Monestir de San Pedro de Siresa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m enllaços interns
Línia 1:
[[Imatge:Siresa 1.jpg|thumb|350px|''San Pedro de Siresa'']]
El monestir de '''San Pedro de Siresa''' es troba a la vall pirenaica d’[[Echo]], a la població del mateix nom i dins el terme d’Echo (o Hecho), província d’[[província d'Osca|Osca]] ([[Aragó]], [[Espanya]]).
 
És una fundació molt antiga, possiblement [[visigot|visigòtica]]. El seu esplendor en època tan reculada segurament es va veure impulsat per la proximitat de la via romana que seguia la vall d’Echo, desde [[Canal de Berdún|Berdún]] fins a [[França]], passant pel coll de Palo.
 
La primera notícia documental d’aquest centre es troba en una donació de terres efectuada el [[833]] per [[Galí I Garcés d'Aragó|Galí I Garcés]] (comte d’Aragó entre el [[833]] i [[844]]) i la seva esposa Guldegrut. Més endavant, en una visita del [[852]], hom esmenta l’esplendor del monestir i de la seva biblioteca. El [[867]], [[Galí I Asnar]] (successor de Galí I Garcés, comte d’Aragó entre el [[844]] i [[867]]) li cedeix la vila d’Echo, cap de la vall.
 
El monestir també es va beneficiar de la restauració de l’antiga seu episcopal d’Osca, que havia desaparegut durant molt temps. Durant els anys següents (s. X) es van trobant donacions i confirmacions de propietats per part del poder.
Línia 10:
[[Imatge:Siresa 2.jpg|thumb|200px|left|Façana principal]]
 
L’expedició contra [[Pamplona]] d’[[Almansor]] ([[999]]) va despoblar, de retruc, el monestir de Siresa. El [[1063]] va passar a dependre de l’església de [[Jaca]] i més endavant, el [[1077]] s’hi va establir una comunitat de canonges que seguien la regla de [[sant Agustí]]. Llavors tenia la categoria de Capella Reial, independitzant-se en realitat de Jaca.
 
En aquest monestir es va educar [[Alfons I d'Aragó|Alfons I el Bataller]] ([[1073]]-[[1134]]), que un cop va esdevenir rei d’Aragó va confirmar ([[1113]]) els privilegis del monestir, a més d’atorgar-li altres propietats i beneficis.
[[Imatge:Siresa 3.jpg|thumb|200px|Interior]]
=L’edifici=
Línia 18:
És en aquesta època que, possiblement, s’aixeca bona part de l’església actual, reflex de l’època de bonança econòmica. L’edificació es reprèn a mitjan del mateix segle però sembla que resta inacabada.
 
Es tracta d’una construcció de grans dimensions, de planta cruciforme i amb un únic [[absis]]. Aquesta església conserva restes de construccions pre-romàniques, als peus de la nau. En aquest sentit cal destacar la massissa construcció que dóna forma a la porta principal, exteriorment destaca un cos que s’avança del nivell de la [[façana]], rematat amb una parella d’arcsd’[[arc de mig punt|arcs de mig punt]], i un petit [[campanar]]. Al [[timpà]] d’aquesta porta hi figura un [[crismó]]. Interiorment aquesta estructura suporta una tribuna elevada.
 
L’absis té tres obertures, que es combinen amb [[arc cec|arcs cecs]], interiorment i exterior. Conserva encara una part del seu mobiliari del que cal destacar un ''Crist d’un davallament'', possiblement del segle XII, una ''Mare de Déu'' del segle XIII i uns retaules[[retaule]]s gòtics dedicats a ''Sant Joan Evangelista'', la ''Trinitat'', ''Sant Esteve'' i ''Sant Jaume el Major''.
 
Declarat [[Monument Nacional]] el [[1931]], des de llavors s’hi han portat diverses campanyes de restauració. Ara és una església parroquial.
<gallery>
Image:Siresa 4.jpg|El creuer