Bureau of Indian Affairs: diferència entre les revisions

La BIA serveia a les 566 [[tribu reconeguda federalment|tribus reconegudes federalment]] a través de quatre oficines:

 

* L'Oficina de Serveis de Justícia (OJS): opera directament o finança el fonament legal, tribunals tribals i les facilitats per a la possessió en terres índies federals. L'OJS finançava 208 agències legals, formades per 43 agències de [[Policia BIA|policia]] i 165 agències que operen tribalment sota contracte o pacte amb l'OJS. L'oficina té set àrees d'activitat: investigacions criminals i serveis de policia, detenció/correcció, inspecció/afers interns, suport judicial tribal i iniciatives especials, l'Acadèmia de Policia Índia, suport a la justícia tribal i gestió de programes. L'OJS també proporciona assistència i supervisió tècnica als programes d'aplicació de la llei tribal on i quan és sol·licitat. Opera en quatre divisions: Correccions, Control de Drogues, the [[Acadèmia de Policia Índia]], i aplicació legal.<ref>[http://www.bia.gov/WhoWeAre/BIA/OJS/index.htm "Who We Are"], BIA</ref>

* L'Oficina de Serveis de Fideïcomís: treballa tant amb tribus ameríndies i d'Alaska com amb individus en la gestió de les seves terres en fideïcomís, béns i recursos.

L'Agència fou creada en 1824 amb el nom d{{'}}''Office of Indian Affairs'' com a una divisió del [[Departament de Guerra dels Estats Units|Departament de Guerra]]. Des de 1775 ja havien existit agències similars als EUA, quan el [[Segon Congrés Continental]] va crear un trio d'agències de relació amb els amerindis. [[Benjamin Franklin]] i [[Patrick Henry]] foren anomenats entre els primers comissionats per a negociar tractats amb els amerindis de cara a aconseguir llur [[país neutral|neutralitat]] durant la [[Guerra d'independència dels Estats Units]].

 

 

Els comerciants amb llicència del govern tenien algun control als territoris indígenes i van obtenir una participació en el lucratiu comerç. En 1832 el Congrés va establir la posició de '''Comissionat d'Afers Indis'''. En 1869, [[Ely Parker| Ely Samuel Parker]] va ser el primer natiu americà ([[Seneca (grup humà)|seneca]]) nomenat Comissionat d'Afers Indis.

L'abolició del sistema de [[factoria|factories]] va deixar un buit en el govern dels EUA pel que fa a les relacions amb els nadius americans. L'actual BIA va ser creada l'11 de març de 1824, pel [[Secretari de Guerra dels Estats Units|Secretari de Guerra]] [[John C. Calhoun]], qui va crear l'agència com una divisió dins del seu departament sense l'autorització del [[Congrés dels Estats Units]]. Va nomenar McKenney com a primer cap de l'oficina, que tenir diversos noms. McKenney preferí anomenar l'"Oficina Índia", mentre que el nom actual era preferit per Calhoun.

 

 

=== Segle XX ===

Amb el creixement de l'[[activisme]] amerindi en la dècada de 1960 i 1970, i la creixent demanda per a l'aplicació dels drets del tractat i sobirania, la dècada de 1970 va ser un període particularment turbulent de la història BIA.<ref>Philip Worchel, Philip G. Hester and Philip S. Kopala, "Collective Protest and Legitimacy of Authority: Theory and Research," ''The Journal of Conflict Resolution,'' 18 (1) 1974): 37–54</ref> L'aparició de grups activistes com l'[[American Indian Movement]] (AIM) preocuparen al govern des Estats Units; el FBI va respondre tan obertament com encoberta (amb els [[COINTELPRO]] i altres programes) per tal de suprimir possibles revoltes entre els pobles nadius.<ref>[http://ishgooda.org/peltier/copap7b.htm The COINTELPRO PAPERS – Chapter 7: COINTELPRO – AIM]</ref>

 

* [[Ocupació d'edificis de la BIA|L'ocupació de la seu de la BIA a Washington, D.C. en 1972]]: el 3 de novembre de 1972 un grup d'uns 500 [[Amerindis dels Estats Units|amerindis]] amb l'AIM van ocupar l'edifici de la BIA com a culminació de la marxa anomenada [[Sendera dels Tractats Trencats]]. Intentaren cridar l'atenció sobre qüestions ameríndies incloent les seves demandes de renovar la negociació dels tractats, l'aplicació dels drets dels tractats i la millora de llur nivell de vida. Van ocupar la seu del Departament d'Interior del 3 al 9 de novembre de 1972.<ref>Paul Smith and Robert Warrior, ''Like a Hurricane: The Indian Movement from Alcatraz to Wounded Knee,'' New York: The New Press, 1996.</ref>

:Sentint que el govern els estava ignorant, els manifestants van destrossar l'edifici. Després d'una setmana, els manifestants se'n van anar, després d'haver causat 700.000 $ en danys i perjudicis. Es van perdre, robar i destruir molts registres, inclosos tractats insubstituïbles, escriptures i registres de drets d'aigua, que segons alguns funcionaris indis podrien haver establit les tribus de fa 50 o 100 anys.<ref>{{ref-web|url=http://www.maquah.net/Historical/1972/images/72-11-1_justice_charge_indians.jpg |títol=Stop bandwidth theft! |editor=Maquah.net |data= |dataaccés=2012-06-08}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.maquah.net/Historical/1972/images/72-11-10_amnesty_denied.jpg |títol=Stop bandwidth theft! |editor=Maquah.net |data= |dataaccés=2012-06-08}}</ref>

* El tiroteig de [[reserva índia de Pine Ridge|Pine Ridge]] (pel qual [[Leonard Peltier]] fou acusat de la mort de dos agents del [[FBI]]).<ref>[http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2007/10/14/AR2007101401330.html "American Indian Rights Activist Vernon Bellecourt"], ''Washington Post'', 14 d'octubre de 2007</ref>

 

=== Segle XXI ===

En 2013 l'Oficina es va veure fortament afectada per les [[Segrest del pressupost de 2013|retallades]] de finançament de 800.000 $ que afectà particularment el ja insuficientment finançat [[Servei Amerindi de Salut]].<ref name=ICT032713>{{ref-notícia|títol=Sequestration Grounds Assistant Secretary for Indian Affairs |url= http://indiancountrytodaymedianetwork.com/2013/03/27/sequestration-grounds-assistant-secretary-indian-affairs-148392| dataaccés= 28 de març de 2013|publicació=Indian Country Today|data=27 de març de 2013|autor=Gale Courey Toensing}}</ref><ref name=NYT032013>{{ref-notícia|títol=The Sequester Hits the Reservation|url=http://www.nytimes.com/2013/03/21/opinion/the-sequester-hits-the-indian-health-service.html|dataaccés= 28 de març de 2013|diari=The New York Times|data= 20 de març de 2013| autor=Editorial Board|format=Editorial}}</ref>

* Cahill, Cathleen D. ''Federal Fathers and Mothers: A Social History of the United States Indian Service, 1869–1933'' (U of North Carolina Press, 2011) 368 pp. [https://www.h-net.org/reviews/showrev.php?id=33865 online review]

* Deloria, Jr., Vine, and David E. Wilkins, ''Tribes, Treaties, & Constitutional Tribulations'' (Austin, 1999)

*Leupp, F. E. ''The Indian and His Problem'' (1910) [http://books.google.com/books?id=o8ciAAAAMAAJ online edition]

*Meriam, Lewis, et al., ''The Problem of Indian Administration, Studies in Administration,'' 17 (Baltimore, 1928)