Partit Carlí (1971): diferència entre les revisions

=== El Partit Carlí en la dècada de 1970 ===

==== Tardofranquisme ====

L'any 1971 Carles Hug i Zavala van decidir presentar candidatures carlines en les eleccions a procuradors en les [[Corts Espanyoles|Corts fanquistes]] pel terç familiar, amb la intenció d'aprofitar el període electoral per a fer propaganda del partit.<ref>{{ref-publicació|cognom=Zubiaur Carreño|nom=José Ángel|títol=Elecciones a Procuradores familiares en Navarra en 1971|publicació=Aportes|data=2012|pàgines=155|url=http://revistaaportes.com/index.php/aportes/article/view/18/12}}</ref> El butlletí clandestí dels [[Grups d'Acció Carlista]] d'Andalusia, ''Pacto'', declararia que: «Tots els partits polítics de la nació estan o donen la sensació que estan en una treva militar (...) Només nosaltres, amb la nostra organització en línia, actuem a la vista de tots. Només nosaltres vam presentar divuit candidats a les pròximes eleccions pel terç familiar. Només nosaltres contra el règim».<ref>{{ref-publicació|títol=Marginados|publicació=Pacto|data=Setembre de 1971|url=https://ddd.uab.cat/pub/ppc/pacto/pacto_a1971m9.pdf}}</ref> Dels candidats promoguts, van ser elegits com procuradors Manuel Escudero Rueda i Gabriel Zubiaga Imaz, per Guipúscoa; [[Joan Botanch i Dausa]], per Girona; i Fidel Carazo Hernández, per Soria. El 1972 [[Joan Besa Esteve]], que el 1971 havia estat candidat carlista a procurador per Lleida, va ser processat pel [[Tribunal d'Ordre Públic]] per unes declaracions polítiques realitzades durant la seva campanya electoral.<ref>{{ref-notícia|títol=Reacciones ante la suspensión de un letrado sindical|publicació=La Vanguardia|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1972/05/28/pagina-32/33603414/pdf.html|data=28-05-1972}}</ref>

 

El 27 de juliol del 1971 va ser reestructurada la Junta Suprema del Carlisme (màxim organisme directiu), cessant en els seus càrrecs Juan J. Palomino i Ricardo Guiz de Gauna. En la seva nova composició estava conformada per l'equip de la Secretaria General, els representants de les juntes regionals i Ignacio Romero Osborne, per la Germandat Nacional d'Antics Combatents dels Terços de Requetés fidel a Carles Hug.<ref>{{ref-llibre|cognom=Pérez-Nievas Borderas|nom=Fermín|títol=Contra viento y marea. Historia de la evolución ideológica del carlismo a través de dos siglos de lucha|pàgines=176|editorial=Fundación Amigos de la Historia del Carlismo|any=1999}}</ref> L'any següent, Francesc Xavier, després de sofrir un seriós accident d'automòbil, va concedir plens poders al seu fill [[Carles Hug de Borbó i Parma]], representat a Espanya per Zavala, per a dirigir al partit, i el 20 d'abril de 1975 va abdicar-hi.