Arminius afirmava fermament la necessitat de la gràcia de Déu per a la redempció de tot ésser humà, però considerava que la gràcia pot ser rebutjada per l'home en el seu [[Lliure albir|lliure albir.]]. l'arminianisme s'oposa a la postura calvinista, on aquesta última ensenya que alguns estan predestinats per a salvació i uns altres per a perdició. Arminius considerava que l'expiació de Crist és per tots i no només per a alguns triats, encara que no tots l'accepten i per tant no reben els seus beneficis. Per tant segons els arminians és possible “caure de la gràcia” i no és correcte pensar que els que ja van rebre la gràcia mai es perdran.<ref>Bender, Harold S. (1953) [http://www.gameo.org/encyclopedia/contents/A757.html ''Arminianism'']; ''Global Anabaptist Mennonite Encyclopedia Online''. </ref> El calvinisme sosté que: “Ja sent salvat l'individu, sempre salvat”.
l'arminianisme ensenya que la destitució de Déu per causa de la rebel·lió és possible malgrat haver estat part de la seva institució.
