Bisbat d'Isernia-Venafro: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m bot: -s +gravacions |
||
Línia 36:
== Territori ==
La diòcesi comprèn 27 [[municipi]]
La seu episcopal és la ciutat d'Isernia, on es troba la [[catedral d'Isernia|catedral de Sant Pere Apòstol]]. A [[Venafro]] hi ha la [[catedral de Venafro|cocatedral de Santa Maria Assunta]].
El territori està dividit en 48 [[parròquia|parròquies]] agrupades en 7 [[arxiprestat]]
== Principals festes religioses ==
Línia 67:
Després d'aquesta notícia, no sap res més de la seu, potser a causa de la destrucció causada pel [[Longobards|llombards]], fins a [[1032]], quan l'[[arquebisbat de Càpua|arquebisbe de Càpua]], Atenolfo, consagrà Gerardo per a les seus unides de Venafro, Isernia i Bovino. A partir d'aquest moment Venafro, [[sufragània]] de Càpua, va romandre unida ''[[aeque principaliter]]'' a Isernia fins al final de l'episcopat de Teodoro, que es va iniciar el [[1230]].
El primer bisbe després de la dissolució de la unió amb Isernia va ser Rinaldo, capellà del [[cardenal]] Stefano De Normandis. Va ser el primer d'una llarga i ininterrompuda sèrie de bisbes, entre els quals
Amb la [[butlla]] ''[[De utiliori]]'' del 27 de juny de [[1818]] el [[Papa]] [[Pius VII]] suprimí la diòcesi i va incorporar el territori en el de la diòcesi d'Isernia.
===Isernia===
Segons la tradició, la diòcesi d'Isernia va ser erigida al [[segle V]]. Però el seu origen és incert, així com l'antiga sèrie dels seus bisbes. La mateixa tradició reconeix com a primer bisbe un Sant Benet, d'època incerta (finals del [[segle VI]]?). Altres bisbes
Independentment a l'antiguitat de la seu només a partir del [[segle VIII]] es tenen notícies i informació històrica fiable sobre els seus bisbes i sobretot sobre l'abadia de San Vincenzo a Volturno. La diòcesi va ser [[sufragània]] de l'[[arxidiòcesi de Càpua]].
Línia 78:
Amb la [[butlla]] de de 20 de març de [[1128]] del [[Papa Luci III]], es confirmà al bisbe Rinaldo les seves possessions, determinant tantmanteix els límits i i les esglésies de la seva diòcesi i es va unir a la diòcesi de Venafro.
En tres ocasions, el [[847]], el [[1349]] i el [[1456]], la ciutat d'Isernia, la seva catedral i altres edificis religiosos van ser destruïdes per [[terratrèmol]]
Entre els bisbes d'Isernia es destaca a: [[Cristoforo Maroni]], qui va esdevenir [[cardenal]] amb el títol de [[San Ciriaco alle Terme]]; Massimo Bruni Corvino, qui va ser [[llegat pontifici]] a la [[República de Venècia]] i al [[Regne de Nàpols]]; Paolo della Corte, que després d'abandonar la diòcesi va esdevenir governador de [[Benevent]], de [[Spoleto]] i, finalment, vicari del Papa per a Roma; Giovanni Saverio De Leoni, qui va establir el [[seminari]] diocesà.
| |||