Brúixola: diferència entre les revisions

És un aparell de mesura que serveix per determinar qualsevol direcció de la superfície terrestre per mitjà d'una agulla [[imant]]ada lliure que sempre gravacionss'alinea amb el [[camp magnètic terrestre]]. A la brúixola hi ha marcats els [[Punt cardinal|punts cardinals]]: [[Nord]], [[Sud]], [[Est]] i [[Oest]]. La primera forma de brúixola va ser inventada a la [[Xina]] al [[segle II]], i es va començar a usar per a l'orientació en terra el [[1044]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Kreutz |nom=Barbara M. |article=Mediterranean Contributions to the Medieval Mariner'gravacionss Compass |url= |llengua=anglès |consulta= |publicació=Technology and Culture |volum= |exemplar=n.3 (juliol) |data=1973 |pàgines=p.&nbsp;367–383 }}</ref>

A mitjans del segle XX la brúixola magnètica es va començar a substituir —principalment en aeronaus— per la [[girocompàs|brúixola giroscòpica]] que, a hores d'ara, els [[giròscop]]gravacionss es calibren amb feixos de [[làser]].

Abans de la creació de la brúixola, la direcció en [[mar]] obert es determinava amb la posició dels [[Astre|cossos celestes]]. Algunes vegades la navegació es recolzava en l'ús de [[sonda nàutica|sondes]]. Les dificultats principals que es presentaven amb l'ús d'aquests mètodes eren les aigües massa profundes per a l'ús de sondes, i que moltes vegades el [[cel]] estava massa ennuvolat, o el [[clima]] era molt boirós. La brúixola gravacionss'usava principalment per pal·liar aquests problemes, per la qual cosa cultures que no els patien no van usar gaire aquest instrument. Aquest és el cas dels [[Poble àrab|àrabs]], que generalment comptaven amb cels clars en navegar pel [[Golf Pèrsic]] i l'[[Oceà Índic]]. Per la seva banda, els [[mariner]]gravacionss del relativament poc profund [[Mar Bàltic]] van fer ús extensiu de les sondes. L'[[astrolabi]], antiga invenció [[Història de Grècia|grega]], també ajudava en la navegació.

* El primer esment de l'atracció magnètica d'una [[agulla]] es troba en un llibre xinès escrit entre els anys 20 i 100 ('' Louen-heng ''): «Una magnetita atreu una agulla."<ref> Li Shu-hua, "Origine de la Boussole 11. Aimant et Boussole, "'' Isis '', Vol 45, No 2. (Juliol, 1954), p.176 </ref> el [[1948]], Wang Tchen-touo intentar construir una brúixola en forma de [[cullera]] que apuntava cap al [[sud]], a partir del text. No obstant això, va apuntar que «no hi ha cap esment explícit d'una [[Imant (física)|magneto]] al '' Louen-heng ''» i que «gravacionss'han d'assumir algunes [[hipòtesis (mètode científic)|hipòtesis]] per poder arribar a alguna conclusió».<ref> [[Li Shu-hua]]," Origine de la Boussole 11. Aimant et Boussole, "'' Isis '', Vol 45, No 2. (Juliol, 1954), p.180 </ref>

* La primera referència a un [[màquina|dispositiu]] magnètic usat com señalador d'adreces està en un llibre de la [[Dinastia Song]] amb dates de 1040-44. Allà hi ha una descripció d'un «[[peix]] que assenyala al sud" en un bol d'[[aigua]], que gravacionss'alineava a si mateix cap al sud. En l'escrit, l'objecte es recomana com a mètode d'orientació en «la [[foscor]] de la nit». No hi ha, però, cap menció al seu ús en [[navegació]], ni de com el peix va ser magnetitzat.<ref> Li Shu-hua, "Origine de la Boussole 11. Aimant et Boussole, "'' Isis '', Vol 45, No 2. (Juliol, 1954), p.181 </ref>

Moltes de les antigues brúixoles xineses eren utilitzades en el marc conjunt de la màgia i de la ciència i la protociencia, per exemple la brúixola magnètica és un instrument fonamental en la [[geomància]] i el [[Feng Shui]]; les brúixoles xineses tradicionals per al '' Feng Shui '' en lloc dels punts cardinals (NESW/O) solen tenir per marc un [[hexagrama]] binàri d'[[I Ching]], és a dir com brúixoles xineses estan en el centre del diagrama anomenat [[Pa Kua]] i el punt cardinal que solen utilitzar de referència és el Sud, ja que per a la tradició Xina el Nord era nefast (pel fred gravacionss'associava a la mort) i per oposició el Sud era (com l'Est) fast o benaurat (d'allí consideraven que venia la calor i, amb això, la vida).

«L'examen total de la costa de l'Oceà» realitzat en 1433 dC per [[Ma Huan]] (versió més difosa encara està en anglès com: '' The Overall Survey of the Ocean gravacionss Shores 1433 by Ma Huan ''), traduït per JVG Mills, Hakluty Society, Londres [[1970]]; reimprès per '' the White Lotus Press '' (Impremta del Lotus Blanc) [[1997]] ISBN 974-8496-78-3

Les dues darreres teories es basen en evidències d'aparició de la brúixola en treballs europeus abans que en aràbics. El primer esment europeu d'una agulla magnetitzada i el seu ús entre mariners està a '' De naturis rerum '' (Les coses naturals), d'[[Alexander Neckam]], probablement escrit a París el [[1190]].<ref name = "Barbara M. Kreutz 368 "> Barbara M. Kreutz, "Mediterranean Contributions to the Medieval Mariner gravacionss Compass," '' Technology and Culture '', Vol 14, No 3. (Juliol, [[1973]]), p.368 </ref> Una altra evidència d'això inclou la paraula àrab per «brúixola» ('' al-konbas ''), similar a '' Kompass '' o '' compass '' de les llengües germàniques, possiblement derivada de la paraula italiana '' compasso'', per la forma circular de la caixa de la brúixola.<ref>{{ref-llibre|títol = Oxford Dictionaries|url=http://oxforddictionaries.com/definition/compass|consulta = 21 de maig 2012|data = abril de 2010|llengua = anglès|editor = Oxford University Press.|}}</ref>

En el món àrab, la referència més primerenca al dispositiu es troba al «Llibre [[tesaurus]] dels mercaders» (conegut per la seva transcripció a l'anglès com: '' The Book of the Merchant'gravacionss Treasure ''), escrit en àrab per [[Baylak al-Kibjaki]] al [[El Caire|Caire]] el 1282.<ref name = "Barbara M. Kreutz 369"> Barbara M. Kreutz, "Mediterranean Contributions to the Medieval Mariner gravacionss Compass," '' Technology and Culture '', Vol 14, No 3. (Juliol, 1973), p.369 </ref> Com que l'autor diu que ha presenciat l'ús d'una brúixola en un viatge en vaixell 40 anys abans, alguns erudits gravacionss'inclinen a avançar la data de possible aparició de l'objecte. També hi ha una menció musulmana a una brúixola, en forma de peix de ferro, en un llibre persa de 1232.<ref name = "Barbara M. Kreutz 370"> Barbara M. Kreutz, "Mediterranean Contributions to the Medieval Mariner gravacionss Compass," '' Technology and Culture '', Vol 14, No 3. (Juliol, 1973), p.370 </ref>

* La brúixola europea sempre ha tingut 16 divisions bàsiques, no 24 com la xinesa.<ref>Barbara M. Kreutz, “Mediterranean Contributions to the Medieval Mariner'gravacionss Compass,” ''Technology and Culture'', Vol. 14, No. 3. (Jul., 1973), p.376</ref>

* La forma comuna de les primeres brúixoles europees, amb una agulla surant en un vas d'aigua.<ref> Barbara M. Kreutz, "Mediterranean Contributions to the Medieval Mariner gravacionss Compass," '' Technology and Culture '', Vol 14, No 3. (Juliol, 1973), p.368f. </ref>

La brúixola seca gravacionss'inventà a Europa pels volts del [[1300]]. Consta de tres elements: una agulla magnetitzada; una caixa amb coberta de vidre; i una carta nàutica amb la rosa dels vents dibuixada en una de les seves cares. La carta gravacionss'adheria a l'agulla que, al seu torn, estava sobre un eix, de manera que podia girar lliurement. Com la brúixola es posava en línia amb la quilla del vaixell i la carta girava sempre que el vaixell canviava de direcció, l'aparell indicava en tot moment el rumb que portava el vaixell.<ref> Frederic C. Lane, "The Economic Meaning of the Invention of the Compass," '' The American Historical Review '', Vol 68, No 3. (Abr., 1963), p.615 </ref> Tot i que el sistema d'agulles en caixes ja havia estat descrit per l'erudit francès [[Peter Peregrinus]] en 1269,<ref> E. G. R. Taylor: "The South-Pointing Needle", a: '' Imago Mundi '', Vol 8. ([[1951]]), pàg. 1-7 </ref> va ser l'italià Flavio Gioja, pilot originari d'Amalfi, qui va perfeccionar la brúixola de navegació tot suspenent l'agulla sobre la carta nàutica.<ref name = "Frederic C. Lane 616" > Frederic C. Lane, "The Economic Meaning of the Invention of the Compass," '' The American Historical Review '', Vol 68, No 3. (Abr., 1963), p.616 </ref> Aquest model de brúixola, amb l'agulla lligada a una targeta rotatòria, és descrit en un comentari de la Divina Comèdia de Dante ([[1380]]), i en altra font es parla d'una brúixola portàtil en una caixa (1318),<ref> Barbara M. Kreutz, "Mediterranean Contributions to the Medieval Mariner gravacionss Compass," '' Technology and Culture '', Vol 14, No 3. (Juliol, 1973), p.374 </ref> el que ens permet afirmar que la brúixola seca era coneguda a Europa en aquesta època.<ref> Barbara M. Kreutz, "Mediterranean Contributions to the Medieval Mariner gravacionss Compass," '' Technology and Culture '', Vol 14, No 3. (Juliol, 1973), p.373 </ref>

Les brúixoles de navegació actuals utilitzen una agulla o disc magnetizats dins d'una càpsula plena amb algun líquid, generalment [[oli]], [[querosè]] o [[alcohol]]; que fa que l'agulla gravacionss'aturi ràpidament en comptes d'[[Oscil·lació|oscil·lar]] repetidament al voltant del nord magnètic. Va ser el [[1936]] que [[Tuomas Vohlonen]] inventà la primera brúixola portàtil plena de líquid, dissenyada per a ús individual.<ref> [http://www.prh.fi/a/tietoaprhsta/innogalleria/vohlonen_takes_a_bearing.html PRH - Vohlonen takes a Bearing (15 June - 15 novembre 2006) <!-- Títol generat per un bot -->] </ref>

A més, algunes brúixoles inclouen un [[transportador]] que permet prendre mesures exactes de [[rumb]]gravacionss directament d'un [[mapa]].<ref>{{ref-llibre|url=http://sciencekit.com/product.asp?pn=IG0033426&bhcd2=1182030630|títol = Brunton Basic Compass with Protractor|consulta = 16 juny 2007|llengua = anglès|}}</ref> D'altres característiques usuals en brúixoles modernes són escales per amidament de distàncies en mapes, marques lluminoses per condicions de poca llum, i mecanismes òptics d'acostament i observació ([[mirall]]<nowiki/>gravacionss, [[prisma (geometria)|prismes]], etc.) per amidar objectes llunyans amb gran precisió.

Algunes brúixoles especials usades actualment inclouen la brúixola de [[Quibla]], usada pels [[Musulmà|musulmans]] per obtenir la direcció de [[la Meca]] en llurs pregàries,<ref>{{ref-llibre|url=http://moonsighting.com/qibla.html|títol = Quibla Direction|consulta = 16 juny 2007|llengua = anglès|}}</ref> i la brúixola de [[Jerusalem]], emprada pels [[jueu]]gravacionss per trobar la direcció a Jerusalem en pregar.<ref>{{ref-llibre|url=http://www.jewishsoftware.com/products/The_Incredible_Jerusalem_Compass_813.asp?bhcd2=1177746874|títol = The Incredible Jerusalem Compass|consulta = 16 de juny de 2007|llengua = anglès|}}</ref>

Com que la inclinació i intensitat del [[camp magnètic terrestre]] varia a diferents [[latitud]]<nowiki/>gravacionss, les brúixoles generalment gravacionss'equilibren quan es fabriquen. L'equilibratge prevé mesures errònies a causa de les variacions de camp magnètic. La majoria de fabricants equilibren llurs brúixoles per a una de 5 zones terrestres, que van des de la zona 1, que cobreix la major part de l'[[hemisferi nord]], a la zona 5, que cobreix Austràlia i els oceans del sud. [[Suunto]], fabricant d'equips per a exploració, introduí les primeres brúixoles de 2 zones, que es poden usar en un [[hemisferi]] complet, i fins i tot en l'altre sense pèrdues importants de [[precisió]].<ref>

Quan es mesura en el terreny amb la brúixola gravacionss'obté el [[rumb]] (en referència al nord magnètic), en canvi a la carta gravacionss'utilitza l'[[azimut]] (en referència amb el nord geogràfic o veritable). Per convertir un rumb a un azimut és necessari primer conèixer la [[declinació magnètica]]. D'aquesta manera si la declinació magnètica és a l'Est, llavors l'azimut serà el rumb més la declinació magnètica (Az = Rm+Dm), en canvi, si la declinació magnètica és l'Oest llavors l'azimut és igual al rumb almenys la declinació magnètica (Az = Rm-Dm). Per facilitar les equacions i que gravacionss'utilitzi una sola, gravacionss'usa l'equació on l'azimut és el rumb més la declinació magnètica tenint en compte la convenció de signes on Est és positiu i Oest és negatiu. Exemple: per trobar l'azimut en un punt on el rumb és de 60° i la declinació magnètica és de 5° Oest (-5°), gravacionss'utilitza la fórmula: Az = Rm+Dm = 60°+(-5°) = 55°