Rorqual blau: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -s +gravacions |
m Bot: Revertit a la revisió 18544908 per Leptictidium el 2017-06-16T06:42:34Z |
||
Línia 36:
== Taxonomia ==
Les balenes blaves són [[rorquals]] (família [[Balaenopteridae]]), una família que inclou la [[iubarta]], el [[rorqual comú]], ''[[Balaenoptera brydei]]'', el [[rorqual boreal]] i el [[rorqual d'aleta blanca]].<ref name="factsheet" /> Es creu que la família dels [[balenoptèrid]]
La balena blava sol ser classificada com una de les vuit espècies del gènere ''Balaenoptera''; una autoritat la situa en un gènere [[monotípic]] diferent, ''Sibbaldus'',<ref>{{ref-llibre | autor= Barnes LG, McLeod SA.|editor= Jones ML et al.|títol= The Gray Whale |any=1984|editorial= Academic Press |lloc= Orlando (Florida)| isbn =0123891809|pàgines=3–32 |capítol= The fossil record and phyletic relationships of gray whales.}}</ref> però aquesta teoria no ha sigut acceptada.<ref name=msw3>{{MSW3 Mead
Línia 60:
Les balenes blaves poden assolir una velocitat de 50 km/h en distàncies curtes, normalment quan interaccionen amb altres balenes, però habitualment es mouen a una velocitat d'uns 20 km/h.<ref name="factsheet" /> S'alenteixen a 5 km/h per alimentar-se.
Les balenes blaves solen viure soles o amb un altre individu. No se sap durant quant de temps romanen juntes les parelles de viatge. En indrets on hi ha una gran concentració d'aliments,
=== Mida ===
Línia 69:
Hi ha incertesa respecte a la balena blava més gran trobada, car la majoria de dades provenen de balenes blaves mortes en aigües de l'[[Oceà Antàrtic|Antàrtic]] durant la primera meitat del segle XX i foren recollides per baleneres que no tenien grans coneixements de tècniques de mesurament zoològiques estàndard. Les balenes més llargues mai documentades foren dues femelles que mesuraven 33,6 i 33,3 m, respectivament.<ref name="SearsCal02">{{ref-publicació |autor= Sears R, Calambokidis J |títol= Update COSEWIC status report on the blue whale Balaenoptera musculus in Canada.|publicació= Committee on the Status of Endangered Wildlife in Canada, Ottawa.|any=2002 |pàgines=32}}</ref> La balena més llarga mai mesurada pels científics de l'NMML feia 29,9 m.<ref name=pop />
La [[llengua (òrgan)|llengua]] d'una balena blava pesa unes 2,7 tones<ref name="SM">{{ref-llibre|títol=The Scientific Monthly|editorial=American Association for the Advancement of Science|any=1915|pàgines=21}}</ref> i, quan
|any=2001 |mes=Abril|consulta=01-09-2006|editor=Seymour Center, Universitat de Califòrnia a Santa Cruz.
|format=PDF|urlarxiu=http://web.archive.org/20040827064742/www2.ucsc.edu/seymourcenter/PDF/2.%20Ms.%20B%20measurements.pdf|dataarxiu=2004-08-27}}</ref> Durant els primers set mesos de vida, una cria de balena blava beu, aproximadament, 400 litres de [[llet]] al dia. Les cries guanyen [[pes corporal|pes]] ràpidament, fins a 90 kg al dia. En néixer, les balenes blaves ja pesen 2.700 kg, el mateix que un [[hipopòtam]] adult.<ref name="factsheet" />
=== Alimentació ===
Les balenes blaves
|consulta=14-06-2007}}</ref> Les espècies del [[zooplàncton]] consumides per les balenes blaves varien d'un oceà l'altra. A l'Atlàntic nord, les preses habituals són ''[[Meganyctiphanes norvegica]]'', ''[[Thysanoessa raschii]]'', ''[[Thysanoessa inermis]]'' i ''[[Thysanoessa longicaudata]]'';<ref>{{ref-publicació |autor= Hjort J, Ruud JT |any=1929 |article=Whaling and fishing in the North Atlantic |publicació= Rap. Proc. Verb. Conseil int. Explor. Mer|volum=56 |pàgines= }}</ref><ref>{{ref-publicació
|autor=Christensen I, Haug T, Øien N |any=1992 |article= A review of feeding and reproduction in large baleen whales (Mysticeti) and sperm whales ''Physeter macrocephalus'' in Norwegian and adjacent waters |publicació= Fauna Norvegica Series a
Línia 81:
|any=1980 |article= A review of food of balaenopterid whales|publicació= Sci. Rep. Whales Res. Inst.|volum=32 |pàgines=155–197}}</ref><ref>{{ref-llibre |autor=Yochem PK, Leatherwood S|editor=Ridgway SH, Harrison R |títol= Handbook of Marine Mammals, Vol. 3:The Sirenians and Baleen Whales.|any=1980|editorial=Academic Press |lloc=Londres|isbn= |pàgines=193–240 |capítol= Blue whale ''Balaenoptera musculus'' (Linnaeus, 1758)}}</ref> i a l'Antàrtic, ''[[Euphausia superba]]'', ''[[Euphausia crystallorophias]]'' i ''[[Euphausia valentin]]''.
Una balena blava adulta pot menjar fins a 40 milions de krill en un dia.<ref>[http://web.archive.org/web/20080826025410/http://afp.google.com/article/ALeqM5j16BZVAVoE3Tey_0icx_2Bj6V_XQ Afp.google.com Hunted, rammed, poisoned, whales may die from heartbreak too]</ref> Les balenes sempre
Com que el krill es mou, les balenes se solen alimentar a profunditats de més de 100 m durant el dia i només
=== Cicle vital ===
[[Fitxer:BlueWhaleWithCalf.jpg|thumb|Balena blava jove amb la seva mare]]
La temporada d'aparellament comença a finals de tardor i
Els científics estimen que les balenes blaves poden viure almenys 80 anys;<ref name="SearsCal02"/><ref name="Art" /><ref name="npca">{{ref-web|url=http://www.npca.org/marine_and_coastal/marine_wildlife/bluewhale.html
|títol=www.npca.org|consulta=21 juny 2007}}</ref> tanmateix, com que els registres individuals no es remunten a l'època de la caça de balenes, no se sabrà amb certesa fins d'aquí a molts anys. L'estudi més llarg d'un mateix individu
| autor = J. Calambokidis, G. H. Steiger, J. C. Cubbage, K. C. Balcomb, C. Ewald, S. Kruse, R. Wells i R. Sears | publicació = Rep. Whal. Comm.| volum =12 | pàgines =343–348 | any =1990}}</ref> Els estudis indiquen que fins a un 25% de les balenes blaves adultes presenten cicatrius provocades per atacs d'orca.<ref name="SearsCal02"/> Es desconeix la taxa de mortalitat d'aquests atacs.
Les avarades de balena blava són extremament rares i, a causa de l'estructura social de l'espècie, no es coneix cap instància d'avarada en massa.<ref>William Perrin i Joseph Geraci. "Stranding" pàg. 1192–1197 a ''Encyclopedia of Marine Mammals'' (Perrin, Wursig i Thewissen eds)</ref> Tanmateix, quan es produeix una avarada pot despertar l'interès del públic. El 1920, una balena blava
=== Vocalitzacions ===
Línia 128:
}}
|}
Les estimacions de Cummings i Thompson (1971) suggereixen que el nivell font dels sons emesos per les balenes blaves és d'entre 155 i 188 [[decibel]]
Es desconeixen els motius d'aquestes vocalitzacions. Richardson {{etal}} (1995) proposen sis raons possibles:<ref>{{ref-web|autor= National Marine Fisheries Service |any=2002 |títol= Endangered Species Act - Section 7 Consultation Biological Opinion | url = http://www.nmfs.noaa.gov/prot_res/readingrm/ESAsec7/7pr_surtass-2020529.pdf| format = PDF }}</ref>
Línia 142:
{{principal|Caça de balenes}}
[[Fitxer:Població de balenes blaves.svg|thumb|400px|Les poblacions de balenes blaves han decaigut dràsticament a causa de la caça comercial de balenes.]]
Les balenes blaves no són fàcils de capturar ni de matar. La seva força i potència les protegiren dels primers baleners, que preferien atacar [[catxalot]]
|pàgines=319|isbn= }}</ref> El 1864, el noruec [[Svend Foyn]] equipà un [[vaixell de vapor]] amb [[arpó|arpons]] dissenyats específicament per capturar balenes grans.<ref name="factsheet" /> Tot i que al principi era voluminós i tenia poc èxit, Foyn perfeccionà el fusell submarí i ben aviat
Aviat es començaren a caçar balenes blaves a [[Islàndia]] (1883), les [[Illes Fèroe]] (1894), [[Terranova]] (1898) i [[Spitsbergen]] (1903). El 1904-05 es capturaren les primeres balenes blaves a [[Geòrgia del Sud]]. El 1925, amb l'arribada de l'arrossegament de popa als vaixells factoria i l'ús de vaixells baleners de vapor, les captures de balenes blaves i de balenes en general a l'Antàrtic i Subantàrtic es dispararen. Entre el 1930 i el 1931, aquests vaixells mataren 29.400 balenes blaves només a l'Antàrtic. A finals de la [[Segona Guerra Mundial]] les poblacions havien patit un declivi significatiu i el 1946
La caça de balenes blaves fou prohibida a la dècada del 1960 per la [[Comissió Balenera Internacional]],<ref>{{ref-publicació |cognom=Gambell |nom=R |any=1979
|article=The blue whale |publicació= Biologist |volum=26|pàgines=209–215}}</ref><ref>{{ref-publicació |cognom=Best |nom=PB |any=1993 |article=Increase rates in severely depleted stocks of baleen whales |publicació=ICES J. Mar. Sci.|volum=50 |pàgines=169–186|doi=10.1006/jmsc.1993.1018}}</ref> i la caça il·legal duta a terme per l'URSS
=== Població i distribució actuals ===
[[Fitxer:Blauwal01.jpg|thumb|Una balena blava amb les [[Açores]] al rerefons]]
[[Fitxer:Blue whale tail fluke.JPG|thumb|Imatge de l'aleta caudal d'una balena blava amb les [[illes Santa Bàrbara]] al rerefons (agost del 2007).]]
Des que se'n prohibí la caça, els estudis no han aconseguit determinar si la població global de balenes blaves, [[espècie dependent de la conservació|dependent de la conservació]], està augmentant o estabilitzada. A l'Antàrtida, les millors estimacions indiquen un increment significatiu d'un 7,3% a l'any des de la fi de la caça il·legal soviètica, però les poblacions continuen a menys d'un 1% dels nivells originals.<ref name=Ant/> També
La [[Llista Vermella de la UICN]] ha classificat la balena blava com espècie «amenaçada» des que es començà a publicar la llista. Als [[Estats Units]], el [[National Marine Fisheries Service]] les considera com amenaçades sota l'[[Endangered Species Act]].<ref>{{ref-web|url=http://www.nmfs.noaa.gov/pr/laws/esa/ |títol=Endangered Species Act}}</ref> La concentració més elevada, amb uns 2.000 individus, és la població del nord-est del Pacífic de balena blava septentrional (''B. m. musculus''), que
Al nord de l'Atlàntic es reconeixen dues poblacions de ''B. m. musculus''. La primera es troba a prop de [[Groenlàndia]], [[Terranova i Labrador|Terranova]], [[Nova Escòcia]] i el [[golf de Sant Llorenç]]. Es calcula que aquest grup compta amb uns 500 individus. Un segon grup més oriental és albirat des de les [[Açores]] a la primavera i [[Islàndia]] al juliol i l'agost; se suposa que les balenes segueixen la [[dorsal mesoatlàntica]] entre les dues illes volcàniques. Més enllà d'Islàndia,
A l'hemisferi sud sembla haver-hi dues subespècies distintes, ''B. m. intermedia'' i la poc estudiada balena blava pigmea, ''B. m. brevicauda'', que viu en aigües de l'oceà Índic. Els estudis més recents (mitjans del 1998) oferiren una estimació de 2.280 balenes blaves a l'Antàrtic,<ref>{{ref-publicació|cognom=Branch|nom=T.A.|article=Abundance of Antarctic blue whales south of 60°S from three complete circumpolar sets of surveys|publicació=Journal of Cetacean Research and Management|volum=9|exemplar=3|pàgines=87–96|any=2007}}</ref> de les quals menys d'un 1% són probablement balenes blaves pigmees.<ref>{{ref-publicació|autor=T.A. Branch
Línia 166:
|doi=10.1111/j.1365-2907.2007.00106.x}}</ref>
Els patrons migratoris d'aquestes subespècies no són ben coneguts. Per exemple,
Els esforços per calcular la població de balenes blaves de manera més precisa compten amb el suport dels mastòlegs marins de la [[Universitat Duke]], que manté l'OBIS-SEAMAP (''Ocean Biogeographic Information System—Spatial Ecological Analysis of Megavertebrate Populations'', «Sistema d'Informació Biogeogràfica dels Oceans—Anàlisi Ecològica Espacial de Poblacions de Megavertebrats»), una col·lecció de dades d'observacions de mamífers marins amb unes 130 fonts.<ref>Es poden trobar les dades sobre la balena blava, juntament amb un perfil de l'espècie, al següent enllaç: {{ref-web |url=http://seamap.env.duke.edu/species/tsn/180528|títol=OBIS-SEAMAP Data Search<!--Títol generat per bot-->}}</ref>
Línia 177:
A mesura que l'[[escalfament global]] fa que les glaceres i el permafrost es desfacin ràpidament i permet que flueixin grans quantitats d'aigua dolça als oceans, existeix la preocupació que, si la quantitat d'aigua dolça als oceans assoleix un punt crític, es produirà una disrupció de la [[circulació termohalina]]. Tenint en compte que els patrons migratoris de la balena blava es basen en la temperatura dels oceans, una disrupció d'aquesta circulació, que mou aigües càlides i fredes arreu del món, tindria probablement un impacte sobre les seves migracions.<ref>{{ref-web|url=http://www.bto.org/research/reports/researchrpt_complete/RR414_Climate%20change_&_migratory_species.pdf|autor=Robert A. Robinson, Jennifer A. Learmonth, Anthony M. Hutson, Colin D. Macleod, Tim H. Sparks, David I. Leech, Graham J. Pierce, Mark M. Rehfisch i Humphrey Q.P. Crick|títol=Climate Change and Migratory Species|editor=BTO|mes=Agost |any=2005|consulta=9 juliol 2007
|format=PDF}}</ref> Les balenes blaves estiuegen a les altituds altes i fredes, on
| article = Discovery of a Blue Whale Feeding and Nursing Ground in Southern Chile| publicació = The Royal Society | any =2003 | pàgines = s170-s173 | url = http://www.pubmedcentral.nih.gov.oca.ucsc.edu/picrender.fcgi?artid=1810017&blobtype=pdf}}</ref>
|