Catarsi (art): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegint plantilla:Viccionari-lateral |
m bot: - en caure en el compte que, + en adonar-se que, |
||
Línia 24:
Quant a les característiques d'aquestes emocions, tenim que, segons Aristòtil, la pietat o compassió és una passió penosa suscitada pel [[dolor]] o el [[patiment]] d'un altre. Per tant, requereix pensar que aquest altre està patint realment, i a més, que el seu patiment és greu. A més, aquest sentiment precisa l'[[opinió]] que la persona no mereixia el patiment. Aristòtil assenyala que la pietat guarda una estreta [[relació]] amb la [[creença]] que un és també [[vulnerabilitat|vulnerable]]. En definitiva, requereix una [[comunitat]] de [[sentiment]]s i l'opinió que es pot compadir un mal similar al que pateix qui suscita la nostra pietat. El terror es troba relacionat íntimament amb la pietat. En definitiva, el que ens suscita pietat és el que temem que podria ocórrer-nos a nosaltres mateixos. I ja que la pietat exigeix percebre la pròpia vulnerabilitat i la semblança amb el que pateix, pietat i terror s'experimenten gairebé sempre junts.
El terror i la pietat són dos afectes que formen els extrems en la cadena sentimental humana. Es tracta del terror davant del tremebund, i la pietat davant del miserable. El terror s'experimenta davant potències que poden disposar de la nostra vida, sense defensa possible per la nostra part. Aquest seria un extrem superior dels afectes. Un extrem inferior dels efectes correspon a la pietat davant de la [[misèria]], que sobrevé en
La "katharsis" com a purgació o purificació consisteix en l'alliberament del pes d'una [[realitat]] que se'ns està tornant feixuga. Aquestes realitats pesades poden pertànyer a diferents ordres: [[fisiològic]], [[emocional]], etc. Els pesos feixucs en l'ordre de la realitat constitueixen allò totalment diferent, que ens sobrepassa (absolut) i allò semblant (natural), que en el plànol dels sentiments poden percebre's com a terror i pietat. Per la qual cosa, és necessària una purgació que ens n'alliberi no quant a aquests, sinó quant a pesos feixucs. I l'[[obra d'art]], mitjançant accions de reproducció imitativa (com es dóna en l'[[obra de teatre]]), ha d'aconseguir en nosaltres aquest efecte.
| |||