Dadaisme: diferència entre les revisions

El dadaisme va sorgir com una resposta a l'absurditat de l'[[Primera Guerra Mundial|enfrontament bèl·lic que assolava Europa]], als interessos burgesos que havien inspirat el conflicte i a la rigidesa intel·lectual opressiva tant en el món de l'art com en els aspectes quotidians de la societat d'aquell temps.

La ciutat de [[Zuric]] era el refugi de diferentesdiferents personalitats: desertors, emigrats polítics, objectors de consciència, artistes, literats i poetes com [[Tristan Tzara]] i [[Marcel Janco]], a qui la declaració de guerra de [[Romania]] (la seva patriapàtria) els va sorprendre en la ciutat suïssa.<ref>{{ref-llibre|cognom=De Micheli|nom=Mario|títol=Las vanguardias artísiticas del siglo XX|pàgines=153|editorial=Alianza Forma|isbn=9788420670072|consulta=9 desembre 2015}}</ref> El naixement del moviment, el [[1916]], durant la [[Primera Guerra Mundial]], a [[Zuric]], pot atribuir-se a [[Hugo Ball]] qui, amb la col·laboració de [[Tristan Tzara]], Janco, [[Emmy Hennings]], [[Marcel Janco]], [[Richard Huelsenbeck]], [[Sophie Täuber]] i [[Jean Arp]], va posar radicalment en qüestió els modes d'expressió tradicionals i els fonaments de l'[[art]].

Segons diverses fonts, el dadà va néixer el [[6 d'octubre]] en aquest cabaret i va consistir en un espectacle de varietats amb cançons franceses i alemanyes, música russa, música negra i exposicions d'art. Aquest mateix any es va publicar un pamflet titulat Cabaret Voltaire que contenia aportacions de [[Guillaume Apollinaire]], [[Filippo Tommaso Marinetti]], [[Pablo Picasso]], [[Amedeo Modigliani]] i [[Vasili Kandinski]]; en la coberta apareixia un dibuix de Jean Arp. Durant la primera vesprada d'actes al cabaret, el [[14 de juliol]] del [[1916]], Ball va recitar el primer [[manifest dadà]]. El 1917 es va inaugurar la Galeria Dadá.

El [[1918]], [[Tristan Tzara|Tzara]] escrigué un altre manifest dadà considerat un dels més importants entre els escrits del moviment. Altres manifests els seguiren.

Després que el cabaret fos tancat, les activitats foren traslladades a una nova galeria, i Hugo Ball va deixar [[Europa]]. [[Tristan Tzara|Tzara]] va començar una campanya agressiva per estendre les idees del dadaisme, bombardejant els artistes i escriptors [[França|francesos]] i [[Itàlia|italians]] amb cartes, i aviat va emergir com a líder i mestre estrateg del dadaisme.