Castellar del Vallès: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Minúscula |
|||
Línia 180:
[[Fitxer:Tributacio castellar 1938 cara.jpeg|thumbnail|Fitxa de Tributació de Castellar del Vallès de l'any 1938]]
[[Fitxer:Guerracivil.png|thumbnail|Refugi antiaeri conservat a l'actualitat]]
Tots els avenços econòmics i transformacions urbanes s'estronquen amb l'esclat de la [[Guerra Civil
L'any 1938 es crea una delegació del SAF-16, una planta de servei que produeix components per a la indústria de guerra (munició lleugera, peces per a motors i components de l'avió soviètic [[Polikarpov I-15]]) i que té implantacions a les instal·lacions de la Tolrà, la fàbrica del Boà i can Barba. L'elecció de Castellar del Vallès per instal·lar aquest centre de producció sembla respondre a diferents causes: es tracta d'espais arrecerats d'hipotètiques incursions aèries, existeix un teixit industrial previ i és pròxim a la seu central del SAF-16 a Sabadell. Els historiadors creuen que la falta de notorietat de la població és també un element clau per l'establiment a la vila, ja que garanteix el secret de la seva ubicació. El SAF-16 a Castellar del Vallès dóna feina a uns dos-cents operaris, amb una estructura moderna i eficaç, altament productiva i amb personal molt qualificat i enquadrat en règim laboral militaritzat. La presència de treballadors locals és, però, pràcticament testimonial.<ref name="saf">{{ref-publicació |cognom= Gallart |nom= Ernest |article= "Més homes! Més armes! Més municions! El món de la producció industrial durant la Guerra Civil
Com a la gran majoria de pobles i ciutats catalanes, molts castellarencs lluiten a la guerra civil espanyola, i altres segueixen lluitant després a la [[Segona Guerra Mundial]]. Els arxius d'història deixen informació de casos com el de [[Francesc Valls i Llinares]], que lluita al bàndol republicà i amb l'exèrcit francès i sobreviu al camp de concentració de [[Camp de concentració de Mauthausen-Gusen|Gusen]]; [[Ramon Puigdelloses Sastre]] mort al camp de Gusen; i [[Francesc Comellas i Llinares]], també empresonat a Mauthausen.<ref name="Comellas" />
Línia 335:
Les [[Eleccions municipals espanyoles de 1931|eleccions municipals del 12 d'abril de 1931]] configuraren un consistori amb una àmplia majoria de regidors d'ERC encapçalats per l'alcalde [[Antoni Tort i Rocavert]] i una minoria de la Lliga Catalana. Tres anys més tard, les [[eleccions municipals de 1934]] suposaren una nova victòria d'ERC, que obtingué 1.000 vots, per 500 de la Lliga.<ref>{{ref-web |url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1899/05/11/pagina-28/33245561/pdf.html?search=NURIA%20VALLVERDU|títol=Los nuevos ayuntamientos de Cataluña |obra= La Vanguardia |editor=|data=16/1/1934|consulta=1/9/2011|llengua=castellà}}</ref> Una data important en la història política de Castellar fou el 6 d'octubre de 1934 quan, des del balcó de l'Ajuntament, es proclamà la [[República Catalana]] i la [[República Federal Catalana]]; les banderes foren hissades i el pregoner ho anuncià, al capvespre, pels carrers de la vila. En els dies posteriors, el capità delegat del govern a Sabadell destituí l'ajuntament i creà una gestora encapçalada pel mateix Tort. Després de les eleccions a les Corts del febrer de 1936 es restituí l'ajuntament, i el 3 de maig d'aquell any l'alcalde-gestor convocà una sessió extraordinària del mateix per designar els nous càrrecs.<ref name="recull" />
Amb la derrota republicana a la [[Guerra Civil
Des de la reinstauració de la democràcia, Castellar del Vallès ha tingut un alcalde de la coalició [[Convergència i Unió]] (CiU) fins a l'any [[Eleccions municipals a Catalunya de 2007|2007]]. Les [[Eleccions municipals espanyoles de 1979|primeres eleccions municipals]] des de la reinstauració de la democràcia varen ser un frec a frec entre la candidatura ''Unió d'Esquerres per Castellar'' –coalició entre el [[Partit dels Socialistes de Catalunya|PSC]] i el [[Partit Socialista Unificat de Catalunya|PSUC]]– i [[Convergència i Unió]]. La candidatura d'esquerres guanya les eleccions per una diferència de 118 vots però iguala en nombre de regidors a la federació nacionalista, la qual obté l'alcaldia gràcies a un diputat d'[[Unió de Centre Democràtic]]. Aquest fet va permetre que [[Miquel Pont i Alguersuari]] esdevingués el primer alcalde de la democràcia de la postguerra. Inicialment es formà un govern d'unitat entre totes les forces polítiques representades, però aquesta unitat es trencà el 12 de desembre de 1980 quan Pont va fer fora a tots els regidors de la Unitat d'Esquerres del cartipàs municipal. A les [[Eleccions municipals espanyoles de 1983|següents eleccions]], la falta d'entesa entre PSC i PSUC impossibilità la repetició de la coalició d'esquerres, cosa que propicià que Pont obtingués una còmoda majoria. Pont fou alcalde fins que el 19 d'abril de 1986 morí a [[Canes]] víctima d'una lesió cerebral; prengué el seu relleu Josep Arderius, que seguí amb les línies polítiques del seu antecessor. En les [[eleccions municipals espanyoles de 1987|terceres eleccions municipals]], CiU obtingué per primera vegada la [[majoria absoluta]] i esdevingué alcalde [[Albert Antonell i Ribatallada]], qui potencià el creixement urbanístic amb el projecte de l'Eixample però topà amb les polèmiques del Memorial Park (parc-cementiri d'abast comarcal) i de les sequeres de principis de la dècada dels 90. Finalment, el 29 de setembre de 1992, Antonell cedí l'alcaldia a [[Lluís Maria Corominas]], qui fou alcalde de Castellar fins a l'any 2004, aconseguint guanyar per majoria absoluta les [[Eleccions municipals espanyoles de 1995|eleccions de maig de 1995]] i de [[Eleccions municipals espanyoles de 1999|maig de 1999]], i per majoria simple l'any [[Eleccions municipals espanyoles de 2003|2003]]. Durant la legislatura 1999-2003 i tot i comptar amb majoria absoluta, Corominas arribà a un pacte de govern amb [[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]] i PSC que es trencà després de les eleccions de 2003, quan amb la pèrdua de majoria absoluta per part de CiU, el PSC decidí tornar a l'oposició. CiU governà durant la legislatura 2003-2007 amb coalició amb ERC. El 22 de juny de 2004, Corominas renuncià a l'alcaldia i a l'acta de regidor per dedicar-se de forma exclusiva a les responsabilitats de diputat al [[Parlament de Catalunya]] i a les pròpies del seu partit. El relleu l'agafà [[Montse Gatell]], qui mantingué el pacte de govern amb ERC, mentre que el PSC encapçalà l'oposició, on també hi havia els grups d'[[Iniciativa per Catalunya]] i el [[Partit Popular de Catalunya|Partit Popular]].<ref>{{ref-web |url=http://www.3cat24.cat/noticia/68219/altres/Lluis-Maria-Corominas-deixa-lalcaldia-de-Castellar-del-Valles-despres-de-dotze-anys|títol=Lluís Maria Corominas deixa l'alcaldia de Castellar del Vallès després de dotze anys|obra= 3cat24 |editor=CCRTV Interactiva|data=21/6/2004 |consulta=2/9/2011 }}</ref>
Línia 486:
* 3a: segles XVIII-XIX, correspon a la construcció d'un atri.
Algunes hipòtesis apunten que l'orde benedictí que manava al [[monestir de Sant Llorenç del Munt]] va fer bastir l'ermita entre els segles XI i XII. Existeixen documents que asseguren que l'any 1121 ja estava construïda. La [[Mare de Déu de les Arenes]] és coneguda popularment com la [[Mare de Déu de la Galledeta]] a causa de la galleda de plata que la imatge romànica duia. Sembla que era una pràctica habitual per part dels fidels demanar pluja a la verge en èpoques de sequera. La seva imatge amb una fruita a la mà dreta i l'Infant a la falda, datada al segle XI, va ser destruïda poc després de l'inici de la [[Guerra Civil
=== Torre Balada ===
| |||