Quan esclata la [[Guerra Civil Espanyolaespanyola|guerra civil]] el juliol de 1936, Dencàs era un dels líders d'Estat Català, reconstituït novament com a partit independent a partir de la fusió d'un ampli sector de les JEREC, antics membres d'Estat Català, [[Nosaltres Sols!]] i el [[Partit Nacionalista Català]]. Però aviat, amb la revolució en marxa a la rereguarda republicana, i per la pressió que contra ell exercien alguns sectors incontrolats de la [[Confederació Nacional del Treball|CNT]]-[[Federació Anarquista Ibèrica|FAI]] als quals havia combatut, decideix fugir, el 2 d'agost de 1936, amb la seva família a [[Gènova]], on fou detingut per la policia italiana i empresonat. Posteriorment fou alliberat, mercès a la intervenció de l'advocat [[Henri Torrès]], que ja havia defensat a Francesc Macià després dels fets de Prats de Molló, i després contactà amb diferents catalans exiliats a [[França]]. Instal·lat a Banyuls sobreviu amb la seva dona fent ell de metge i ella de perruquera, mentre col·labora a ''[[Quaderns Polítics, Econòmics i Socials]]''.<ref name=":0" />
