Luis Manuel Fernández Portocarrero: diferència entre les revisions

|càrreccarrec= [[Virrei de Sicília]]

|càrrec2carrec2 = [[Arquebisbe de Toledo]]

|càrrec3carrec3 = [[Lloctinent de Catalunya]]

|proclamacióproclamacio = 15 d'agost de 1669

'''Luis Manuel Fernández de Portocarrero-Bocanegra y Moscoso-Osorio''' ([[Palma del Río]], [[8 de gener]] de [[1635]] - [[Toledo]]; [[14 de setembre]] de [[1709]]), [[eclesiàstic (persona)|eclesiàstic]] i [[polític]] espanyol.

Va afrontar en els últims anys del regnat de [[Carles II de Castella|Carles II]] al problema successori, ja que el rei després d'haver contret matrimoni per dues vegades no havia pogut engendrar un hereu que continués la dinastia dels [[Casa d'Àustria|Habsburg espanyols]]. Portocarrero, en adonar-se'n de la impossibilitat que arribés al món tan anhelat hereu a causa dels problemes de salut del monarca es va posicionar a favor del testament que llegava a [[Josep Ferran de Baviera]] la corona espanyola, però la precipitada defunció d'aquest quan encara era un nen li va fer canviar d'opinió i decantar-se per un nét de [[Lluís XIV]], Felip, el duc d'Anjou, que seria conegut més tard com [[Felip V de Castella| Felip V]] i que regnaria a Espanya durant quaranta-sis anys estant el primer monarca a Espanya de la [[Casa de Borbó|casa reial de Borbó]], procedent del [[Regne de França]].

Portocarrero va prendre aquesta decisió de donar suport el candidat francès, ja que creia que aquesta era l'única manera de salvaguardar la integritat territorial espanyola aliant-se amb l'home més poderós a l'Europa del [[segle XVII]], [[Lluís XIV de França|Lluís XIV]], el Rei Sol. En morir Carles II al novembre de [[1700]], es va desencadenar un greu conflicte bèl·lic a tot el continent entre Felip i el candidat austríac, l'arxiduc [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic| Carles d'Habsburg]] que defensava els seus drets a la corona al·legant el seu parentesc amb la família reial espanyola. La [[guerra de successió espanyola]] va finalitzar amb ell [[tractat d'Utrecht]] reconeixent Felip com legítim rei, renunciant aquest alhora al [[Milanesat]], [[Regne de Nàpols]], [[Regne de Sardenya]] i a [[Comtat d'Holanda|Holanda]] espanyols que passarien a les mans de l'arxiduc Carles, convertit en [[emperador del Sacre Imperi Romanogermànic]] després de la mort del seu pare, l'emperador [[Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic|Leopold I]] i del seu germà gran [[Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic|Josep I]]. Només arribar a [[Irún]] el 23 de gener de 1701, i abans de ser coronat, Felip V ja va nomenar Portocarrero [[virrei de Catalunya]]<ref name="Vilana86">[[#Sardine|Sebastià Sardiné, 2013]]: p. 86</ref> per tal de mantenir-lo allunyat de les intrigues polítiques de la cort. Portocarrero, irritat, es va sentir poc recompensat per l'ajut que havia prestat al nou monarca i es va rebel·lar contra ell donant un suport velat a l'austriacisme. Malgrat això a Catalunya Portocarrero no tingué una gestió gens fàcil, ja que els [[Tres Comuns de Catalunya|tres comuns]] no el van reconèixer fins al 2 de març, i després es va veure immers en els nombrosos conflictes entre aquests i la monarquia, com ara el [[cas d'Arnald Jäger]].<ref name="LaConferència179">[[#LaConferència|Eduard Martí, 2008]]: p. 179-186</ref>