Jurtxets: diferència entre les revisions

Després de l'aliança amb els xinesos,<ref> es va establir que el regne Liao es repartiria entre xinesos i jurchenss</ref> el [[1114]] es va revoltar contra el rei kitan i va llançar a la seva horda la conquesta del regne Liao, cosa que va fer en nou anys: [[Ning-kiang]] (al sud de la moderna [[Harbin]] a la riba d'un afluent del Sungari) el [[1114]], [[Leao-yang]] el [[1116]] (després d'aquesta ciutat tota Manxúria va passar als jurchenss). [[Lin-huang]] (capital septentrional dels kitan, al nord del modern [[Jehol]]) el [[1120]]; [[Ta-ting]] (capital central) i [[Ta-t'ong]] (al nord del [[Shanxi]]) el [[1122]]. [[Pekín]] havia de passar a la Xina segons els termes del tractat entre l'Imperi i els jurchenss, però els xinesos no van poder ocupar la ciutat i finalment foren els bàrbars els que ho van fer ([[1122]]) però la van entregar a la Xina el [[1123]]. El rei jurchens, A-kou-ta va morir el [[1123]] i el va substituir el seu germà Wou-k'i-mai (1123-1135) que era molt ambiciós. El darrer rei kitan Ye-liu Yen hi es va refugiar a la zona de Kuku-khoto i va tractar de resistir a la comarca de Wou-tcheou ([[1124]]) però fou derrotat diverses vegades i finalment capturat el [[1125]].

El [[1129]] les forces kin a les ordes del general Nien-mo-ho van avançar cap a la part central de la Xina entre el baix Houai-ho i el baix [[Iang-Tsé | Yang-tse-kiang]]; després d'una pausa van atacar la línia del darrer riu amb dos exèrcits, un a l'oest, va passar del [[Hubei]] cap a [[Kinag-tcheou]] al Kiangsi ([[Jiangxi]]). L'avanç fou espectacular i ràpid (més que no ho fou un segle després el dels mongols). El segon exèrcit va passar el Yang-tse prop de [[T'ai-ping]] i va fer capitular [[Nanquín]]. L'emperador Kao-tsong va fugir cap a [[Ning-po]] (llavors anomenada Ming-tcheou) i després cap al port de [[Wen-tcheou]] (al sud de [[Zhejiang]] (Chekiang); el general Wou-tchou el seguia i es va dirigir a Hang-tcheou i Ning-po (finals del 1129 i començaments del [[1130]]), però això portava al seu exèrcit massa lluny de la seva rereguarda, al mig d'una població hostil, amb terrenys inundats, plens de rius, de camps d'arròs, de canals. Wou-tchou va intentar retornar cap al nord però no va poder creuar el Yang-tse protegit per les flotilles xineses. Per poder passar va haver de signar un tractat, i així va poder creuar el riu per Tchen-kiang a l'est de Nankin ([[1130]]). El sud es va desempallegar dels kin i l'emperador Kao-tsong va tornar a [[Hang-tcheou]], que va restar capital de la Xina fins a la conquesta mongola.

Just sortir els mongols, el rei Jin va traslladar la seva residència reial a Kai-fong-fu. Això va fer pensar a Genguis Khan que els Jin preparaven una nova guerra i immediatament va trencar la treva i va reiniciar les hostilitats. Hopei fou envaït i el setge davant Beijing es va tornar a muntar. Un exèrcit de reforç Jin fou dispersat a Pa-tcheu entre Pekín i Ho-kien-fu. El governador de Beijing,<ref> els mongols l'anomenaven Djungdu, del xinès Tchong-lu, segons indica la "Història Secreta"</ref> el general Wan-yen Tcheng-huei, es va suïcidar; els mongols van entrar a la ciutat i els habitants foren massacrats i la van incendiar ([[1215]]); la destrucció de la ciutat va durar un mes, ja que els mongols no estaven interessats a posseir una ciutat. Aquestes morts i saquejos no sempre eren per sadisme o interès; els nòmades estaven desconcertats i no sabien com actuar; i encara que els homes agafaven la seva part de botí hi ha casos com el del general Qutuqu, que va refusar rebre cap part del tresor Jin, que considerà propietat del gran khan.<ref>. Sobre les massacres de Pekín, una descripció interessant és la del ''Tabaqat-i-Nassiri'', de l'ambaixador khwarimz Baha al-Din Razi, que en fou testimoni ocular. El ''Yuanshi'', al considerar pòstumament a Genguis khan com emperador de la Xina, evita esmentar directament aquests fets que podrien embrutar la memòria del conqueridor </ref>