Obre el menú principal

Canvis

cap resum d'edició
'''Heinrich August Marschner''' ([[Zittau]], [[16 d'agost]] de [[1795]] – [[Hannover]], [[14 de desembre]] de [[1861]]) fou un compositor alemany del [[Romanticisme]].
 
El [[1813]] passà a [[Leipzig]] per estudiar [[Dret]], però després abandonà aquests estudis per dedicar-se al piano i a la composició, formant-se sota la direcció de [[Schicht]]. El [[1816]] es traslladà a [[Viena]], i assolí una feina de professor de música particular a [[Presburg]], on va compondre les seves primeres òperes ''[[Der Kiffhäuserberg]]'' i ''[[Saida]]'' (no executades). La tercera ''[[Heinrich IV und Aubigné]]'' l'envia a [[Carl Maria von Weber|Weber]] de [[Dresden]], el qual la posà en escena, assolin l'acceptació del públic. El [[1822]] anà a viure a aquesta ciutat, on en els anys següents desenvolupà el càrrec de director musical en l'Òpera de la cort.
 
No havent assolit succeir a Weber com ardentment desitjava, passà a Leipzig en qualitat de director d'orquestra de teatre i allà va fer representar les òperes ''[[Der Vampyr]]'' ([[1828]]), ''[[Die Templer und die Jüdin]]'' (imitant l'''[[Ivanhoe (novel·la)|Ivanhoe]]'' de [[Walter Scott]], [[1829]]). El [[1831]] fou cridat com a director d'orquestra a [[Hannover]], on produí la seva més cèlebre obra, ''[[Hans Heiling]]'' (1833). El [[1859]] fou pensionat amb el títol de director general de música.
 
La principal importància de Marschner està en les seves òperes, en les que hi trobà la seva primera continuació el [[romanticisme]] de Weber. Encara que Marschner té un temperament menys delicat que Weber, la seva música està verdaderament plena de moments efectius, però sempre molt sostinguts, i només les seves tres últimes obres citades han pogut conservar-se, mentre que les altres òperes, ''[[Der Holsdieb]]'' ([[1825]]), ''[[Lucrecia (Marschner)|Lucrecia]]'' ([[1826]]); ''[[Des Falkners Braut]]'' ([[1832]]), ''[[Der Babu]]'' ([[1837]]), ''[[Das Schloss am Aetna]]'' ([[1838]]), ''[[Adolf von Nassau]]'' ([[1843]]), i ''[[Austin (Marschner)|Austin]]'' ([[1851]]), resten oblidades.
 
A més, va escriure la música de ''Prinz Friedrich von Homburg'' de [[Heinrich von Kleist|Kleist]], ''Schón Etla'' de Kind, ''Ali-Baba'' de Hall, i moltes altres peces. Una òpera que es va trobar després de la seva mort, ''[[Hjarne]]'', fou cantada el [[1861]] a [[Frankfurt del Main|Frankfurt]]. Tampoc assoliren interessar gaire temps altres peces de música particular compostes per Marschner i tan sols s'escolten amb gust alguns cors d'homes ''(Zigeunerleben).'' El [[1877]] a Hannover se li aixecà una estàtua obra de l'escultor Hartzer.
 
== Vegeu també ==
169.862

modificacions