Khitan: diferència entre les revisions

Per liquidar als kitan l'emperador xinès Houei-tsong ([[1101]]-[[1125]]) va decidir cridar a bàrbars més llunyans. Els Liao estaven prou adaptats a la cultura xinesa per ser uns veïns acceptables però no era el cas del poble que vivia més enllà, als boscos de l'Ussuri i nord-est de Manxúria, coneguts com els [[djürchät]] que estaven sent organitzats per un cap enèrgic de nom A-kou-ta, del clan reial Wan-yen (1113-1123).<ref> Wan-yen podria ser la transcripció al tungús de la paraula xinesa "wang", equivalent a rei o príncep, segons la hipòtesi de Pelliot </ref> Després de l'aliança amb els xinesos,<ref> es va establir que el regne Liao es repartiria entre xinesos i djürchät</ref> el [[1114]] es va revoltar contra el rei kitan i va llançar a la seva horda la conquesta del regne Liao, cosa que va fer en nou anys: Ning-kiang (al sud de la moderna [[Kharbin]] a la riba d'un afluent del Sungari) el [[1114]], Leao-yang el [[1116]] (després d'aquesta ciutat tota [[Manxúria]] va passar als djürchät). Lin-huang (capital septentrional dels kitan, al nord del modern [[Jehol]]) el [[1120]]; Ta-ting (capital central) i Ta-t'ong (al nord del [[Shanxi]]) el [[1122]]. Pekín havia de passar a la Xina segons els termes del tractat entre l'Imperi i els djürchät, però els xinesos no van poder ocupar la ciutat i finalment foren els bàrbars els que ho van fer ([[1122]]) però la van entregar a Xina el [[1123]]. El darrer rei kitan Ye-liu Yen-hi es va refugiar a la zona de Kuku-khoto i va tractar de resistir a la comarca de Wou-tcheou ([[1124]]) però fou derrotat diverses vegades i finalment capturat el [[1125]]. El regne Lieao va acabar així.