Juan Negrín López: diferència entre les revisions

President del govern de la República des de 1937 fins a 1939, Juan Negrín va ser un dels personatges més controvertits de la [[Guerra Civil Espanyolaespanyola]]. "La figura de Negrín va ser objecte de debat aferrissat en el seu temps, després en la postguerra i, finalment, la controvèrsia va arribar a la [[historiografia]]. Demonitzat o enaltit, Negrín ha estat considerat tant un fidel servidor de la permanent conspiració comunista a sou de Moscou, com el polític més lleial a la causa republicana per la fe en el triomf final, o ha estat definit com una espècie de vident que va saber predir la inexorabilitat de la [[segona guerra mundial]], amb el que la seva política de resistència a ultrança ["''resistir és vèncer''"] hauria desembocat en la victòria de la República, en cas que la guerra espanyola hagués durat cinc mesos més".{{Sfn|Bahamonde Magro|Cervera Gil|1999|pp=33-34}} Segons l'historiador [[Stanley G. Payne]], després de la fi de la guerra no hi havia personatge més odiat.{{Sfn|Payne|2007|p=275}} El [[PSOE]], controlat per [[Indalecio Prieto]], decidí la seva expulsió del partit en [[1946]], acusant-lo de subordinació al [[Partit Comunista d'Espanya]] i a la [[Unió Soviètica]].<ref>[http://elpais.com/elpais/2009/10/24/actualidad/1256372219_850215.html «El PSOE rectifica 63 años después»] en: ''[[El País]]''. Publicat el 24/10/2009.</ref>

{{AP|Guerra Civil Espanyolaespanyola}}

El 5 d'agost del 1938 el Consell de Ministres va votar l'indult de 64 civils dretans condemnats a mort. Es produí un empat i es van formar dos bàndols, però Negrín imposà, amb una arma a les mans, l'execució dels condemnats.<ref>{{ref-publicació|cognom=Flavià|nom=Josep|enllaçautor=Llorenç Sans i Fàbregas|títol=Del temps de la guerra. X. vertiginós remolí|publicació=Vaivé|data=01/11/1987|pàgines=27|url=http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=ejemplar;comarca=Baix%20Llobregat;publication_id=ac.baix.llobregat.sant.feliu.de.llobregat.vaive;place=Sant%20Feliu%20de%20Llobregat;publication=Vaiv%C3%A9;day=01;month=11;year=1987;page=028;id=0000242846;collection=premsa;url_high=premsa_pages/AC%20Baix%20Llobregat/Baix%20Llobregat/Sant%20Feliu%20de%20Llobregat/Vaiv%C3%A9/1987/198711/19871101/19871101-028.pdf;lang=ca;archivo=AC%20Baix%20Llobregat;encoding=utf-8}}</ref> Aquests fets van provocar una crisi en el govern i el [[16 d'agost]] de [[1938]] van dimitir els ministres [[Manuel de Irujo|Irujo]] i [[Jaume Aiguader i Miró|Aiguader]]. El [[21 de setembre]] d'aquest mateix any va anunciar la retirada de les [[Brigades Internacionals]], esperant una acció recíproca dels voluntaris italians en el bàndol nacional. Tot això tenia la intenció última d'enllaçar el [[Guerra Civil Espanyolaespanyola|conflicte espanyol]] amb la [[Segona Guerra Mundial]], que creia imminent, encara que els [[Acords de Munic]] van fer esvair definitivament tota esperança d'ajuda exterior.