Enric Granados i Campiña: diferència entre les revisions

Durant la dècada dels anys 90 del segle XIX, Granados va impartir classes particulars de piano al seu domicili del carrer Tallers,{{sfn|Clark|2006|p=65}} ocupació que va combinar amb les classes a l'acadèmia de la [[Societat Filharmònica de Barcelona]].{{sfn|Clark|2006|p=66}} No obstant això, el 1901, animat per la seva passió per l'ensenyament i també per la necessitat d'una estabilitat econòmica, va fundar l'Acadèmia Granados, que posteriorment prendria el nom d'[[Acadèmia Marshall]]. Aquesta acadèmia, inicialment situada al carrer Fontanella 14 i posteriorment als números 89 i [[Casa Antoni Roger|20]] del carrer Girona, oferia un programa complet d'educació musical que, en el cas del piano, es podia allargar fins a 9 anys.{{sfn|Clark|2006|p=66}} Fins que marxà a Amèrica, Granados n'era el director, i va comptar amb la presència d'alguns dels músics més destacats de Barcelona, com [[Domènec Mas i Serracant]] o [[Joan Llongueras i Badia]]. Posteriorment, [[Frank Marshall King|Frank Marshall]] —deixeble de Granados, nascut a [[Mataró]] el [[1883]]— va prendre les regnes de l'acadèmia, que ha estat el bressol de grans noms de la interpretació pianística, com [[Paquita Madriguera]], [[Baltasar Samper i Marquès|Baltasar Samper]], [[Alícia de Larrocha]], [[Rosa Sabater]]… Entre els deixebles predilectes de Granados destaca la figura de la cantant [[Conxita Badia]], per a qui aquest va escriure diverses obres i a qui considerà una filla més.

 

 

==== Didàctica ====