Expedició de Carlemany del 778: diferència entre les revisions

m
bot: - Els Anals Reials + Els Annals Reials
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - rebre als nobles + rebre els nobles
m bot: - Els Anals Reials + Els Annals Reials
Línia 31:
Les causes de l'opció abbàssida de Sulayman són incertes. Abadal el suposa independentista i Salrach francòfil, però cal dubtar d'aquests qualificatius dissenyats en altres èpoques. Encara que van poder jugar múltiples factors, l'essencial havia de ser les ambicions personals de Sulayman. Desgraciadament la personalitat d'aquest no ha estat prou estudiada a la llum de les fonts que es posseïxen, i probablement seria necessària l'aparició d'altres documents per a fixar amb major seguretat el seu pensament polític.
 
El 777 Carlemany (encara [[Carles I de França]]) va convocar la gran assemblea anual a [[Paderborn]], amb l'objecte que els saxons li presentessin la seva submissió. En el transcurs d'aquesta assemblea es va presentar Sulayman al-Arabí,<ref> La presència de Sulayman al-Arabí a Paderborn està acreditada per fonts musulmanes i franques. Els AnalsAnnals Reials l'esmenten: “Llavors el nostre senyor el rei Carles tenia una reunió pública per primera vegada a Paderborn. Allí prenien els seus acords tots els francs, i tots els saxons de tota [[Saxònia]] s'hi van adherir. També amb el plau reial van arribar sarraïns procedents d'Hispània, concretament Ibn al-Arabi i el seu fill Yusuf (Deiuzefi), que en llatí vol dir Josep, així com el seu gendre.” Els ''Annales Metenses'' fan referència al fet en la següent forma: “També amb la seva aprovació van arribar prínceps sarraïns procedents d'Hispània, Ibin al-Ardiy i Withseui, que en llatí volia dir Josep; allí es van sotmetre davant els abundants cortesans del nostre senyor Carles”. També Ibn al-Athir esmenta el fet de passada al afirmar que [[Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí]] induí a Carlemany, rei d'[[Ifrandj]] (França) a marxar al territori dels musulmans hispans. El historiador àrab esmenta que Sulayman va sortir a la trobada de Carlemany i es va dirigir amb ell a Saragossa (referència segurament inexacta doncs per fonts franques suposem que Sulayman va sortir a la trobada d'un grup de l'exèrcit de Carlemany, però el rei no anava en el mateix. La versió de Ibn al-Athir suposaria que Sulayman va acudir a rebre a Carlemany tal vegada a [[Pamplona]] o a la Baixa Navarra.</ref> qui va oferir al rei la seva submissió i la de les ciutats i territoris que governava ([[Barcelona]] i [[Girona]])<ref> Els ''Annales Metenses'' atribuïxen a Sulayman el govern de Barcelona i Girona ("''Solinoan quoque dux sarracenorum, qui Barchilonam Gerumdamque civitatem regebat''”, és a dir: “Sulayman, era el duc dels sarraïns, que governava les ciutats de Barcelona i Girona”)</ref> a canvi de la seva ajuda contra els omeies. Va oferir a més la submissió de [[Saragossa]] i d'[[Osca]].
 
==Setge de Saraqusta de 778==
1.178.757

modificacions