Trenca: diferència entre les revisions

Es distribueix per tot l’est d’Europa i per les estepes asiàtiques. És una espècie estival que passa l’hivern al sud del continent africà, a la depressió del Kalahari. Les trenques ibèriques realitzen una de les migracions més llargues de tots els ocells europeus. Es desplacen primer cap a l’est i creuen el Mediterrani pel seu extrem oriental, al contrari que la majoria dels ocells migradors. La ruta primaveral és encara més per l’est, formant el que es coneix com una “migració en llaç”.

 

 

Als últims anys, la població de trenca a la península ibèrica ha disminuit dramàticament. És l’espècie més escassa de la fauna vertebrada ibèrica i, actualment està catalogada com '''“en perill crític”''' sota els criteris de la UICN (Varela 2007). A més, es troba a la categoria “d’interès especial” (annex 2) del Catálago Nacional de Especies Amenazadas i dins de l’ Annex I de la directiva UE 79/409/CEE. El nombre de parelles nidificants ha passat d’unes 35-40 a principis dels anys 80 (Muntaner ''et al.'' 1984) a tan sols una a tota Espanya, a la finca de Torre-ribera (Lleida) el 2013.