Orde del Temple: diferència entre les revisions

L{{'}}'''Orde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó''' (en llatí, ''Pauperes Commilitones Christi Templique Salomonici''), també anomenadaanomenat l’'''Orde del Temple''' (''Ordre du Temple'' en francès) en lael qual els seus membres són normalment coneguts com a '''cavallers templers''' (''templiers'' en francès), va ser unaun de lesdels més famosesfamosos [[Orde militar|ordes militars]] cristianescristians de l'[[edat mitjana]].<ref>Malcolm Barber, The New Knighthood: A History of the Order of the Temple. Cambridge University Press, 1994. ISBN 0-521-42041-5. </ref> Es va mantenir activaactiu durant poc menys de dos segles. Va ser fundadafundat el 1118 o 1119 per nou cavallers francesos liderats per [[Hugues de Payns]] després de la [[Primera Croada]]. El seu propòsit original era protegir les vides dels cristians que peregrinaven a [[Jerusalem]] després de la conquesta. L'orde va ser reconegudareconegut pel [[Patriarca Llatí de Jerusalem]], Garmond de Picquigny, qui els hi va imposar com a regla els canònics agustins del [[Sant Sepulcre]].

AprovadaAprovat oficialment per l'[[Església catòlica]] el 1129, durant el [[Concili de Troyes]] (celebrat a la catedral de la mateixa ciutat), l'Orde del Temple va créixer ràpidament en membres, possessions i poder. Els cavallers templers utilitzaven com a distintiu una capa blanca on hi havia dibuixada una [[creu patent]] vermella. Militarment, els seus membres es trobaven entre les unitats més ben entrenades que participaren en les [[croades]].<ref>The History Channel, Decoding the Past: The Templar Code, 2005.</ref> Els membres no combatents de l'orde, van gestionar una complexa estructura econòmica dins del món cristià. Van crear, inclúsfins i tot, noves tècniques financeres que constituïen una forma primitiva del banc modern banc.<ref>Martin, p. 47</ref><ref>Nicholson, p. 4 </ref> Alhora, l'orde també va edificar una sèrie de fortificacions per tot el mar [[Mediterrani]] i [[Terra Santa]].