Juan Negrín López: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Minúscula |
|||
Línia 40:
El cas de Negrín és atípic en la política espanyola. S'hi va incorporar tardanament després de llaurar-se una carrera d'investigador com a metge i professor de fisiologia, i dirigir una clínica privada a Madrid. Es va afiliar al [[PSOE]] l'any [[1929]], abandonant les seves activitats investigadores. A més, parlava diversos idiomes, cosa inhabitual per als polítics espanyols.
President del govern de la República des de 1937 fins a 1939, Juan Negrín va ser un dels personatges més controvertits de la [[Guerra Civil
La figura de Juan Negrín ha estat reivindicada en els últims temps per estudis com els de [[Santiago Álvarez Gómez|Santiago Álvarez]], [[Manuel Tuñón de Lara]], [[Juan Marichal]], [[Ángel Viñas]] o [[Enrique Moradiellos]], afirmant que es tracta d'un dels estadistes més grans i més preparats en l'Espanya del segle XX.<ref>Enrique Moradiellos: ''Negrín. Biografía de la persona mas difamada del siglo XX''. Barcelona. Peninsula, 2006, ISBN 978-84-8307-753-5. Consultado el 25/4/2010</ref>
Línia 76:
== Guerra Civil ==
{{AP|Guerra Civil
=== Ministre d'Hisenda al govern de Largo Caballero (setembre 1936-maig 1937) ===
{{AP|Or de Moscou}}
Línia 122:
Va traslladar el Govern a [[Barcelona]] ([[octubre]] de [[1937]]), i en [[abril]] de [[1938]] va reorganitzar el seu govern (en el qual va acumular la cartera de Defensa, que ocupava Prieto), amb el suport de la [[Confederació Nacional del Treball|CNT]] i de la [[UGT]]. Negrín va pretendre enfortir el poder central enfront de sindicats i anarquistes, aliant-se amb la burgesia i classes mitjanes, tractant de posar límit al moviment revolucionari i creant una economia de guerra. Va dur a terme una política d'enfortiment de l'Exèrcit i del poder governamental, va posar la indústria sota control estatal i va intentar organitzar la rereguarda.
El 5 d'agost del 1938 el Consell de Ministres va votar l'indult de 64 civils dretans condemnats a mort. Es produí un empat i es van formar dos bàndols, però Negrín imposà, amb una arma a les mans, l'execució dels condemnats.<ref>{{ref-publicació|cognom=Flavià|nom=Josep|enllaçautor=Llorenç Sans i Fàbregas|títol=Del temps de la guerra. X. vertiginós remolí|publicació=Vaivé|data=01/11/1987|pàgines=27|url=http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=ejemplar;comarca=Baix%20Llobregat;publication_id=ac.baix.llobregat.sant.feliu.de.llobregat.vaive;place=Sant%20Feliu%20de%20Llobregat;publication=Vaiv%C3%A9;day=01;month=11;year=1987;page=028;id=0000242846;collection=premsa;url_high=premsa_pages/AC%20Baix%20Llobregat/Baix%20Llobregat/Sant%20Feliu%20de%20Llobregat/Vaiv%C3%A9/1987/198711/19871101/19871101-028.pdf;lang=ca;archivo=AC%20Baix%20Llobregat;encoding=utf-8}}</ref> Aquests fets van provocar una crisi en el govern i el [[16 d'agost]] de [[1938]] van dimitir els ministres [[Manuel de Irujo|Irujo]] i [[Jaume Aiguader i Miró|Aiguader]]. El [[21 de setembre]] d'aquest mateix any va anunciar la retirada de les [[Brigades Internacionals]], esperant una acció recíproca dels voluntaris italians en el bàndol nacional. Tot això tenia la intenció última d'enllaçar el [[Guerra Civil
[[Antony Beevor]] afirma que ''"Negrín va tractar de restringir l'activitat política per mitjà de la censura, desterraments i detencions de manera semblada a com ho feia la maquinària estatal franquista. No obstant això, la majoria dels simpatitzants de la República en l'exterior, que havien defensat la seva causa perquè era la causa de la llibertat i la democràcia, van callar davant els excessos de les policies secretes"''.<ref>(Beevor 2004: 452).</ref>
|