Carburer: diferència entre les revisions

Un '''llum de carbur''', també conegut com a '''llum de gas acetilè''' o '''carburer''' , és un dispositiu d'il·luminació ade gas. L'aparell permet obtenir una flama molt lluminosa produïda amb la ignició del gas [[acetilè]] (C2H2C₂H₂) que es genera per la [[reacció química]] [[Reacció exotèrmica|exotèrmica]] entre el [[carbur de calci]] (CaC2CaC₂) i [[aigua]]. El llum consta de dos compartiments que es carreguen amb tots dos reactius (aigua en el superior i carbur de calci en l'inferior). Un element de regulació (generalment una aixeta) permet aportar controladamentecontroladament petites quantitats d'aigua al carbur, produint-sei això produeix el gas acetilè que es crema en un filtre, que pot estar proveïdaproveït d'un reflector [[Paràbola|parabòlic]].

Els models tradicionals porten el filtre, amb reflector o sense, adossadaadossat al propimateix aparell.

El primer carburerocarburer de calci va ser desenvolupat en els EUA a [[Nova York]] el 28 d'agost de [[1900]] per Frederick Baldwin.<ref>{{US patent|656874}}</ref>

L'ús estès d'aquests aparells com a il·luminació principal en l'espeleologia de les últimes dècades ha possibilitat diverses evolucions i millores tant en el sistema de regulació de l'aportació d'aigua (models atmosfèrics, de d''autopresión'autopressió'' o d'injecció per bomba de cautxú) com en la seva construcció (acer, [[acer]] inoxidable, [[alumini]], polietilè...) i seguretat (vàlvules i circuits de seguretat contra excessos de pressió).

Aquests models, de qualitat molt superior als tradicionals, cremen l'acetilè en un filtre instal·lat al costat d'un reflector en el casc, on s'aconsegueix la ignició del gas amb un encenedor [[Piezoelectricitat|piezoelèctric.]] Aquest filtre, de [[ceràmica]], està connectadaconnectat amb el carburerocarburer (que l'espeleòleg porta penjant en la cintura) mitjançant una mànega. D'aquesta manera, l'espeleòleg només ha de manipular el sistema per a l'encès o per regular-ho, teninti queda amb les mans lliures la resta del temps.

* Té gran '''autonomia''' amb un baix cost, en contra dels llums elèctrics convencionals ([[Bombeta elèctrica|incandescents]] i [[Làmpada d'incandescència halògena|halògeneshalògens]]).

Entre els seus inconvenients es troba el residu que es genera després de la reacció química, que és bàsicament [[Òxid de calci|calç]] amb impureses. El residu ha de retirar-se del compartiment del carbur cada cert temps, i recarregar-se per combustible nou. Freqüentment és necessari netejar el carburerocarburer mentre s'està en la cova, la qual cosa requereix cura per no embrutar l'entorn, així com la necessitat de transportar la deixalla a l'exterior per no contaminar el medi ambient cavernícola.

Al seu torn, la mala combustió pot generar [[sutge]] entorn de la flama, podentque pot tacar les parets o sostre de la cavitat en passos estrets, si no es fa una progressió acurada. Igualment, requereix d'una segona il·luminació de suport elèctrica que sigui més o menys estanca, que no s'apagui en zones de fort degoteig on la flama d'acetilè sí que ho faria.

La ràpida evolució de les il·luminacions elèctriques de [[Díode emissor de llum|LEDsLED]], amb un notable augment de l'autonomia i la qualitat de la llum, està reduint l'ús dels llums de carbur com a il·luminació principal en espeleologia.