Quatre arts (Xina): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: "a Japó"
m Corregit: "a Xina"
Línia 1:
Els '''quatre arts tradicionals de la Xina''', consistien en quatre arts que un escolar havia d'aprendre des de la dinastia Han d'ara endavant. Aquestes arts eren: '''qín''' (琴 art musical), '''qí''' (棋 art del joc), '''shū''' (书 art de la cal·ligrafia) i '''huà''' (画 art del dibuix).<ref name=cuatro> Los Cuatro Artes de Los Escolares Chinos (sìyì (四艺) [http://www.mandarinstrokes.com/es/ii-los-cuatro-artes-de-los-escolares-chinos-s%C3%ACy%C3%AC-%E5%9B%9B%E8%89%BA The istroker order dictionary… for chinese characters] Consulta 2 de maig del 2017</ref><ref name=con> Revista Instituto Confucio. Número 9. Volumen VI. Noviembre de 2011. Sun Hongwei
[http://confuciomag.com/weiqi-go-juego-estrategico Instituto Confucio de la Universitat de València] Consulta 2 de maig del 2017</ref>
 
Línia 23:
El go es va originar fa més de 4000 anys i la seva popularitat es va estendre ràpidament fora de les fronteres xineses, arribant a la península coreana –on rep el nom de baduk– i al Japó –anomenant-lo allí igo– fa més de mil anys, on es va popularitzar entre els nobles i la cort.<ref name="con" />
 
Encara avui dia el joc compta amb una gran popularitat i cada any se celebren tornejos, de diversos nivells, d'aquest joc punt a la Xina, com al Japó i Corea, i en ocasions es duen a terme tornejos entre diversos països, la qual cosa duu a terme un intercanvi cultural entre els tres països.<ref name="con" />
 
== Shū (书) ==
Línia 31:
 
== Huà (画 dibuix) ==
[[Fitxer:Xiang_Yu.jpg|dreta|vinheta|Làmina del "Wan hsiao tang (晩 笑 堂 傳 竹 竹 竹 傳 o 晚 笑 堂 画 传)" publicat en 1743. En ell estan les aparences amb una breu biografia de la gent històrica de la Xina. El nom de l'autor va ser Shang Guanzhou (上官 周), alguna vegada va escriure Kuan-Shou (官 周)]]
{{AP|Pintura xinesa}}
Mitjançant el '''Huà (画)''' o dibuix, l'escolar, noble, o individu que ho dominés, demostrava el seu mestratge de les línies artístiques. Per realitzar aquests dibuixos s'utilitzaven tant seda com  fulles de paper d'arròs, mentre que com a tinta s'utilitzava només el color negre i un únic pinzell. Més tard (al llarg de la dinastia Tang) van ser introduint-se els altres colors que ja es emplean en l'actualitat.<ref name="con" />