Superstició: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{FR|data=desembre de 2016}}
[[Fitxer:Horseshoe lucky on door.jpg|thumb||Ferradura clavada a una porta en la creença que [[talismà|atreurà]] la bona sort o n'[[apotropaic|expulsarà]] la dolenta]]
La '''superstició''' és
Els crítics argumenten que la superstició no està basada en la [[raó]] i que neix de la ignorància. Moltes supersticions poden ser producte d'entendre malament la [[causalitat]], o les [[estadística|estadístiques]], ja que generalitzen excessivament (un dels problemes de la [[Raonament inductiu|inducció]]) i el que és un exemple passa a tenir rang de llei en la saviesa popular. Suposen, per tant, un [[biaix cognitiu]] de focus i d'atribució errònia de causalitat. Alguns ritus religiosos neixen de la superstició, que personalitza en Déu i els seus enviats els esdeveniments que tenen lloc a la vida quotidiana. El catolicisme, però, separa la superstició folklòrica de la fe i considera la primera un [[pecat]], ja que atribueix poders sobrenaturals a altres entitats diferents de Déu.
La psicologia estudia la superstició per veure com influeix el grup en la persona o com les pròpies creences modifiquen la conducta. Determinats trastorns mentals, com l'esquizofrènia, l'[[autisme]] o els maníacodepressius tenen associades una important quota de supersticions sobre els perills de no seguir rituals en la vida quotidiana. Constitueixen per a ells un mecanisme de defensa bàsic. Einstein considerava qualsevol religió com una «superstició infantil».<ref>{{Ref-publicació|article=Einstein va escriure que la religió és la "superstició més infantil"|publicació= El Periodico|url=http://www.elperiodico.cat/ca/societat/20080514/einstein-va-escriure-que-la-religio-es-la-supersticio-mes-infantil-244254|data=2008-05-14}}</ref>▼
▲La psicologia estudia la superstició per veure com influeix el grup en la persona o com les pròpies creences modifiquen la conducta. Determinats trastorns mentals, com l'esquizofrènia, l'[[autisme]] o els maníacodepressius tenen associades una important quota de supersticions sobre els perills de no seguir rituals en la vida quotidiana. Constitueixen per a ells un mecanisme de defensa bàsic.
==Tipus de supersticions==
Linha 66 ⟶ 64:
* [[Llegenda urbana]]
* [[Art i superstició]]
== Referències ==
*{{Referències}}
{{commonscat}}
{{Autoritat}}
|