Markos Vafiadis: diferència entre les revisions

Al maig de 1941, al començament de l'ocupació [[nazi]] de Grècia, a Vafiadis, juntament amb altres presos comunistes, se li va permetre sortir de Gavdos. Va començar el que es convertiria en el treball clandestí contra l'ocupació alemanya, al principi a Creta, més tard a Atenes, Tessalònica i finalment tota [[Macedònia (Grècia)|Macedònia]]. En 1942, va ser triat com a integrant del Comitè Central del Partit Comunista de Grècia i va ser nomenat supervisor del front de Macedònia delde l'[[Exèrcit Popular d'Alliberament Grec]] (ELAS). Al maig de 1944, va ser escollit com a representant de Tessalònica al Congrés Nacional que va tenir lloc al poble de Koryschades, a [[Euritania]], però no va poder arribar. A l'octubre de 1944, després de la retirada de l'exèrcit alemany, va entrar a Tessalònica amb els seus homes.<ref>"Συνέντευξη του Μάρκου Βαφειάδη στην εκπομπή"; «''Ρεπορτάζ Χωρίς Σύνορα''», 9/10/06.</ref>

Al novembre de 1944, les seves forces van alliberar Macedònia Central. Al febrer de 1946, Markos Vafiadis va estar en desacord amb [[Nikos Zachariadis]], secretari general del Partit Comunista recentment alliberat del [[camp de concentració de Dachau]], qui, recolzat per [[Stalin]], volia crear un exèrcit comunista regular i sostenir una [[Guerra de posició|guerra de posicions]]. Vafiadis creia que les forces del govern grec eren massa forts i que la millor opció per a les forces revolucionàries era una [[guerra de guerrilles]]. Malgrat el desacord, al juliol de 1946, Zachariadis el va designar com a líder de les formacions guerrilleres comunistes. A l'octubre de 1946, quan es va fundar la Comandància General delde l'[[Exèrcit Democràtic de Grècia]] (DSE),<ref>Βασίλης Ραφαηλίδης ''Ιστορία (κωμικοτραγική) του Νεοελληνικού Κράτους 1830-1974'': 223-224. Εκδόσεις του Εικοστού.</ref> Vafiadis va assumir el seu lideratge, i al desembre de 1947 va ser nomenat Primer Ministre i Ministre de Guerra del Govern Provisional Democràtic.