Revisió del 19:43, 6 oct 2017 modifica Manlleus (discussió \| contribucions) Autopatrullats 100.862 edits →‎El bloqueig de Barcelona i l'extensió de la guerra a l'interior de Catalunya ← Edició anterior		Revisió del 19:44, 6 oct 2017 modifica desfés Manlleus (discussió \| contribucions) Autopatrullats 100.862 edits →‎Abolició del règim constitucional i de les institucions d'autogovern de Catalunya i Mallorques Edició següent →
Línia 264: [[Fitxer:Almanach pour 1715 la prise de Barcelone par le duc de Berwick le 13 septembre 1714.jpg\|thumb\|125px\|[[Barcelona]] fou ocupada el [[13 de setembre]]. <br/>Almanac francès de 1715 que celebra la presa de Barcelona pel [[James Fitz-James Stuart\|Mariscal Duc de Berwick]] el [[13 de setembre]] del [[1714]].]] {{AP\|Decrets de Nova Planta\|Corona d'Aragó}} Després de 24 hores de negociacions, a les tres de la tarda del dia [[12 de setembre]] es va pactar la capitulació de Barcelona, i el [[13 de setembre]] de [[1714]], entre les cinc i les sis del matí, Barcelona fou ocupada per les tropes franceses del duc de Berwick. El setge de Barcelona havia provocat unes baixes estimades en 14.200 assaltants borbònics, 6.850 defensors ~~autracistas~~austracistes, i la destrucció d'un terç de la ciutat. En virtut de la capitulació polítics i militars van poder seguir vivint a «casa com abans, sense que pels fets passats se'ls pugui fer cap procés d'allò que ha fet contra el rei ».<ref>Castellví y Obando, Francisco; Narraciones Históricas, vol. IV, p. 268</ref> Per la seva banda [[Felip de Ferran i de Sacirera]], ambaixador català a [[la Haia]], estava eufòric. Després de la mort de la reina Anna s'havia entrevistat amb el nou rei de la Gran Bretanya, l'alemany [[Jordi I de la Gran Bretanya\|Jordi I]], que de camí a Londres s'havia compromès a alliberar Barcelona, havent ja el secretari de la regència [[Joseph Addison]] ordenat a l'almirall [[James Wishart]] la concentració de l'armada britànica al port de [[Maó]]. Era [[18 de setembre]] i encara no sabia de la caiguda de Barcelona: el compte enrere per salvar Catalunya havia finalitzat tan sols feia sis dies.<ref>AA.VV. (2006: II, 176)</ref> El [[15 de setembre]] el [[Consell de Cent]] de Barcelona va quedar abolit, essent tancants i segellats els seus arxius, escrivanies i arques de dipòsit. El mateix dia 15 de setembre tots els consellers de Barcelona van ser exonerats dels seus càrrecs polítics i va ser nomenada una junta provisional de govern municipal formada per [[botifler]]s. L'endemà, [[16 de setembre]] de [[1714]], l'intendent filipista [[José Patiño\|José Patiño y Rosales]] llegia a la seva seu el decret d'abolició de la [[Generalitat de Catalunya]] procedint de la mateixa manera que en el cas del Consell de Cent de Barcelona i quedant derogades totes les institucions d'autogovern catalanes. Poc després els exemplars de les [[Constitucions de Catalunya]] eren requisats i cremats i tot el sistema constitucional es donava per abolit, iniciant-se un període d'ocupació militar sota l'administració del capità general borbònic de Catalunya a l'espera que el [[Consell de Castella]] resolgués que fer amb el nou territori conquerit. Finalment, l'[[11 de juliol]] de [[1715]] el [[regne de Mallorca]] fou ocupat per les tropes borbòniques i com en els anteriors casos del [[regne d'Aragó]], del [[regne de València]] i del [[Principat de Catalunya]] totes les seues institucions d'autogovern foren abolides. Queia així sota el domini de Felip V l'últim estat de la [[Corona d'Aragó]] i amb ell el darrer bastió del sistema constitucional que s'havia resistit a la imposició de l'[[absolutisme]] borbònic.

Monarquia d'Espanya: diferència entre les revisions