × 5; a la antic norma britànica de 405 línies la seqüència era 3 × 3 × 3 × 3 × 5 i en la norma francesa de 819 de línies, s'emprava la relació 3 × 3 × 7 × 13. Les Normes EIA de 525/30 utilitzava un
=== Colorimetria ===
| |||