Revisió del 10:18, 28 jul 2017 modifica 2.136.47.91 (discussió) Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 11:26, 28 jul 2017 modifica desfés CarlesMartin (discussió \| contribucions) Administradors 435.080 edits m Revertides les edicions de 2.136.47.91. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:Ouverture des États généraux de 1789 à Versailles.jpg\|thumb\|400px\|'''5 maig de 1789''': obertura dels Estats Generals a [[Versalles]]]] Els '''Estats Generals de França''' de l'[[Antic Règim\|antic règim]], van ser una important institució representativa del [[Regne de França\|regne]], en forma d'assemblea convocada pel rei i on acudien representants de cada estament. Va ser una institució del poder a França que representava els tres estats: [[Noblesa francesa\|noblesa]] (primer estat), clergat (segon estat) i la resta del poble (tercer estat). Van ser creats el 1302 per [[Felip IV de França]] i van ser dissolts per [[Lluís XIII de França\|Lluís XIII]] el 1614. Van ser convocats de nou, i per darrera vegada, el 1789: [[Estats generals de 1789\|Estats Generals de 1789]]. Els Estats Generals es van reunir un total de 21 vegades en 487 anys. Van ser una assemblea excepcional, i la seva reunió solia significar la resposta a una crisi política o financera, que obligava a conèixer l'opinió dels súbdits per confirmar una decisió reial, particularment en matèria fiscal. Estaven compostos per diputats (elegits amb un mandat dels seus electors, redactat en forma de [[quaderns de queixes]] (els anomenats ''cahiers de doléances'') dels tres ordres o estaments: clergat, noblesa i tercer estat, i es reunien per "braços", és a dir, que cada estament debatia entre si i emetia un vot. Aquesta particularitat va ser una de les que es van discutir en la seva última reunió, el maig de 1789, a l'inici de la [[Revolució Francesa]]. Els esmentats estaments es reunien separadament i n'incloïa cada u 300 representants, tret del tercer, que en tenia sis-cents, del qual dos terços havien de disposar de coneixements legals i tres quartes parts provenir de ciutats de més de dos mil habitants.<ref name=Spielvogel>{{Ref-llibre \|cognom=Spielvogel \|nom=Jackson J. \|títol=Western Civilization: A Brief History \|url=http://books.google.cat/books?id=7jzT0qcJu1MC&pg=PA402&dq=third+state+representative&hl=ca&ei=gazWTdqZGYu88gPW6_mECw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCkQ6AEwAA#v=onepage&q=third%20state%20representative&f=false \|llengua=anglès \|editorial=Cengage Learning \|data=2010 \|pàgines=p.402 \|isbn=0495571474 }}</ref> El sistema de vot utilitzat era estamental, comptant un vot per a cada una de les cambres. La funció d'aquestes assemblees era aprovar les lleis i els impostos. El maig de 1789 el rei [[Lluís XVI de França\|Lluís XVI]], ofegat pels deutes de l'ajut francès a la [[Guerra de la Independència dels Estats Units]], es veié obligat a convocar una d'aquestes assemblees, la primera que es reunia en cent setanta-quatre anys, per cercar suport econòmic. Va ser molt controvertida pels problemes que es van suscitar entre els representants dels estaments superiors i els que anaven en representació del poble, i es queixaven aquests darrers dels enormes privilegis que posseïen els primers i dels acords que prenien per seguir-los tenint. Aquestes disputes desembocaran en l'aparició d'una gran quantitat de pamflets que van recórrer totes les ciutats i pobles de França. El descontentament popular va donar lloc, el 14 de juliol de 1789, a l'esclat de la [[Revolució Francesa]] amb la presa de la Bastilla.

Estats Generals: diferència entre les revisions