Revisió del 09:51, 23 juny 2017 modifica Paucabot (discussió \| contribucions) Buròcrates, Administradors 968.470 edits m Suprimida Categoria:Música medieval usant HotCat ← Edició anterior		Revisió del 11:04, 11 ago 2017 modifica desfés Bielviq (discussió \| contribucions) 156 edits m Canvi de "peregrí" per "pelegrí" Edició següent →
Línia 2: }} [[Fitxer:Mariam matrem virginem.jpg\|thumb\|Una pàgina del '''Llibre Vermell de Montserrat''']] El '''Llibre Vermell de Montserrat''' ([[1399]]) és un [[còdex]] de grans proporcions (423 x 310 mm), escrit a tota plana amb caplletres i calderons vermells, notacions musicals, adornat amb elegants miniatures, en el qual es troba la primera notació [[coreogràfica]], que era encara molt rudimentària, de què hom té notícia al món. Inclou un recull de [[cant]]s i [[dansa\|danses]] dels [[peregrinació\|~~peregrins~~pelegrins]] de procedències diverses que s'esbargien en vetlles diürnes i nocturnes a la plaça davant de l'església de [[Montserrat]] durant el [[segle XIV]]. Actualment es conserva a la [[Biblioteca]] de l'[[Abadia de Montserrat]] amb el número u del seu fons de [[manuscrit]]s. El seu nom es deu al color de la coberta de vellut vermell.<ref>John Stevens, ''Words and Music in the Middle Ages: Song, Narrative, Dance and Drama, 1050-1350'', Cambridge Studies in Music, CUP Archive, [[1986]]. ISBN 9780521339049 {{en}}</ref><ref>{{GEC\|0037776\|Llibre Vermell de Montserrat}}</ref> Abans ja s'hi havien fet reculls de notacions musicals de "danses", en el sentit de composicions musicals ballables, però encara sense cap indicació coreogràfica. Un exemple n'és l'arxiu parroquial de [[Sant Joan de les Abadesses]], on consten la lletra i notació musical, de quatre danses cultivades per [[trobador]]s: ''S'anc vos ame'', ''Amors, merce no sia'', ''Ara lausetz, lauset, lauset'' i ''Era.us preg.''<ref>María del Carmen Gómez Muntané, ''La música medieval en España'', Edition Reichenberger, [[2001]] ISBN 9783935004350 {{es}}</ref> Segons explica el mateix llibre, la finalitat de recollir i ensenyar aquestes cançons i danses als ~~peregrins~~pelegrins era que es poguessin entretenir sense pertorbar el recolliment dels que estaven pregant. Les danses propostes podien ser-ho per a substituir-ne d'altres profanes o impúdiques, no dignes de la [[sant]]edat del lloc. Devia haver monjos o eclesiàstics que hi participaven, ja que la majoria del text està escrit en [[llatí]] i altrament la gent del poble no hauria pogut ni cantar ni corejar les lletres. Hi ha tres poemes en llengua vulgar: un [[goig]] escrit en [[català]] amb una mica d'influència [[provençal]] i dos poemes en català amb influència més forta del provençal.<ref>Pere Bohigas, ''Aportació a l'estudi de la literatura catalana. Recull de treballs d'alta divulgació o d'investigació sobre la llengua i la literatura catalanes amb especial atenció a Ramon Llull, a Ausiàs Marc, al teatre medieval i a Verdaguer.'', L'Abadia de Montserrat, 1982. ISBN 9788472024922 {{ca}}</ref> == El còdex == Línia 33: == Danses i coreografies == [[Fitxer:Monestir de Santa Maria de Montserrat (Monistrol de Montserrat) - 6.jpg\|thumb\|Les danses circulars, amb cançons de contingut sacre i en llatí, descrites al Llibre Vermell es devien de ballar a la plaça de l'entrada de l'església per a substituir-ne d'altres, menys adients, que n'eren les populars entre els ~~peregrins~~pelegrins]] Les danses descrites al Llibre Vermell estaven destinades a entretenir als ~~peregrins~~pelegrins d'una manera considerada adient al lloc [[cristià]], i diferents a les [[balls tradicionals\|ballades popularment]] a l'època en altres contextos, com per exemple les ballades a les processons que van donar la benvinguda, amb música i danses, als reis de la Corona d'Aragó en visitar [[València]] a començament del segle XV. A [[Martí I d'Aragó]], per exemple li agradaven especialment les ballarines-[[joglar]]esses "mores" (''alfuleys''), que eren valencianes i amb noms com Graciosa, Nutza, Uzey o Muzeys.<ref name="medievaliberia">E. Michael Gerli, ''Medieval Iberia'', editorial Routledge, 2013. ISBN 9781136771620 {{en}}</ref> En canvi, les danses descrites al Llibre Vermell es corresponen a cançons [[verge Maria\|marianes]] i es ballen amb les persones agafades per la mà, formant un cercle. Aquests "balls rodons" (els mots "[[sardana]]" o "cerdana" encara no apareixen) són ''Los set gotxs'', ''Cuncti simus'', ''Polorum regina'' i ''Stella splendens''. Les tres primeres es canten a una veu i la darrera és un [[virolai]] cantat a dos veus. També destaca la dansa ''[[Ad mortem festinamus]]'', la música i lletra d'aquest virolai que és la [[dansa de la mort]] més antiga de la qual la música està preservada, i que actualment té versions de textos en català i en castellà. Aquesta dansa de [[Verges (Baix Empordà)\|Verges]], a [[Girona]], està interpretada per cinc ballarins vestits d'esquelet i consisteix en tres pasos de ball rotatius.<ref name=medievaliberia/><ref>''En la España Medieval'', Volum 26, editat per la Universidad Complutense de Madrid, 2003. ISBN 9788495215239 {{es}}</ref><ref>Joan Soler i Amigó, ''Cultura popular tradicional'', editorial Pòrtic, 2001. ISBN 9788473067058 {{ca}}</ref>

Llibre Vermell de Montserrat: diferència entre les revisions