Gandia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Minúscula |
|||
Línia 64:
El [[1740]] [[Lluís Ignasi de Borja]] va morir sense descendència i el ducat passava als [[Benavente]] i després als [[Osuna]] actuals posseïdors del títol. La reactivació econòmica durant aquest segle vingué de la mà del canvi en els conreus: s'abandona la canya de sucre i s'aposta per la [[morera]] i la criança de cucs, que arriben a constituir-hi una important indústria, a finals de segle hi ha un miler de telers de cinta de [[seda]] i 24 d'altres teixits. L'adobament de pells i la fabricació de rajoles i taulells també digueren la seua en l'esmentada reactivació. En el [[segle XIX]] és la seda la que entra en crisi i deixa pas al vinyet, que rere l'epidèmia de fil·loxera deixa el pas al [[taronger]].
L'any [[1881]] comença la demolició de les muralles, surt al carrer el primer periòdic de la ciutat, ''El Litoral'' i arriben les primeres [[màquina de vapor|màquines de vapor]] al [[tramvia]], que unia Gandia amb [[Carcaixent]], per substituir les cavalleries i perllongar la línia fins a [[Dénia]]. Tanmateix des del [[1890]] el tren conegut popularment com [[Tren Alcoi-Gandia|dels anglesos]] o ''la Xitxarra'' unia ja [[Alcoi]] amb [[el Grau de Gandia]]. El patrici local Sinisalbo Gutiérrez féu les gestions oportunes amb la companyia anglesa que va instal·lar este ferrocarril per a construir, el [[1893]] el [[port de Gandia]], que era anomenat des de temps [[Edat Mitjana al País Valencià|medievals]] i que significà la revitalització per a la ciutat i la seua conversió definitiva en el municipi més important de la zona. La seua construcció provocà l'impuls del conreu del taronger, que convertiria [[el Grau de Gandia]] en el primer [[port de Gandia|port]] taronger valencià, si bé la presència d'altres tipus de transport disminuí més endavant la seua importància. El [[1908]] es produí la primera crisi de la taronja per problemes d'ajustament del mercat. En els anys vint del [[segle XX|passat segle]] s'inicià una recuperació que afavorí una ràpida expansió. Els anys anteriors a la [[Guerra Civil
== Demografia ==
Línia 279:
* '''[[Alqueria fortificada Torre dels Pares]]'''
* '''[[Escoles Pies de Gandia]]''': Antiga Universitat fundada per Francesc de Borja, remodelada en [[1992]] i en [[1998]]. Actualment alberga la UNED, l'Escola Permanent d'Adults i el col·legi dels Escolapis. En la plaça que li dóna accés han estat ubicades cinc estàtues dels cinc membres més rellevants de la família Borja: [[Sant Francesc de Borja]], [[Lucrècia Borja|Lucrècia]], [[Calixt III]], [[Alexandre VI]] i [[Cèsar Borja|Cèsar]], realitzades pel valencià [[Manuel Boix]].
* La [[Col·legiata de Santa Maria de Gandia|Col·legiata de Santa Maria]]: Popularment La Seu, es va construir sobre una antiga església [[visigots|visigòtica]] que esdevindria, al seu torn, [[mesquita]]. D'una sola nau de cinc trams, coberta de creueria, capelles laterals entre els grossos contraforts i presbiteri rectangular. El [[1499]] el papa Borja, [[Alexandre VI]] l'elevà a categoria de col·legiata. Va ser declarat Monument Històrico-Artístic en [[1931]]. Durant la [[Guerra Civil
* [[Palau Ducal de Gandia|Palau Ducal]]: Residència dels Ducs Reials d'[[Aragó]] abans de ser-ho dels Borja. És l'edifici més visitat i conegut de Gandia. Edificat en estil [[Art gòtic|gòtic]] català va ser adquirit, gairebé en ruïnes, pels [[jesuïtes]] en pública subhasta, en [[1887]]. En [[1964]] va ser declarat Monument Històric Nacional i en [[1995]] va sofrir una pregona rehabilitació que va deixar-lo en la situació actual. De l'interior del palau cal mencionar: el pati d'armes, saló de les Àguiles, galeria Daurada, capella, i dormitori de Sant Francesc de Borja.
* Ajuntament: [[Neoclassicisme|Neoclàssic]], de [[1778]]. Restaurat en [[1998]], sols conserva la façana original.
| |||