Parc del Laberint d'Horta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment |
ampliació |
||
Línia 1:
{{Infotaula edifici
| imatge =
| mapa_nom = Barcelona
| lat_dec = 41.44019
| long_dec = 2.14585
| localitzacio = Pg
| construit =
| arquitecte =
| estil =
| designacio1 = BCIL
| designacio1_id = 08019/[http://w10.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?reqCode=inspect&id.identificador=2844&id.districte=07 2844] (IPA: [http://cultura.gencat.cat/invarquit/fitxa.asp?idregistre=30276 30276])
}}
El '''parc del Laberint d'Horta'''
Aquest parc està considerat com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) en l'Inventari del Patrimoni Cultural català amb el codi 08019/2844.<ref>{{ref-web|url= http://w123.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?reqCode=inspect&id.identificador=2844&id.districte=07|títol= Parc del Laberint|consulta=28 de juliol de 2017}}</ref>
== Història ==
[[Fitxer:General Map - Parc del Laberint d’Horta - Barcelona.svg|thumb|150px|esquerra|Mapa general del parc. A: Jardí públic, B: Jardí neoclàssic, C: Jardí romàntic, D: Jardí dels boixos i jardí domèstic, E: Bosc, 1: Entrada, 2: Palau Desvalls, 3: Jardí dels boixos, 4: Jardí domèstic, 5: Plaça dels lleons, 6: Jardí de les flors, 7: Laberint, 8: Terrasa del mirador i temples, 9: Gruta del Minotaure, 10: Bosquet, 11: Canal romàntic, 12: Illa de l'amor, 13: Pavelló neoclàssic i Gran safareig, 14: Font de la nimfa Egèria, 15: Cascada, 16: Cabana del pagès, 17: Fals cementiri i Ermita del monjo, 18: Antic jardí oriental]]
La iniciativa d'aquests jardins va ser de l'aristòcrata [[Joan Antoni Desvalls i d'Ardena]], VI [[Marquesat de Llupià|marquès de Llupià]], III [[Marquesat del Poal|marquès del Poal]] i [[Marquès d'Alfarràs|marquès consort d'Alfarràs]], qui va comprar els terrenys el 1791. La finca original comptava amb 54,07 ha d'extensió, de les quals es destinen actualment 9,10 ha a parc públic i la resta a bosc.{{Sfn|Moreno|1996|p=57}} Per aquell temps [[Barri d'Horta|Horta]] era un [[Antics municipis del pla de Barcelona|municipi independent]], que va ser [[Agregacions municipals de Barcelona|annexionat a la ciutat de Barcelona]] el 1904.{{Sfn|Moreno|1996|p=15}}
Joan Antoni Desvalls (1740-1820) era el típic personatge [[Il·lustració|il·lustrat]] de l'època, interessat per les ciències i les arts, amb coneixements de matemàtiques, ciències físiques, història, economia i belles arts; dominava el francès i l'italià.{{Sfn|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|p=62}} Va ser deixeble i col·laborador del matemàtic i filòsof [[Tomàs Cerdà]], i va ser vicepresident de la [[Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona]] entre 1799-1808 i 1814-1820. Va escriure diversos treballs sobre física, zoologia i meteorologia, com la ''Disertación sobre los terremotos'' de 1783 o ''El aerómetro o pesalicores'' de 1791.{{Sfn|Moreno|1996|pp=52-53}} El 1808 va contribuir a la resistència contra les tropes [[Napoleó Bonaparte|napoleòniques]] i, el 1812, va ser triat representant de Barcelona a les [[Corts de Cadis]], però no va assistir per motius de salut.<ref>{{GEC|0022225|Joan Antoni Desvalls i d’Ardena}}</ref>
[[Fitxer:Joan Antoni Desvalls.jpg|thumb|Retrat de Joan Antoni Desvalls]]
Les obres es van iniciar el 1794. El mateix Desvalls va intervenir en el disseny del jardí, d'estil [[Neoclassicisme|neoclàssic]], amb la col·laboració de l'arquitecte italià Domenico Bagutti. L'execució de les obres va ser a càrrec del mestre d'obres Jaume Valls i el seu fill Andreu, mentre que de les plantacions es va encarregar el jardiner francès Joseph Delvalet.{{Sfn|Añón Feliú|Luengo|2003|p=198}}
A mitjans del {{segle|XIX}} els descendents del marquès van ampliar el parc, sota la direcció de l'arquitecte [[Elies Rogent]], pel costat del torrent d'en Pallós, amb un «jardí romàntic» amb parterres, places, grans arbres i una cascada. A més, es va afegir al jardí neoclàssic un [[Canal hidràulic|canal]] d'aigua entre la terrassa superior i la intermèdia, construït el 1853. L'ampliació va ser promoguda per Joaquim Desvalls i Sarriera, VIII marquès de Llupià i V d'Alfarràs.{{Sfn|Moreno|1996|p=55}}
El 1880 es va crear un «jardí domèstic» al costat del palauet Desvalls, d'estil eclèctic. Comptava amb un hivernacle —desaparegut en la restauració de 1971—, una plantació de camèlies i realitzacions d'[[art topiària]].{{Sfn|Gabancho|1999|pp=12-16}} La iniciativa va ser del XI marquès de Llupià i VII marquès d'Alfarràs, Joan Baptista Desvalls i d'Amat, però s'ignora l'artífex d'aquesta ampliació.{{Sfn|Moreno|1996|p=55}}
Els jardins van ser escenari de recepcions als reis [[Carles IV d'Espanya|Carles IV]] (1802), [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]] (1828) i [[Alfons XIII]] (1908 i 1930).<ref>{{ref-publicació|cognom= Monner i Faura|nom= Jordi|títol= BCN 92. Guía de La Vanguardia. 1: Del Velòdrom d'Horta a la Creueta del Coll|publicació= La Vanguardia|lloc= Barcelona|any= 1992|pàgina=4}}</ref> El 18 d'octubre de 1802 van visitar els jardins Carles IV, la seva dona [[Maria Lluïsa de Borbó-Parma (reina d'Espanya)|Maria Lluïsa de Parma]] i els seus fills [[Ferran VII d'Espanya|Ferran]] (amb la seva dona [[Maria Antònia de Borbó-Dues Sicílies]]), [[Carles Maria Isidre de Borbó|Carles]], [[Francesc de Paula de Borbó|Francesc]], [[Maria Isabel d'Espanya (reina de les Dues Sicílies)|Maria Isabel]] (amb el seu marit [[Francesc I de les Dues Sicílies|Francesc Gener]]), [[Maria Lluïsa d'Espanya (reina d'Etrúria)|Maria Lluïsa]] (amb el seu marit [[Lluís I d'Etrúria]]) i [[Maria Amàlia d'Espanya|Maria Amàlia]] (amb el seu marit [[Antoni Pasqual de Borbó]]). A la base del mur del pavelló anomenat de Carles IV hi ha una làpida de marbre amb una inscripció al·lusiva a la visita del monarca:
{{Cita|EN EL DIA 18 DE OCTUBRE DEL AÑO 1802 / D. JUAN ANTONIO DESVALLS Y DE ARDENA MARQUES DE LUPIA Y DE ALFARRAS, / DUEÑO DE ESTA CASA DE CAMPO Y JARDINES TUVO LA SATISFACCION DE QUE / CON EL FIN DE VER ESTE SITIO DE RECREO, LE HONRASEN CON SU PRESENCIA / LAS REALES PERSONAS DE SUS SOBERANOS LOS SRES. DON CARLOS IV Y DOÑA / MARIA LUISA DE BORBON; LOS SERMOS. SRES. PRINCIPES DE ASTURIAS DON / FERNANDO Y DOÑA MARIA ANTONIA DE NAPOLES. LOS SERMOS. SRES. YNFANTES / DE ESPAÑA DON CARLOS Y DON FRANCISCO DE PAULA. EL SR. DON LUIS I / REI DE ETRURIA; Y EL SERMO. SR. YNFANTE DE ESPAÑA DON ANTONIO PASCUAL. / HALLANDOSE A LA SAZÓN LA CORTE EN BARCELONA CON PLAUSIBLE MOTIVO / DE LA CELEBRACIÓN DE LOS AUGUSTOS CASAMIENTOS DE LOS SERMOS. SRES. / PRINCIPES DE ASTURIAS, Y DEL SR. PRINCIPE HEREDERO DE NAPOLES DON / FRANCISCO GENARO CON LA SRA. YNFANTA DE ESPAÑA DOÑA MARIA YSABEL / Y PARA PERPETUAR LA MEMORIA DE UN DIA TAN FELIZ / PUSO ESTE MONUMENTO.<ref>{{ref-web|url= http://w10.bcn.cat/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?idioma=CA&codiMonumIntern=926|títol= Commemoració de la visita de 1802|consulta=28 de juliol de 2017}}</ref>}}
El motiu del viatge van ser les noces entre Ferran i Maria Antònia i entre Maria Isabel i Francesc Gener (Maria Antònia i Francesc eren també germans).{{Sfn|Moreno|1996|p=94}} El [[Rafael d'Amat i de Cortada|baró de Maldà]] va recollir la visita reial al seu ''[[Calaix de sastre]]'':{{Sfn|Moreno|1996|p=94}}
{{Cita|Ss. Ms. los Reys, Prínceps y Familia real han anat en esta tarde en sos cotxes, y demés a caball de Guardias de Corps, Caballerissos y batedors a aquell seti ameno del Sr. Marqués de Llupiá en horta, a passejar per aquellas delicias del Laberinto, caminals, cascadas y demés adornos.{{Sfn|Moreno|1996|p=94}}}}
Ferran VII va visitar la finca el 20 de març de 1828, al costat de la seva dona [[Maria Josepa Amàlia de Saxònia]]. El monarca reposava en el [[Hala dels Draps|Palau Reial de Barcelona]] d'un atac de gota. En record d'aquesta visita es van col·locar els dos lleons que hi ha en la porta del jardí dels Boixos, que sostenen uns escuts amb la inscripció «A S. R. M. Don Fernando VII En celebridad de su augusta presencia. A S. R. M. Doña Josefa Amalia. En esta quinta día 20 marzo 1828».{{Sfn|Moreno|1996|pp=96-98}}
[[Fitxer:Poster - Iphigenia in Tauris - Miquel Utrillo - 1898.jpg|thumb|250px|esquerra|Pòster de la representació al parc d{{'}}''Ifigènia a Tàuride'' (1898)]]
A finals del {{segle|XIX}} i començaments del {{versaleta|xx}}, aquesta finca es va convertir en l'escenari de vetllades socials i culturals amb representacions de [[teatre]] a l'aire lliure: el 10 d'octubre de 1898 es va estrenar la tragèdia ''Ifigènia a Tàuride'' de [[Goethe]], traduïda per [[Joan Maragall]] i dirigida per [[Adrià Gual]]; el 1908, en ocasió de la visita d'Alfons XIII, es va representar ''[[El somni d'una nit d'estiu]]'', de [[William Shakespeare]], traduïda per [[Josep Carner]] i dirigida igualment per Adrià Gual.{{Sfn|Gabancho|1999|p=11}} El rei va acudir acompanyat de la seva dona, [[Victòria Eugènia de Battenberg]], el 23 d'octubre de 1908. En el seu honor es va col·locar el pilar commemoratiu que hi ha al costat de l'entrada del laberint, amb la següent inscripció: «SS. MM. Los reyes Alfonso XIII y doña Victoria Eugenia honraron con su visita estos jardines el día 23 de octubre de 1908».<ref>{{ref-web|url= http://w10.bcn.cat/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?idioma=CA&codiMonumIntern=925|títol= Commemoracions de visites de la família reial|autor=Inmaculada Julián|consulta=28 de juliol de 2017}}</ref>
El 1930, amb motiu d'una nova visita del rei en ocasió del Centenari del Romanticisme, va haver-hi representacions de dansa clàssica a càrrec del cos de ball del [[Teatre del Liceu]], dirigit per Paula Boronat.{{Sfn|Gabancho|1999|p=12}} La representació va tenir lloc el 5 de juny, organitzada per [[Santiago Marco]], president de [[Foment de les Arts Decoratives]]. El rei va acudir acompanyat de la seva dona i de nombroses autoritats civils i eclesiàstiques. A més de les danses es van recitar poemes i es va servir un berenar de llet, xocolata, ensaïmades i neules.{{Sfn|Moreno|1996|pp=106-108}}
[[Fitxer:Miquel_Utrillo_and_Joan_Maragall_-_1898_-_Parc_del_Laberint_d'Horta.jpg|thumb|250px|[[Miquel Utrillo]] i [[Joan Maragall]] en els jardins (1898)]]
El 1970 la família Desvalls va cedir el parc a l'[[Ajuntament de Barcelona]] a canvi d'una permuta amb uns terrenys a [[Pedralbes]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Monner i Faura|nom= Jordi|títol= BCN 92. Guía de La Vanguardia. 1: Del Velòdrom d'Horta a la Creueta del Coll|publicació= La Vanguardia|lloc= Barcelona|any= 1992|pàgina=3}}</ref> Per a ells el manteniment de la propietat era costós i no podien treure-li un altre rendiment, ja que la finca estava qualificada com a parc urbà en el Pla Comarcal de 1953.{{Sfn|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|p=59}} Es va establir el valor de la propietat en 70 691 000 pessetes, que van ser abonades amb la propietat d'un terreny de 9265 m² situat entre l'avinguda del Generalísimo Franco (actualment [[Avinguda Diagonal|Diagonal]]), la plaça de Pius XII, l'avinguda de la Victòria (actualment Pedralbes) i el carrer del Doctor Ferran.{{Sfn|Moreno|1996|p=111}}
Després d'una restauració efectuada per [[Joaquim Casamor]], director de [[Parcs i jardins de Barcelona]] entre 1968 i 1986, el parc va ser obert al públic el 1971. Entre els treballs efectuats per a la seva rehabilitació poden ressenyar-se: neteja i dragatge de mines, construcció de canalitzacions de reg, instal·lació de la xarxa d'enllumenat, delimitació del parc urbà, col·locació de murs i tanques, instal·lació de serveis públics i [[Mobiliari urbà de Barcelona|mobiliari urbà]], reconstrucció d'obres arquitectòniques i rehabilitació del laberint i altres espècies vegetals. També es van restaurar algunes estàtues, a càrrec de l'escultor [[Josep Miret i Llopart|Josep Miret]], mentre que el ceramista Josep Brossa va restaurar les balustrades i els gerros del jardí. La inauguració del nou parc va tenir lloc el 18 de març de 1971, presidida per l'alcalde [[Josep Maria de Porcioles]] i amb l'assistència de Lluís Desvalls i Trias, IX marquès d'Alfarràs.{{Sfn|Moreno|1996|p=115-117}}
El 1994 va ser sotmès a una nova restauració amb fons de la [[Unió Europea]], a càrrec de [[Patrizia Falcone]]. El motiu principal va ser la recuperació de diversos elements tant vegetals com ornamentals que s'havien degradat des dels anys 1970, degut principalment a l'excessiva afluència de visitants. Es va plantar un total de 80 264 plantes de 75 espècies diferents i es va recuperar el circuit hidràulic original. En el jardí romàntic es va crear un circuit tancat per reaprofitament de l'aigua. El cost de la restauració va ser de 80 milions de pessetes. El 25 de setembre de 1994 es va procedir a una reinauguració del parc, presidida per l'alcalde [[Pasqual Maragall]].{{Sfn|Moreno|1996|p=123-131}}
Actualment, el parc és un jardí-museu amb un nombre de visitants limitat (màxim 750 persones al mateix temps), per preservar l'àmbit natural i les estructures de l'àrea. L'antic palau acull des del 1993 el Centre de Formació del Laberint, institut municipal per a la formació en [[jardineria]], així com una biblioteca especialitzada igualment en jardineria.{{Sfn|Moreno|1996|pp=131-132}}
El 2006 es va rodar una escena de la pel·lícula ''[[El perfum: història d'un assassí|El perfum]]'' del director [[Tom Tykwer]]. En la ficció el laberint pertany al jardí d'un ric hisendat de la ciutat francesa de [[Grasse]], Antoine Richis (interpretat per [[Alan Rickman]]), la filla del qual serà l'última víctima de l'assassí Jean-Baptiste Grenouille ([[Ben Whishaw]]) i l'element essencial del seu perfum.<ref>{{ref-web|url= http://dondeviajar.republica.com/de-cine/recorre-la-esencia-de-el-perfume-por-barcelona.html|títol= Recorre la esencia de ‘El Perfume’ por Barcelona|autor=Xavi Villalvilla|data=6 de desembre de 2006|consulta=28 de juliol de 2017}}</ref>
<div style="clear: both;"></div>
[[Fitxer:Laberint d'Horta02.jpg|thumb|center|600px|Panoràmica del laberint]]
<div style="clear: both;"></div>
== Descripció ==
[[Fitxer:Laberinto Horta.jpg|thumb|250px|Estany a la sortida del laberint]]
El parc, amb una superfície de 9,10 ha, està dividit en dues parts: un jardí neoclàssic i un jardí romàntic. La zona enjardinada del parc està envoltada per un extens [[bosc mediterrani]]. Repartides pel parc es troben nombroses peces escultòriques, algunes amb motius de la [[mitologia grega]] i unes altres amb motius rústics, així com un gran nombre de fonts, brolladors i basses d'aigua. Aquestes obres són d'autor desconegut, probablement procedents d'orígens diversos. S'aprecien diverses diferències estilístiques, la qual cosa fa suposar una factura de tres o quatre artistes, destacant per la seva qualitat les dues escultures femenines situades sota els templets del Belvedere.{{Sfn|Moreno|1996|pp=79-80}}
L'entrada al parc es troba prop del [[Velòdrom d'Horta]] i la instal·lació artística ''[[Poema visual transitable en tres temps]]'' (1984), de [[Joan Brossa]].<ref>{{ref-web|url=http://w10.bcn.cat/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?codiMonumIntern=889|títol=Poema visual transitable en tres temps|autor=Jaume Fabre, Josep M. Huertas i M. Lluïsa Borràs|consulta=28 de juliol de 2017}}</ref> El terreny limita a l'est amb la masia de Can Papanaps i, a l'oest, amb les [[Llars Mundet]] i el [[Palau de les Heures]].{{Sfn|Moreno|1996|p=57}}
[[Fitxer:Palau Desvalls Horta.jpg|thumb|250px|esquerra|Palau Desvalls]]
Prop de l'entrada del parc es troba l'antic palauet de la família Desvalls, un edifici amb elements d'estil [[neoàrab]] i [[neogòtic]]. Dins d'aquest conjunt es conserva també la torre Subirana, una antiga torre medieval de defensa originària del {{segle|VIII}}.{{Sfn|DDAA|2006|p=119}} Entre els segles {{versaleta|xii}} i {{versaleta|xiv}} es van construir diverses dependències annexes a aquesta torre, com una sala amb extrem [[Absis|absidal]] i una [[volta]] anul·lar.{{Sfn|Barral i Altet|Beseran|Canalda|Guardià|Jornet|2000|p=326|ref=Guia}} La resta de l'edifici va ser construït per Desvalls i els seus hereus. Presenta un cos elevat de tres nivells i dues ales formant un semicercle. La porta principal té forma d'[[arc de ferradura]], flanquejada per quatre columnes adossades que sostenen una balconada amb una porta polilobulada, sobre la qual es troba un relleu amb l'escut dels marquesos d'Alfarràs. La coberta té un [[gablet]] amb un rellotge circular, amb [[merlet]]s a banda i banda. L'interior està decorat amb [[estuc]]s i relleus figurats.{{Sfn|Moreno|1996|pp=60-61}}
El palau està vorejat per una reixa i mur de cerca que inclou en el seu interior, per la part posterior, els anomenats «jardí domèstic» i «jardí dels Boixos». El primer, d'estil eclèctic tardoromàntic, també anomenat «jardí de les Magnòlies» —tot i que actualment no hi ha exemplars d'aquestes plantes—, té mostres d'[[art topiària]] i plantacions de cedres i camèlies, així com una font grutesca adossada al mur.{{Sfn|Moreno|1996|p=78}} En la placeta d'entrada a aquest jardí hi ha un bust de dona decapitat, que va ser vandalitzat el 1999.{{Sfn|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|p=59}}
El jardí dels Boixos té planta rectangular, amb dos llargs parterres de tanques de [[Buxus|boix]] retallats i dos brolladors d'aigua; al fons, una doble escala condueix al palau.{{Sfn|Moreno|1996|p=70}} Al costat dels elements vegetals, destaquen aquí diversos busts i relleus: hi ha un bust d'home i un altre de dona no identificats iconogràficament; i quatre relleus col·locats en el mur al costat del reixat d'entrada, dos a la part interior (''Urà'' i ''Els continents'') i dos a l'exterior, de cara a la plaça de les Columnes (''El rapte d'Europa'' i ''El rapte d'Amfítrite'').<ref>{{ref-web|url=http://w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?idioma=CA&codiMonumIntern=897|títol=Relleus del jardí del boix|consulta=27 de juliol de 2017}}</ref>
El relleu d{{'}}''Els continents'' representa a la deessa [[Demèter]] distribuint les races humanes pel globus terraqüi, sobrevolat per la [[Fama (mitologia)|Fama]]. El d{{'}}''Urà'' presenta al déu del cel cobrint amb un mantell a [[Gea]], deessa de la terra, en una escena contemplada per [[Eros (fill d'Ares)|Eros]], déu de l'amor, que compleix la funció de principi còsmic primigeni. ''El rapte d'Amfítrite'' presenta a aquesta [[Nereides|nereida]] al moment de ser raptada per [[Posidó]], déu del mar, muntat sobre dos cavalls marins. ''El rapte d'Europa'' capta el moment en què la filla del rei de [[Tir]] és raptada per [[Zeus]] en forma de brau.{{Sfn|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|p=59}}
Al costat del palau, a l'anomenada plaça de la Font del Pelicà, es troba una font heràldica amb una columna coronada per un gos alat i coronat —símbol de la casa de Llupià—, mentre que a la base es troba la figura d'un [[pelicà]] (o [[cigne]]).{{Sfn|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|p=59}} Aquesta plaça dóna accés al jardí neoclàssic, que s'organitza en quatre nivells entorn d'un eix longitudinal i una sèrie de camins, terrasses i escales.{{Sfn|Moreno|1996|p=69}}
<gallery mode=packed>
Laberint d'Horta - Pelicà.jpg|Font del Pelicà
Laberint d'Horta - Topiaria.jpg|Jardí domèstic
Laberint d'Horta - Boixos.jpg|Jardí dels Boixos
Laberint d'Horta - Lleó.jpg|Lleó commemoratiu de la visita de Ferran VII el 1828
Laberint d'Horta - Amfítrite.jpg|''El rapte d'Amfítrite''
Laberint d'Horta - Europa.jpg|''El rapto d'Europa''
</gallery>
=== Jardí neoclàssic ===
[[Fitxer:Laberint d'Horta - Estany.jpg|thumb|250px|Estany i gruta de la nimfa Egèria al fons]]
Després de passar la plaça de la Font del Pelicà i vorejant encara la reixa del palau es troba, al costat del reixat d'accés posterior del jardí dels Boixos, la plaça de les Columnes (o dels Lleons), anomenada així per vuit columnes coronades per gerros, disposades en forma d'hemicicle. Aquesta plaça serveix com a distribuïdor del jardí, ja que d'aquí sorten cinc camins que recorren tot el parc. En el mur que dóna al jardí dels Boixos hi ha dues estàtues de lleons, col·locades amb motiu de la visita de Ferran VII el 1828.{{Sfn|Gabancho|1999|p=21}}
A l'inici del camí de l'esquerra es troba un bust que representa l{{'}}''Hivern'', en forma d'home barbut amb el cap cobert per una capa. Forma part d'un conjunt dedicat a les [[Estació de l'any|quatre estacions]], repartit al llarg del parc: la ''Tardor'', en forma de dona madura, es troba en l'anomenat «petit laberint»; i la ''Primavera'' i l{{'}}''Estiu'', representats com una dona i un home joves, es troben a l'inici de les escales que condueixen al pavelló de Carles IV.{{Sfn|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|pp=59-61}}
En la terrassa inferior es troba el «jardí de les Flors», on es troba un safareig decorat amb un cap de [[Tritó (mitologia)|tritó]] i dos gerros amb petxines incrustades. Entre la vegetació destaca una [[Sequoia sempervirens|sequoia]] que està catalogada d'interès especial i hi ha uns caminets vorejats per tanques de curta altura. En aquest nivell hi ha una petita estança que alberga una font amb una pica en forma de petxina i un sortidor en forma de [[Mascaró (arquitectura)|mascaró]].{{Sfn|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|p=59}} Unes escales condueixen al següent nivell, on es troba la plaça de Rellotge, anomenada així per una columna que antany feia de [[rellotge de sol]], tot i que s'han perdut els indicadors situats en el terra.{{Sfn|Moreno|1996|p=71}} Realitzada en pedra, la columna té 4,22 m d'altura.<ref>{{ref-web|url= http://w10.bcn.cat/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?idioma=CA&codiMonumIntern=949|títol=Columna de les hores|autor= Inmaculada Julián|consulta=5 d'agost de 2017}}</ref>
La plaça del Rellotge serveix de punt intermedi entre el laberint i el «jardí de les Molses», també anomenat «petit laberint» per la forma intricada dels seus camins, que conté un bosquet d'alzines i una gruta de pedra rústica coneguda com a font de la Piràmide, amb un brollador d'aigua en forma de cap de lleó.<ref group="nota">També identificat de vegades com el [[Minotaure]]. {{Harv|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|p=59}}</ref> També hi ha una glorieta amb un bust d'[[Homer]] sobre un pedestal,<ref group="nota">També identificat de vegades com el rei [[Mides I|Mides]]. {{Harv|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|p=59}}</ref> així com el bust de la ''Tardor''.{{Sfn|Gabancho|1999|p=22}}
[[Fitxer:Labyrinth - Parc del Laberint d’Horta - Barcelona.svg|thumb|esquerra|Plànol del Laberint. 1: Entrada, 2: Escultura d'Eros, 3: Sortida, 4: Gruta de la nimfa Eco, 5: Templet de Dànae, 6: Templet d'Ariadna, 7: Relleu de Deucalió i Pirra, 8: Relleu de ''Translació al cel d'una dona estimada per un déu'', 9: Plaça del Rellotge de sol]]
[[Fitxer:Laberint d'Horta - Templet.jpg|thumb|250px|Templet de Dànae amb el laberint al fons]]
En la part occidental d'aquest nivell es troba el laberint vegetal que dóna nom al parc. Prop de l'entrada hi ha una placa de marbre recordatòria de la visita d'Alfons XIII el 1908.{{Sfn|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|p=60}} El laberint està format per 750 metres lineals de [[Xiprer|xiprers]] retallats, amb una superfície de {{nowrap|45 x 50 m}}.{{Sfn|Gabancho|1999|p=25}} Té forma trapezoïdal, com una [[Labris|destral doble]] com la que segons la tradició tenia el laberint del [[Minotaure]] a [[Cnossos]] ([[Creta]]).{{Sfn|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|p=62}} En l'entrada hi ha un relleu en marbre d'[[Ariadna]] i [[Teseu]], amb la inscripció «Entra, saldrás sin rodeo, / el laberinto es sencillo, / no es menester el ovillo / que dio Ariadna a Teseo».{{Sfn|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|p=66}} Al centre del laberint hi ha una plaça vorejada de xiprers retallats en forma d'[[Arc (arquitectura)|arc]]; aquí es troba una estàtua d'[[Eros (fill d'Ares)|Eros]] sobre un pedestal, de 1,40 m d'altura, realitzada en marbre, actualment amb els braços mutilats.{{Sfn|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|p=66}} En la sortida hi ha un petit estany circular i, excavat en el mur de suport de la següent terrassa, es troba la gruta d'[[Eco (mitologia)|Eco]] i [[Narcís (mitologia)|Narcís]], decorada amb una imatge de la nimfa adossada a la paret del fons, realitzada en [[terracota]] —Narcís no està present, tot i que podria figurar simbòlicament en l'estany, en al·lusió al mite del jove que es va enamorar de si mateix en veure la seva imatge reflectida en l'aigua—.{{Sfn|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|p=66}} La gruta, que recorda els [[nimfeu]]s romans, conté la inscripció «De un ardiente frenesí / Eco y Narciso abrazados, / fallecen enamorados, / ella de él y él de sí».<ref>{{ref-web|url=http://w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?idioma=CA&codiMonumIntern=954|títol=Font d'Eco|consulta=27 de juliol de 2017}}</ref>
Segons Federico Revilla, el laberint reflecteix les idees cortesanes divuitesques relatives a la galanteria i els jocs eròtics —propiciats en perdre's les parelles en el laberint—, que trasllueixen en el fons una visió escèptica sobre l'amor.{{Sfn|Revilla|2016|p=426}} El disseny va partir probablement dels ''giardini d'amore'' italians, d'origen [[Renaixement|renaixentista]], que plantejaven uns recorreguts de contingut simbòlic, relatius als misteris iniciàtics. A Horta aquesta iniciació començaria a la plaça dels Lleons i el seu recorregut faria al·lusió a tres conceptes: creació, amor i mort, manifestats en els relleus de marbre del conjunt. Aquesta simbologia fa pensar possiblement en l'adscripció [[Maçoneria|maçònica]] del marquès i, probablement, de l'arquitecte italià Bagutti.{{Sfn|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|p=62}}
[[Fitxer:Dànae Horta.jpg|thumb|250px|Templet de Dànae]]
En un altre nivell, que s'alça sobre el laberint, es troba el Mirador o Belvedere, on destaquen dos templets d'estil italià amb [[Ordre toscà|columnes toscanes]] i estàtues de [[Dànae]] i [[Ariadna]].{{Sfn|Gabancho|1999|p=26}}<ref group="nota">De vegades la figura d'Ariadna s'identifica també com [[Artemisa]]. Segons altres autors no serien estàtues mitològiques, sinó al·legories del ''Comerç'' i la ''Indústria''. {{Harv|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|p=60}}</ref> La figura de Dànae és de marbre, de 1,71 m d'altura; porta una borsa de monedes, que podria al·ludir a la pluja d'or en què es va transformar Zeus per seduir-la. La d'Ariadna és igualment de marbre i 1,68 m d'altura, i porta una copa de vi, en al·lusió probablement a [[Dionís]], qui la va cortejar després de ser abadonada per Teseu.{{Sfn|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|pp=66-67}}
Al costat d'aquests templets es troben dos petits estanys decorats amb relleus, dedicats a ''Deucalió i Pirra'' i ''Translació al cel d'una dona estimada per un déu'', així com quatre busts —un d'ells escapçat—, dos d'home i dos de dona, no identificats.<ref>{{ref-web|url=http://w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?idioma=CA&codiMonumIntern=916|títol=Relleus del Mirador del Laberint|consulta=27 de juliol de 2017}}</ref> El relleu de ''Deucalió i Pirra'' fa al·lusió al [[diluvi]], ja que van ser els triats per repoblar la terra; es mostra als dos personatges recollint pedres que es convertiran en els seus fills, sobre un fons amb un paisatge i un temple dedicat a [[Diana (mitologia)|Diana]]. ''Translació al cel d'una dona estimada per un déu'' representa probablement la salvació de l'ànima de [[Dido]] després de matar-se pel seu amor a [[Enees]]. Apareixen dues dones sobre un núvol, una d'elles alada i una altra amb una fletxa, mentre dos ''[[Amoret|putti]]'' s'agarren a les cames de la figura alada. Aquesta última podria ser [[Iris (mitologia)|Iris]], la personificació de l'[[arc de Sant Martí]], representada habitualment amb ales i [[caduceu]], tot i que també s'ha suggerit la seva identificació amb [[Io (nimfa)|Io]], [[Sèmele]] o [[Afrodita]].{{Sfn|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|p=67}}
[[Fitxer:Parc del Laberint d’Horta - Island of Love – Cabin.jpg|thumb|250px|esquerra|Cabanya de l'illa de l'Amor]]
Entre aquest nivell i la terrassa superior transcorre el «canal romàntic», un llarg canal de 3 m de profunditat antigament navegable, traçat per [[Elies Rogent]] el 1853. Inclou en la part oriental del canal l'anomenada «illa de l'Amor», a la qual s'accedeix per un pont de ferro, que antany albergava una cabanya de fusta, avui desapareguda,{{Sfn|Gabancho|1999|p=33}} inspirada probablement en la casa del Pescador del [[Jardins del Retiro|parc del Retiro]] de [[Madrid]].{{Sfn|Moreno|1996|p=74}}
En el nivell superior s'aixeca el pavelló de Carles IV, d'estil neoclàssic i aire italianitzant, que evoca lleugerament a la [[Villa Capra]] de [[Palladio]]. Va ser construït el 1794 per Domenico Bagutti.{{Sfn|Gabancho|1999|p=29}} A la base del mur d'aquest pavelló hi ha una làpida de marbre amb una inscripció al·lusiva a la visita de Carles IV el 1802.{{Sfn|Moreno|1996|pp=93-94}} El pavelló està coronat per una escultura que representa ''L'Art i la Natura'', de 1,82 m d'altura i realitzada en marbre, en la base de la qual hi ha dues inscripcions en [[llatí]] (una en cada costat): ''ARTIS NATURAQUE PARIT CONCORDIA PULCHRUM'' («l'harmonia de l'art i la natura engendra bellesa») i ''ARS CONCORS FOETUM NATURAE MATRIS ALUMBRAT'' («l'art harmoniós dóna llum al fruit de la mare naturalesa»).<ref>{{ref-web|url=http://w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?idioma=CA&codiMonumIntern=941|títol=Pavelló de Carles IV|consulta=27 de juliol de 2017}}</ref> Antigament hi havia altres dues inscripcions avui desaparegudes: ''NOSTRA NEQUE ERUBUIT SILVAS HABITARE THALIA'' («la nostra Talia tampoc es va avergonyir de viure en el bosc») i ''O NULLO TURBATA DOLO PAX HOSPITA RURIS'' («oh, pau acollidora del camp, no pertorbada per cap engany»).{{Sfn|Moreno|1996|p=87}}
[[Fitxer:Laberint d'Horta - Pavelló.jpg|thumb|250px|Estany i pavelló de Carles IV]]
El pavelló té dues portes laterals i altres dues en forma de balconada en la part frontal i posterior, a l'estil dels ''[[Capritx (arquitectura)|folies]]'' divuitescos.{{Sfn|Moreno|1996|p=74}} Les portes laterals tenen dos relleus de terracota, un dedicat a les arts i un altre a les ciències, mentre que a l'interior hi ha altres dos d'[[Escaiola (construcció)|escaiola]], al·lusius a la guerra i la pau. Els dos primers al·ludeixen a les qualitats intel·lectuals del marquès, mentre que els altres dos fan referència a les seves virtuts morals. El de les arts presenta a [[Clio]], [[Muses|musa]] de la història, acompanyada d'una [[esfinx]] i una figura alada, com a representació simbòlica de l'apoteosi del marquès, segons precedents romans. El de les ciències presenta a [[Urània]], musa de l'[[astronomia]], assenyalant un globus terraqüi amb un compàs, acompanyada de [[Cal·líope]] i [[Euterpe]] i una altra musa no identificada, mentre que un carro lunar en la part superior podria al·ludir a [[Mnemòsine]], mare de les muses. Els dos de l'interior fan referència a dos moments de la vida del marquès: quan el Consell de la ciutat va demanar la seva ajuda en temps de crisi i quan li va ser ofert un càrrec militar durant l'ocupació napoleònica.{{Sfn|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|p=68}}
En la decoració interior destacava un retrat del marquès avui desaparegut, així com un [[fris]] al·lusiu a ''Apol·lo i les muses'', amb relleus d'escaiola amb els noms d'aquests personatges i diverses virtuts que al·ludien a la personalitat del marquès:{{Sfn|Moreno|1996|p=86}}
{{Cita|CONSTANCIA-GENIO-PRUDENCIA-TEMPLANZA<br>URANIA-ASTROLOGÍA<br>MNEMÓSINE-MADRE DE LAS MUSAS<br>POLYMNIA-GESTOS Y BAILES<br>ERATO-VERSO AMATORIO E HYMNOS<br>CLIO-HISTORIA<br>APOLO-PRÍNCIPE DE LAS MUSAS<br>CALLIOPE-VERSO HEROICO<br>THALIA-COMEDIAS Y AGRICULTURA<br>MELPÓMENE-TRAGEDIA<br>TERPSÍCORE-CHITARA Y DANZAS<br>EUTERPE-CANTO DE LA FLAUTA}}
Al costat del pavelló hi ha un safareig amb peixos, de forma quadrangular, amb una escultura de dos [[Dofí|dofins]] amb les cues entrellaçades, que llencen aigua per la boca. Estan realitzats en marbre sobre una base de [[rocalla]].{{Sfn|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|p=69}} Aquí es troba una làpida de marbre amb una inscripció llatina que fa referència a l'any de construcció: ''HOC TERRAE SITIENTI MARCHIO RUBIS DELICIARUM AMATOR AUXILIUM PARAVIT. A.D. MDCCLXXXXIV'' («el marquès, amant de les delícies del camp, va preparar aquesta ajuda a la terra assedegada, any del Senyor 1794»).{{Sfn|Moreno|1996|p=68}}
Darrere del safareig es troba la gruta de la [[nimfa]] [[Egèria (nimfa)|Egèria]] —una de les [[nàiade]]s, habitants de fonts, rius i llacs—, construïda per Bagutti el 1804.{{Sfn|Gabancho|1999|p=29}} Presenta dos nivells amb escales a cada costat i dos estanys circulars amb brolladors d'aigua. A l'estany superior un hemicicle format per un mur i sis columnes amb pèrgola allotja la gruta amb l'estàtua de la nimfa, de marbre blanc, que està atribuïda al mateix Bagutti.<ref>{{ref-web|url=http://w10.bcn.cat/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?idioma=CA&codiMonumIntern=927|títol= Nimfa Egèria|autor=Inmaculada Julián|consulta=5 d'agost de 2017}}</ref> El conjunt està inspirat possiblement en la gruta de [[Stowe (Buckinghamshire)|Stowe]] ([[Buckinghamshire]], [[Regne Unit]]),{{Sfn|Añón Feliú|Luengo|2003|p=199}} o bé en la de [[Stourhead House]] ([[Wiltshire]]), que té una escultura d'una nimfa dormint similar a aquesta.{{Sfn|Moreno|1996|p=80}} Al costat de les escales que donen accés a aquesta gruta hi ha quatre columnes exemptes coronades amb els anomenats «vigilants», unes curioses estàtues amb cos en forma d'ou i cap humà, de possible inspiració en els [[Vas canopi|vasos canopis]] [[Antic Egipte|egipcis]].{{Sfn|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|p=61}}
Tant la gruta com el safareig, el canal, la cascada i altres elements aqüífers del parc estan assortits per tres fonts naturals situades vessant a dalt, a la zona boscosa del parc: són les fonts del Garrofer, del Ferro i de la Marquesa.{{Sfn|Gabancho|1999|p=29}}
<gallery mode=packed>
Laberint d'Horta - Minotaure.jpg|Font de la Piràmide
Laberint d'Horta - Ariadna Teseu.jpg|thumb|Relleu d{{'}}''Ariadna i Teseu''
Laberint - Eros.JPG|Estàtua d'Eros al centre del laberint
Gruta Eco y Narciso.jpg|Gruta d'Eco i Narcís
Escalinata Mirador Horta.JPG|Escalinata del Belvedere
Laberint d'Horta - Font relleu.jpg|Estany amb busts i relleu de ''Translació al celo d'una dona estimada per un déu''
Laberint d'Horta - Egèria.jpg|Gruta de la ninfa Egeria
</gallery>
=== Jardí romàntic ===
[[Fitxer:Parc_del_Laberint_d’Horta_-_Hermit’s_cabin_-_The_monk.jpg|thumb|150px|Autòmat de la «cabanya de l'ermità»]]
En la part occidental del parc es troba el jardí romàntic —ocupat antigament per una horta—, separat del neoclàssic per un camí que transcorre per un [[tàlveg]]. En la part central d'aquest camí hi ha una font grutesca, d'estil renaixentista, amb forma de doble [[arc de mig punt]] i tres tasses escalonades, sobre les quals hi ha una escultura d'un peix que aboca l'aigua, molt desdibuixat avui dia pel dipòsit de sediments calcaris i la [[molsa]].{{Sfn|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|p=70}} Al final del camí, a la zona adjacent amb el bosc, es troba una cascada, amb una placa dedicatòria «a Maria Rosa Moreno, historiadora dels jardins i el laberint d'Horta, 1939-1995».<ref>{{ref-web|url= http://w10.bcn.cat/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?idioma=CA&codiMonumIntern=893|títol= Jardins del Laberint d'Horta|consulta=27 de juliol de 2017}}</ref> D'aquí sorgeix una [[Curs d'aigua|riera]] que cobreix tota el límit del jardí, englobant en el seu interior una sèrie de parterres i estanys amb [[plantes aquàtiques]], a l'ombra de grans arbres perennes que atorguen a aquesta zona un ambient ombrívol.{{Sfn|Moreno|1996|pp=76-77}}
De l'antic disseny només es conserven alguns vestigis, però sembla ser que el jardí romàntic va ser construït per al·ludir al tema de la mort —hi havia una rèplica d'un petit cementiri medieval, avui desaparegut—, mentre que el jardí neoclàssic gira entorn del tema de l'amor. Del cementiri queden algunes restes com [[capitell]]s i làpides, alineats avui dia com a elements decoratius en una de les parets del jardí.{{Sfn|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|p=61}} En aquest fals cementiri hi havia una «cabanya de l'ermità» que albergava un [[autòmat]] caracteritzat com un monjo (anomenat «pare Fèlix») que consultava una calavera.{{Sfn|Gabancho|1999|p=37}} Al costat d'aquesta cabanya hi ha una [[fornícula]] amb un [[amoret]] i la inscripció «Exvoto». També hi havia una «cabanya del pagès», amb una figura de grandària natural (el «masover Bartomeu») amb un joc de claus a la mà.{{Sfn|Gabancho|1999|p=38}}
La part baixa del jardí romàntic albergava antigament un «jardí oriental» avui desaparegut, un dels accessos del qual era una «porta xinesa» que encara es conserva prop de l'entrada del parc i que dóna a una terrassa de parterres geomètrics i un petit estany circular amb brollador d'aigua, formulats en la restauració efectuada el 1994.{{Sfn|Gabancho|1999|p=47}}
<gallery mode=packed>
Laberint d'Horta - Cascada.jpg|Cascada
Laberint d'Horta - Font grutesca.jpg|Font grutesca
Laberint d'Horta - Pagès.jpg|Cabanya del pagès
Laberint d'Horta - Monjo.jpg|Exvot (a l'esquerra) i cabanya de l'ermità
Laberint d'Horta - Cementiri.jpg|Restes del fals cementeri
Laberint d'Horta - Porta xinesa.jpg|Porta xinesa
Laberint d'Horta - Jardó oriental.jpg|Antic jardí oriental
</gallery>
== Vegetació ==
[[Fitxer:Jardí de les flors.jpg|thumb|250px|Jardí de les Flors]]
La vegetació del parc és típicament mediterrània i, en general, manté les especificitats pròpies de la [[serra de Collserola]]. La zona forestal destaca per la presència d'[[alzina|alzines]] i [[roure]]s, així com alguns [[Arbutus unedo|arboços]]. La zona baixa de la finca havia estat usada abans de la planificació del jardí com a horta, amb plantacions de [[Ceratonia siliqua|garrofer]], [[olivera]], [[Myrtus communis|murtra]], [[Pinus halepensis|pi blanc]] i [[vinya]]. Per a la construcció del jardí es va repoblar la zona amb noves espècies, algunes d'elles de climes més càlids, ja que aquesta zona està protegida per la serra dels vents del nord i té una bona exposició al sol; es van plantar així espècies com la [[magnòlia]], la [[washingtònia]], la [[Arecaceae|palmera]] i el [[Pinus canariensis|pi de Canàries]], així com diversos arbustos com el [[romaní]] i la [[ginesta]]. També, gràcies a l'abundància d'aigua, es van poder plantar espècies com l'[[arbre de l'amor]], l'[[Populus x canadensis|àlber del Canadà]], l'[[om]], l'[[Sophora japonica|acàcia del Japó]], el [[til·ler]], el [[Platanus|plàtan]], el [[Castanyer d'Índia comú|castanyer d'Índia]] o la [[Sequoia sempervirens|sequoia]].{{Sfn|Moreno|1996|pp=88-89}}
A més del laberint, format per tanques de [[xiprer]] (''Cupressus sempervirens''), el parc compta amb nombroses espècies vegetals, entre les quals es troben: [[Buxus|boix]] (''Buxus sempervirens''), [[til·ler]] (''Tilia tomentosa''), [[cedre de l'Himàlaia]] (''Cedrus deodara''), [[Taxus|teix]] (''Taxus baccata''), [[Cocculus laurifolius|còcul]] (''Cocculus laurifolius''), [[arbre de Júpiter]] (''Lagerstroemia indica''), [[alzina]] (''Quercus ilex''), [[llorer]] (''Laurus nobilis''), [[Sequoia sempervirens|sequoia]] (''Sequoia sempervirens''), pi (''Pinus halepensis'' i ''Pinus pinea''), [[roure]] (''Quercus robur''), [[evònim]] (''Euonymus japonicus''), [[marfull]] (''Viburnum tinus''), [[Pittosporum|pitòspor]] (''Pittosporum tobira''), [[Berberis|coralet del Japó]] (''Berberis thunbergii''), [[heura]] (''Hedera helix''), [[Agapanthus africanus|flor de l'amor]] (''Agapanthus umbellatus''), [[falguera]] (''Nephrolepis exaltata''), [[galzeran]] (''Ruscus aculeatus''), [[freixe]] (''Fraxinus ornus''), [[Platanus|plàtan]] (''Platanus acerifolia''), etc.<ref>{{ref-web|url=http://lameva.barcelona.cat/ca/que-hacer-en-bcn/parques-y-jardines/parque-del-laberint-dhorta_92086011952.html|títol=Parc del Laberint d'Horta|consulta=27 de juliol de 2017}}</ref>
== Galeria d'imatges==
<gallery mode=packed>
Laberint d'Horta Hivern.jpg|Bust de l{{'}}''Hivern''
Laberint d'Horta - Homer.jpg|Bust d{{'}}''Homer''
Laberint d'Horta - Alfons XIII.jpg|Placa commemorativa de la visita d'Alfons XIII el 1908
Laberint d'Horta - Ariadna.jpg|Estàtua d{{'}}''Ariadna''
Laberint d'Horta - Dànae.jpg|Estàtua de ''Dànae''
Laberint d'Horta - Pavelló Carles IV.jpg|Escalinata d'accés al pavelló de Carles IV amb els busts de la ''Primavera'' i l{{'}}''Estiu''
Laberint d'Horta - Carles IV.jpg|Placa commemorativa de la visita de Carles IV el 1802
Laberint d'Horta - Art i Natura.jpg|Grup escultòric de ''L'Art i la Natura''
</gallery>
== Vegeu també ==
*
*[[Art públic de Barcelona]]
*[[Fonts de Barcelona]]
*[[Urbanisme de Barcelona]]
*[[Arquitectura de Barcelona]]
== Notes ==
<references group="nota"/>
==Referències==
{{referències|4}}
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre| cognom = Añón Feliú| nom = Carmen| cognom2 = Luengo| nom2 = Mónica| títol = Jardines de España| any = 2003| editorial = Lunwerg| lloc = Madrid| isbn = 84-9785-006-8}}
* {{ref-llibre|cognom = Barral i Altet|nom = Xavier|enllaçautor = Xavier Barral i Altet|cognom2 = Beseran| nom2 = Pere| cognom3 = Canalda| nom3 = Sílvia| cognom4 = Guardià| nom4 = Marta| cognom5 = Jornet| nom5 = Núria|títol = Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya, vol. 1|any = 2000|editorial = Pòrtic|lloc = Barcelona|isbn = 84-7306-947-1|ref=Guia}}
* {{ref-llibre| cognom = DDAA| títol = Enciclopèdia de Barcelona 3. Gràcia / Petritxol| any = 2006| editorial = [[Gran Enciclopèdia Catalana]]| lloc = Barcelona| isbn = 84-412-1397-6}}
* {{ref-llibre| cognom = Gabancho| nom = Patrícia| enllaçautor= Patrícia Gabancho i Ghielmetti | títol = Guia. El Laberint d'Horta| any = 1999| editorial = Ajuntament de Barcelona | lloc = Barcelona| isbn = 84-7609-907-X}}
* {{ref-llibre| cognom = Kluckert | nom = Ehrenfried| títol = Grandes jardines de Europa| any = 2007| editorial = Ullmann| lloc = Colònia| isbn = 978-3-8331-6225-1}}
* {{ref-llibre| cognom = Lecea| nom = Ignasi de| cognom2 = Fabre| nom2 = Jaume| enllaçautor2= Jaume Fabre i Fornaguera| cognom3 = Grandas| nom3 = Carme| cognom4 = Huertas| nom4 = Josep M.| enllaçautor4= Josep Maria Huertas Claveria| cognom5 = Remesar| nom5 = Antoni| cognom6 = Sobrequés| nom6 = Jaume| enllaçautor6= Jaume Sobrequés i Callicó| títol = Art públic de Barcelona|ref= Lecea et al.| any = 2009| editorial = Ajuntament de Barcelona i Àmbit Serveis Editorials| lloc = Barcelona| isbn = 978-84-96645-08-0}}
* {{ref-llibre| cognom = Moreno| nom = Maria Rosa| títol = Els Jardins del Laberint d'Horta| any = 1996| editorial = Ajuntament de Barcelona | lloc = Barcelona| isbn = }}
* {{ref-llibre| cognom = Revilla| nom = Federico| títol = Diccionario de iconografía y simbología | any = 2016| editorial = Cátedra| lloc = Madrid| isbn = 978-84-376-3016-8}}
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
*[http://lameva.barcelona.cat/ca/que-hacer-en-bcn/parques-y-jardines/parque-del-laberint-dhorta_92086011952.html Informació sobre el parc en l'Ajuntament de Barcelona]
{{Llocs d'interès de Barcelona|Parcs}}
{{ORDENA:Parc Del Laberint D'Horta}}
[[Categoria:Parcs de Barcelona|Laberint d'Horta]]
[[Categoria:Obres artístiques del neoclassicisme]]
| |||