Heinrich Marschner: diferència entre les revisions

El [[1813]] passà a [[Leipzig]] per estudiar [[Dret]], però després abandonà aquests estudis per dedicar-se al piano i a la composició, formant-se sota la direcció de [[Schicht]]. El [[1816]] es traslladà a [[Viena]], i assolí una feina de professor de música particular a [[Presburg]], on va compondre les seves primeres òperes ''[[Der Kiffhäuserberg]]'' i ''[[Saida]]'' (no executades). La tercera ''[[Heinrich IV und Aubigné]]'' l'envia a [[Carl Maria von Weber|Weber]] de [[Dresden]], el qual la posà en escena, assolin l'acceptació del públic. El [[1822]] anà a viure a aquesta ciutat, on en els anys següents desenvolupà el càrrec de director musical en l'Òpera de la cort.

La principal importància de Marschner està en les seves òperes, en les que hi trobà la seva primera continuació el [[romanticisme]] de Weber. Encara que Marschner té un temperament menys delicat que Weber, la seva música està verdaderament plena de moments efectius, però sempre molt sostinguts, i només les seves tres últimes obres citades han pogut conservar-se, mentre que les altres òperes, ''[[Der Holsdieb]]'' ([[1825]]), ''[[Lucrecia (Marschner)|Lucrecia]]'' ([[1826]]); ''[[Des Falkners Braut]]'' ([[1832]]), ''[[Der Babu]]'' ([[1837]]), ''[[Das Schloss am Aetna]]'' ([[1838]]), ''[[Adolf von Nassau]]'' ([[1843]]), i ''[[Austin (Marschner)|Austin]]'' ([[1851]]), resten oblidades.

A més, va escriure la música de ''Prinz Friedrich von Homburg'' de [[Heinrich von Kleist|Kleist]], ''Schón Etla'' de Kind, ''Ali-Baba'' de Hall, i moltes altres peces. Una òpera que es va trobar després de la seva mort, ''[[Hjarne]]'', fou cantada el [[1861]] a [[Frankfurt del Main|Frankfurt]]. Tampoc assoliren interessar gaire temps altres peces de música particular compostes per Marschner i tan sols s'escolten amb gust alguns cors d'homes ''(Zigeunerleben).'' El [[1877]] a Hannover se li aixecà una estàtua obra de l'escultor Hartzer.