Prades: diferència entre les revisions

La seva altitud sobre el nivell del mar (950 m) fa que gaudeixi d'un clima atlàntic que l'ha convertit en un concorregut lloc d'[[estiueig]]. L'hivern, però, és fred i la neu s'hi fa present any rere any. Està situada al centre de les [[Muntanyes de Prades]], amb un terme municipal de 33 km², limita amb els termes de [[La Febró]] pel sud, [[Capafonts]] a l'est, [[Mont-ral]], aquest a l'[[Alt Camp]], també a l'est, [[Vimbodí i Poblet|Vimbodí]], de la [[Conca de Barberà]], al nord-est, Vilanova de Prades, també de la Conca, al nord-oest i [[Cornudella de Montsant|Cornudella]], del [[Priorat]], a l'oest i al sud-oest. Les Muntanyes de Prades ocupen quasi tot el terme, molt esquerp, i s'aixequen entre els 900 i 1.200 metres sobre el nivell del mar. El massís forma part de la [[Serralada Prelitoral Catalana]]. Destaca el [[Tossal de la Baltasana]], de 1.201 metres, flanquejada a l'est per la [[Mola d'Estat]]. La [[Punta del Sales]], amb 1.046 metres, i la [[Roca dels Corbs (Prades)|Roca dels Corbs]], amb 1.096, són altres pics a destacar. [[La Gritella]] separa el terme de Prades i el de Cornudella. L'amfiteatre que formen les muntanyes de Prades a l'entorn de la vila és drenat per diversos barrancs, els de la Font, de Tillans, dels Rossinyols i de Rius, que aflueixen per la dreta al riu de Prades, capçalera del [[riu de Montsant]], afluent del [[Riu de Siurana|de Siurana]]. La capçalera del [[riu Francolí]] es troba al vessant septentrional de les Muntanyes de Prades.

Li va ser concedida carta de població el 1159 per [[Ramon Berenguer IV]]. El [[1170]] van ser expulsats els últims sarraïns que es trobaven refugiats a les muntanyes de la zona. [[Alfons el Cast |Alfons II]], que havia arribat a la vila fugint d'una epidèmia de pesta, va nomenar-ne alcalde Pere de Déu el [[1193]]. El [[1200]] ja disposava de mercat propi, cosa que demostra la importància del municipi. El 1218, l'[[arquebisbe de Tarragona]] [[Aspàreg de la Barca]] encarregava, d'acord amb [[Jaume el Conqueridor|Jaume I]], al prior d'[[Escala Dei|Escaladei]] la predicació per les Muntanyes de Prades contra el [[catarisme]] que s'hi havia estès, i el bisbe i el rei demanaven la creació de la Inquisició. L'existència d'eremites vora la vila de Prades, pel seu ascetisme, podia haver facilitat l'entrada dels càtars. Encara el 1410 hi va predicar fra [[Vicent Ferrer (Abat de Poblet)|Vicenç Ferrer]].

El [[comtat de Prades]] incloïa la [[Baronia que fou d'en Guillem d'Entença|baronia d'Entença]], així com nombroses viles de la zona. Ocupava un total de 1.157 km² i els seus dominis s'estenien per les actuals comarques del [[Baix Camp]], [[Priorat]], [[Ribera d'Ebre]], Conca de Barberà i [[Alt Camp]]. El [[1280]] [[Pere el Gran]] ordenava al veguer i batlle de Prades que fossin admeses lliurement totes les persones que hi volguessin anar a viure, i que no s'exigissin censos ni serveis als nouvinguts, per tal de facilitar la repoblació. A començaments del [[segle XIV]], el Comtat de Prades va passar a les mans de l'Infant [[Ramon Berenguer I d'Empúries|Ramon Berenguer]], fill de [[Jaume el Just|Jaume II]] i [[Blanca de Nàpols]], juntament amb la Distinció d'Elx. El [[1414]] va quedar unit al [[ducat de Cardona]] i més endavant, al d'Empúries. El [[1663]], i després del matrimoni de [[Catalina d'Aragó]] amb [[Juan de la Cerda]], el comtat de Prades va passar a les mans dels [[Ducs de Medinaceli]]. Els drets senyorials van acabar el 1835, encara que els ducs de Medinaceli continuen ostentant el títol de ducs de Prades.

Durant la [[Guerra dels Segadors]], que enfrontà Catalunya amb Espanya, el comtat de Prades fou un important centre d'operacions bèl·liques. Com a conseqüència de la guerra foren enderrocats part de la [[Clos emmurallat de Prades|muralla]] i del castell. Al final de la [[Guerra del Francès|Guerra del francès]] grups de caragirats, desertors i malfactors es van refugiar a les muntanyes de Prades i a la vila, don van ser expulsats pels guerrillers de Gay que tenia el seu quarter a Cornudella. El setembre de 1822 s'hi van fer forts els reialistes revoltats, que hi van instal·lare una Junta, però van ser atacats i derrotats pel general Haro, que ocupà el poble amb el suport de voluntaris de Cornudella i de Reus, i en va permetre el saqueig pels seus homes.<ref name=":0" />

Durant la [[Primera Guerra Carlina]], Prades va ser ocupada pel capitost Montdedéu que derrotà els liberals de la vila i la va ocupar i incendiar el 30 d'agost de 1837. El 9 de setembre, aquan va l'arribar la notícia a Reus, en va sortir una columna de soldats i van posar setge als carlins amb canons que portaven des de Tarragona. El 18 de setembre la columna tornà a Reus després d'haver entrat a la vila i haver posat foc a tot allò que restava per cremar.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Vallverdú|nom = Robert|títol = El Nen de Prades: un capitost adolescent a la Tercera Guerra Carlina|url = |edició = |llengua = |data = 1997|editorial = Centre de Lectura|lloc = Reus|pàgines = 18|isbn = 8487873200}}</ref> A la [[Segona guerra carlina]] la vila va servir com a caserna general de [[Rafael Tristany]]. Més tard la ciutat va ser assaltada i saquejada i els seus defensors van ser afusellats. Durant la [[Tercera Guerra Carlina]] va destacar la intervenció d'un adolescent conegut com el "[[Nen de Prades]]” que va formar i va dirigir una partida de carlins i que va morir a Tortosa abans de complir els vint anys. El rector del poble, Ramon Tresserra, va ser també cap d'una partida carlina, i arribà al grau de comandant. Aixecà un escamot el 1872 i actuà fins al final de la guerra.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom = Anguera|nom = Pere|títol = Història dels pobles del Baix Camp|url = |edició = |llengua = |data = 1989|editorial = Reus Diari|lloc = Reus|pàgines = 215-225|isbn = }}</ref>

La població disposa de diversos equipaments que faciliten les activitats lúdiques. L'agricultura, font tradicional d'ingressos, ha quedat al segon lloc. Destaquen el cultiu de patates, avellaners i castanyers. Als seus boscos abunden les [[Tòfona|tòfones]] i els [[rovellons]]. La [[Patata de Prades]] té l'etiqueta d'[[Indicació Geogràfica Protegida]] per les seves excepcionals condicions i qualitat.