|
| notes_al_peu = <references group="nb"/>
}}
El '''Sudan del Sud''', oficialment la '''República del Sudan del Sud''' (en [[anglès]], ''Republic of South Sudan''), és un estat sobirà situat al centre del [[Àfrica|continent africà]], independent del [[Sudan]] des del 9 de juliol de 2011. Limita al nord amb el [[Sudan]], a l'est amb [[Etiòpia]], al sud amb [[Kenya]], [[Uganda]] i la [[República Democràtica del Congo]], i a l'oest amb la [[República Centreafricana]]. La capital és [[Juba (Sudan)|Juba]], situada al sud del país.
El territori que actualment conforma el Sudan del Sud va ser part del [[Sudan angloegipci]] i, després, de la República de Sudan des de la seva independència l'any 1956. Sudan del Sud, habitat per múltiples ètnies [[nilòtiques]] —principalment cristianes i animistes— va quedar sota el domini del sector nord sudanès, de predominança àrab i musulmana. El setembre de 1983, el llavors president de Sudan, [[Gaffar Nimeiry]], va crear un estat federal que incloïa tres estats federats a Sudan del Sud, però més tard els va dissoldre, la qual cosa va provocar l'inici de la [[Segona guerra civil sudanesa|segona guerra civil]] entre les tropes sudaneses i el secessionista [[Exèrcit d'Alliberament del Poble Sudanès]]. El govern sudanès va permetre l'autonomia de la regió per un ampli Acord de Pau signat el 9 de gener de 2005 a [[Naivasha]], [[Kenya]].
Entre els dies 9 i 15 de gener del 2011 es va celebrar el [[Referèndum sobre la independència de Sudan del Sud del 2011|referèndum per decidir sobre la seva separació del Sudan]], el qual finalitzà amb un 98,83% de suport a la independència.<ref name="votsfinals">{{ref-notícia|url=http://www.ara.cat/mon/Sudan-del-Sud-vota-independencia_0_418158341.html|títol=El Sudan del Sud vota 'sí' a la independència en un 99%|data=30 de gener del 2011|editor=diari Ara}}</ref> La meitat de les regions del Sudan del Sud van arribar al 99,9% de vots a favor.<ref name="votsfinals" /> En conseqüència el país va formalitzar la seva independència el 9 de juliol del 2011, sis anys després de l'acord de pau.<ref name="votsfinals" />
== Història ==
{{AP|Història del Sudan del Sud}}
[[Fitxer:Nil-boot.jpg|thumb|left|Transport al [[riu Nil]].]]
Hi ha poca documentació de la història de l'actual territori del Sudan del Sud fins al començament del domini egipci al nord durant la dècada de 1820 i la posterior ampliació de captures d'esclaus al sud. La informació abans d'aquella època es basa en gran manera en la història oral. Segons aquestes tradicions, pobles [[nilòtics]] com els [[dinkes]], [[nuers]], [[shilluk]] i d'altres van entrar per primera vegada al Sudan del Sud en algun moment abans del [[segle X]]. Durant el període comprès entre el [[segle XV]] i el [[segle XIX]] les migracions tribals, en gran part de la zona de [[Regió de Bahr al-Ghazal|Bahr al-Ghazal]] (''Riu de la Gasela''), van reunir aquests pobles a la seva ubicació actual. El poble [[zandes|zande]] (no nilòtic) va entrar al Sudan del Sud durant el [[segle XVI]], habitant en l'estat més gran de la regió. En el [[segle XVIII]] el poble [[avungares|avungara]] va entrar i ràpidament va imposar la seva autoritat sobre els zandes.
Durant segles, les barreres geogràfiques van impedir l'avenç de l'[[Islam]] cap al sud del [[Sudan]], mantenint el domini avungara i el patrimoni social i cultural de les diverses ètnies que van habitar l'actual Sudan del Sud. Els intents de colonització [[França|francesos]] i [[Bèlgica|belgues]] van ser repel·lits per les guerrilles avungara i zandes. De nou, a finals del [[segle XIX]] l'arribada dels [[Regne Unit|britànics]] i els [[Egipte|egipcis]] trencaria aquesta independència de les tribus sudaneses del sud.
Egipte, en aquesta època un estat vassall de l'[[Imperi Otomà]], dominava el territori de l'actual Sudan des de 1821 i va realitzar el seu primer intent expansionista al sud quan en la dècada de 1870 el [[khediv]] [[Ismaïl Paixà]] va crear la província d'[[Equatòria]]. El primer governador nomenat per part d'Egipte va ser el britànic [[Samuel White Baker]] el 1869, seguit per [[Charles George Gordon]] el 1874 i d'[[Emin Pasha]] el 1878. La rebel·lió dels anys 1880 a Egipte contra la forta influència europea va desestabilitzar la província naixent i Equatòria va deixar d'existir com un lloc d'avançada d'Egipte el 1889. D'aquella època van romandre alguns assentaments, com [[Costat]], [[Gondokoro]], [[Dufile]] i [[Wadelai]].
[[Fitxer:Anglo-Egyptian Sudan Nubian women.jpg|thumb|left|upright|Dones d'una tribu [[nilòtics|nilòtica]] al [[Sudan angloegipci]].]]
La rebel·lió de [[Muhàmmad Àhmad]] va estendre la seva influència des del Sudan cap al sud, però després de la seva mort no van poder mantenir-se cohesionades i van ser derrotades per les forces angloegípcies, que finalment van establir el seu domini formant el condomini del [[Sudan angloegipci]] el 1899, incorporant l'antiga Equatòria. Mentrestant, el 1894 els colonitzadors belgues havien format el [[Costat (territori)|territori de Costat]], un [[exclavament]] de l'[[Estat Lliure del Congo]]. A la mort del rei [[Leopold II de Bèlgica]], el territori va passar a mans britàniques, que el van incorporar el Sudan, però dos anys després van cedir la seva part meridional a [[Uganda]].
Malgrat formar una única entitat, el Sudan angloegipci va ser administrat com dos territoris diferents: mentre el sector nord era predominantment musulmà i parlant de l'[[àrab]], al sud [[animista]] es fomentava l'ús de l'[[anglès]]. Després de la [[Regne d'Egipte|independència egípcia]], els [[president d'Egipte|reis d'Egipte]] van exigir la incorporació del Sudan en la seva totalitat al seu domini, la qual cosa va ser rebutjada pel Regne Unit. La incapacitat dels egipcis de recuperar el Sudan va despertar tant els sentiments revolucionaris a Egipte com els independentistes al Sudan. Davant de la imminència de canvis, el Regne Unit va decidir modificar l'estatus del Sudan: va convocar una [[Conferència de Juba|conferència a Juba]] el 1948. Encara que la idea original dels europeus era incorporar el sud del Sudan al seu protectorat a Uganda, finalment es va decidir acabar amb el règim diferenciat i tenir una colònia unificada, malgrat les protestes dels sectors del sud. El 1953, finalment, britànics i egipcis van acceptar donar la independència al condomini i formar el 1956 la República del Sudan amb capital a [[Khartum]] i de caràcter unitari.
[[Fitxer:John Garang waving.jpg|thumb|[[John Garang]], líder de l'[[Moviment d'Alliberament del Poble Sudanès|ELPS]] durant la [[Segona guerra civil sudanesa|segona guerra civil]] i primer [[president del Sudan del Sud]] com a govern autònom.]]
Les tensions entre ambdós grups ètnics sota un únic govern no van tardar a sortir a la llum; el 1955, soldats del sud van protagonitzar uns motins que derivaren en la [[Primera guerra civil sudanesa]]. El conflicte, que va enfrontar al govern central amb el [[Moviment d'Alliberament del Sud del Sudan]], va acabar el 1972 amb la firma d'un protocol de pau a [[Addis Abeba]] que permetria la creació d'un govern autònom al Sudan del Sud. L'acord atorgaria una dècada de pau fins que el president sudanès [[Gaffar Nimeiry]] anunciés l'establiment d'un [[estat islàmic]] i l'aplicació de la [[xaria]] a tot el país, el que provocaria l'esclat de la [[Segona guerra civil sudanesa]].
Després d'anys d'enfrontament, el conflicte va acabar oficialment amb la firma d'un acord de pau el gener de 2005 entre el govern del Sudan i l'[[Moviment d'Alliberament del Poble Sudanès|Exèrcit d'Alliberament del poble del Sudan]] (ELPS). L'acord va restablir el govern autònom sud-sudanès fins per sis anys, després del qual es realitzaria un referèndum sobre una possible secessió. [[Referèndum sobre la independència del Sudan del Sud del 2011|Aquest referèndum]] es va realitzar el gener de 2011 i va atorgar una aclaparadora majoria d'un 98,83% a l'opció independentista. Després d'aquests resultats, el govern sudanès d'[[Omar al-Bashir]] va acceptar la divisió del país, la que es va dur a terme el 9 de juliol de 2011 quan es va proclamar oficialment la República del Sudan del Sud.<ref>{{ref-notícia|url=http://www.ara.cat/ara_premium/cronica/Promeses-pau-Sudan-del-Sud_0_514748572.html|títol=Promeses de pau al Sudan del Sud|editor=diari Ara|data=10 de juliol del 2011}}</ref>
== Govern i política ==
[[Fitxer:Salva Kiir Mayardit.jpg|thumb|upright|[[Salva Kiir Mayardit]], actual president del Sudan del Sud.]]
Després de l'Acord de Pau signat el 2005 va ser promulgada una [[constitució]] provisional del Govern Autònom de Sudan del Sud que va funcionar com a llei suprema del territori, juntament amb la constitució sudanesa, fins al 2011. Després del [[referèndum sobre la independència del Sudan del Sud]], realitzat entre el 9 i el 15 de gener de 2011, el govern autònom va promulgar una constitució transitòria, efectiva des del 9 de juliol de 2011, data que la independència va ser declarada oficialment.
La constitució transitòria estableix que la República de Sudan del Sud és una [[república democràtica]] i es defineix com una «entitat multiètnica, multicultural, multilingüe, multireligiosa i multiracial». Estableix, a més, la [[separació entre Església i Estat]] i la igualtat de drets entre homes i dones.<ref name=const/>
El [[poder executiu]] resideix en el President de Sudan del Sud, que és el cap d'estat, cap de govern i comandant en cap de l'Exèrcit d'Alliberament del Poble Sudanès. Aquest càrrec va ser establert pels protocols de 2005, essent [[John Garang]] (fundador de l'ELPS) el primer president fins a la seva mort en un accident el 30 de juliol de 2005. [[Salva Kiir Mayardit]], el seu successor, va ser juramentat com a primer vicepresident de Sudan i president del Govern Autònom de Sudan del Sud l'11 d'agost del 2005. Després de la independència, Kiir Mayardit va ser el primer president de la República de Sudan del Sud.
El [[poder legislatiu]] està en mans de l'[[Assemblea Legislativa del Sudan del Sud]], un parlament unicameral de 170 membres escollits per votació popular. La Constitució també estableix un poder judicial independent nomenat pel parlament, essent el màxim òrgan la Cort Suprema de Justícia.
== Organització territorial ==
{{AP|Organització territorial del Sudan del Sud}}
[[Fitxer:Estats del Sudan del Sud.svg|thumb|right|450px|Els deu estats del Sudan del Sud agrupats en tres províncies històriques del Sudan.<br />
{{legend|#9BCD9B|[[Regió de Bahr al-Ghazal|Bahr al-Ghazal]]}}
{{legend|#7AC5CD|[[Equatòria]]}}
{{legend|#EEE685|[[Gran Nil Superior]]}}]]
El Sudan del Sud està dividit en deu estats que es corresponen amb tres regions històriques del Sudan: [[Regió de Bahr al-Ghazal|Bahr al-Ghazal]], [[Equatòria]] i el [[Gran Nil Superior]].
;[[Regió de Bahr al-Ghazal|Bahr el Ghazal]]
* [[Bahr al-Ghazal del nord]]
* [[Bahr al-Ghazal de l'oest]]
* [[Llacs (estat)|Llacs]]
* [[Warrap (estat)|Warab]]
;[[Equatòria]]
* [[Equatòria de l'oest]]
* [[Equatòria central]]
* [[Equatòria de l'est]]
;[[Gran Nil Superior]]
* [[Jonglei]]
* [[Unitat (estat)|Unitat]]
* [[Nil Superior (estat)|Nil Superior]]
Els deu estats estan dividits en 86 comtats.
== Geografia ==
[[Fitxer:SouthernSudanMap.png|vora|200px|thumb|Situació del Sudan del Sud dins el Sudan.]]
El Sudan del Sud té una superfície aproximada de 619.745 km² (sense incloure les reclamacions sobre altres territoris). Posseeix fronteres amb el [[Sudan]] al nord, [[Etiòpia]] a l'est, [[Kenya]], [[Uganda]] i la [[República Democràtica del Congo]] al sud i amb la [[República Centreafricana]] a l'oest. El país es troba entre les latituds 3° i 13°N i les longituds 24° i 26°E. Està cobert de [[bosc tropical|boscos tropicals]], [[pantà|pantans]] i [[Prada (bioma)|prades]]. El [[Nil Blanc]] passa a través del país.
Les barreres geogràfiques protegiren el sud del Sudan de l'avanç del nord, de predomini islàmic, fent que es conservés l'herència cultural, tradicions i estructures polítiques del sud.
El Sudan del Sud inclou la gran regió pantanosa [[Sudd]] formada pel [[Nil Blanc]], localment anomenat ''Bahr el Jebel''. El seu clima, a diferència del nord del Sudan que és tropical [[aridesa|àrid]] o [[semiàrid]], és tropical humit o [[subhumit]]. Per exemple, [[Yambio]], la capital d'Equatòria occidental i al costat del Zaire té una [[pluviometria]] anual de 1.142 litres amb una [[estació humida]] que dura nou mesos.<ref>{{format ref}} http://www.1uptravel.com/geography/sudan.html</ref>
S'estima que Sudan del Sud té una població d'uns 8 milions d'habitants,<ref name="US_State_Dept">[http://www.state.gov/r/pa/ei/bgn/5424.htm "Background Note: Sudan"] U.S. Department of State, 9 de novembre del 2010</ref> però com no hi ha hagut censos des de fa dècades aquesta dada no és gaire fiable. L'economia és bàsicament rural i d'agricultura de subsistència. A partir de 2005 l'economia començà una transició cap a un major desenvolupament en zones urbanes. Els danys en l'economia de les guerres han estat molt importants.
=== Fauna i flora ===
Les àrees protegides del sud del Sudan protegeixen algunes de les poblacions de vida silvestre més espectaculars i importants a l'[[Àfrica]], i són el lloc on es produeix la segona migració de fauna silvestre més gran del món. Els estudis realitzats en els anys anteriors van revelar que el Parc Nacional Boma, a l'oest de la frontera amb [[Etiòpia]], així com la zona humida del sud i el Parc Nacional del sud (''Southern National Park'') a prop de la frontera amb el Congo, tenen la condició d'hàbitat per a grans poblacions de [[kob]] i [[topis]] (dos tipus d'[[antílop]]s), [[búfal]]s, [[elefant]]s, [[girafa|girafes]], [[alcelaf]]s (un altre antílop) i de [[lleó|lleons]]. Les reserves forestals del sud del Sudan també proporcionen hàbitat per als [[bongo]]s (també un tipus d'antílop), el porc gegant dels boscos, els porcs vermells de riu, els elefants de bosc, [[ximpanzé]]s i les mones de bosc.
El 2006, el president del Sudan del Sud va anunciar que la regió farà tot el possible per protegir i mantenir la seva flora i fauna, i tractar de reduir els efectes dels incendis forestals, l'abocament de residus i la contaminació de l'aigua. Les grans empreses multinacionals que estan en condicions d'extreure els recursos naturals al sud del Sudan a gran escala representen una amenaça per a la vida silvestre notable a la nació i els seus hàbitats.
Els hàbitats de vida silvestre del sud del Sudan inclouen els [[pastiu]]s, els altiplans de gran altitud i escarpats, sabanes amb arbres i pastura, planes al·luvials i aiguamolls.
== Demografia ==
| 