16 mm: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació Etiqueta: editor de codi 2017 |
|||
Línia 1:
[Fitxer: Bolex H16.JPG | thumb | 200px | Filmadora Bolex de 16 mm]]
[[Fitxer: Apollo 15 lunar rover EVA2.ogv | thumb | 200px | Seqüència de la missió [[Apol·lo 15]] a la [[Lluna]], filmat en 16 mm]]
[[Fitxer: Still from Iwo Jima flag raising.jpg | thumb | 200px | Imatge famosa captada amb una càmera filmadora de 16 mm]]La ''' pel·lícula de 16 mm ''' és un format de [[pel·lícula]] [[Cinematografia|cinematogràfica]] amb un ample de 16 mm.
[[Fitxer: 16 mm film.jpg | thumb | 200px | Pel·lícula de 16 mm]]▼
== Història ==
Linha 18 ⟶ 14:
La pel·lícula de 16 mm també es va usar extensivament per a la producció televisiva en països on l'economia va fer l'ús de la pel·lícula de 35 mm massa car. La cinta de vídeo digital ha fet incursions significatives en la producció televisiva, fins i tot a la magnitud que en alguns països, 16 mm (així com 35 mm) és considerat obsolet com un format de producció per les televisions. No obstant això, encara és extens seu ús en proporció Súper 16 (vegeu sota) per la programació d'alta qualitat als EUA i el Regne Unit. Els Documentals i curts produïts independentment (principalment evocats per al seu ús a la televisió) encara poden filmar en pel·lícula. A més els creadors de documentals sovint s'acostumaran càmeres que utilitzin mecanisme per a la pel·lícula en 16 mm per filmar escenes en climes extrems.
== Estàndards de format ==▼
La pel·lícula de doble perforació de 16 mm té perforacions sota ambdós costats a cada línia del marc. La pel·lícula de perforació senzilla té només perforacions en un costat de la pel·lícula. L'àrea del quadre de 16 mm regular té una proporció d'aspecte prop del 1.33, i les impressions de pel·lícula de 16 mm usen perforacions senzilles perquè hi hagi espai per a un soundtrack monofònic on estarien les perforacions de l'altre costat del negatiu. L'equip i pel·lícules de doble-dent de 16 mm han estat lentament desplaçat per Kodak, perquè només equips i pel·lícules de perforació senzilla siguin usats tant com 16 mm regular així com Súper 16, que requereixen forçosament perforació senzilla.▼
Avui, la majoria d'aquests usos ha estat pres per vídeo, i la pel·lícula de 16 mm és utilitzada principalment per directors de cinema independents conscients del pressupost. Les variants anomenades comunament Súper 16 mm, Súper 16, o 16 mm Tipus W fan servir pel·lícula d'un sol dent, i s'aprofita l'espai extra per a una àrea estesa del quadre amb una proporció de l'aspecte més ampla de 1.67. Les càmeres Súper 16 normalment són càmeres de 16 mm que tenen la reixa de la pel·lícula i vidre a pis al viewfinder modificat per el marc més ample. Subseqüentment Súper 16 pren l'espai originalment reservat per al banda sonora, les preses de pel·lícules en aquest format poden ser exportats per impressió òptica a cinta de 35 mm per a la projecció. No obstant això, amb el recent desenvolupament de workflows intermedi digital, és ara possible "digitalment exportar" a 35 mm amb virtualment cap pèrdua de qualitat (donada la digitalització d'alta qualitat).▼
Hi ha també una variació anomenada "Ultra-16" on la imatge cau entre la perforació que utilitza dimensions del marc d'11,66 mm x 6,15 mm. La raó de l'arribada d'això és perquè el format Súper-16 pot posar limitacions severes en l'ús de lents. Les lents tradicionals de 16 mm tendeixen al vingette, o talla les cantonades de les imatges en càmeres Súper-16. També és car modificar una càmera estàndard de 16 mm a Súper-16m, així una persona bastant enginyosa (però anònima) va tallar la reixa d'una càmera estàndard de 16 mm més ampla per exposar la imatge a l'àrea entre les perforacions. Això dóna l'avantatge d'una imatge més ampla del que regular en 16 mm però els estàndards òptics de 16 mm poden ser usats.▼
== Ús modern ==
▲[[Fitxer: 16 mm film.jpg | thumb | 200px | Pel·lícula de 16 mm]]
Els dos proveïdors més grans de pel·lícula de 16 mm avui en dia són Kodak i Fujifilm. La pel·lícula de 16 mm és encara avui utilitzada en televisió, com a exemple a les sèries "Hallmark Hall of Fame Anthology" i "The OC". als EUA Al Regne Unit, el format és encara molt popular per als drames i anuncis, de fet, la BBC té una part gran en la història del format. Ells van treballar extensivament amb Kodak en els anys cinquanta i seixanta per portar la pel·lícula de 16 mm a un nivell professional, des que la BBC va necessitar solucions de produccions portàtils més barates mantenint la qualitat més alta que es va oferir en el moment, quan el format era gairebé exclusivament per a cineastes aficionats. Avui el format també s'usa freqüentment per a les pel·lícules d'estudiants, mentre l'ús en documental gairebé ha desaparegut. Amb l'arribada de HDTV, la pel·lícula Súper-16 s'usa encara per algunes produccions destinades per HD. Algunes característiques teatrals de baix pressupost es filmen en Súper-16 com "Chasing Amy"; irònicament, gràcies als avenços en la pel·lícula (film estoc) i la tecnologia digital - específicament digital intermediate (DI) - el format sembla haver estat vist com una opció revitalitzada. Per exemple, "Vera Drake" es va filmar en pel·lícula de Súper 16 mm, digitalment escanejada a una alta resolució, editada i el color es va graduar, i llavors es va imprimir en pel·lícula de 35 mm via un gravador de pel·lícula làser. A causa del procés digital, la qualitat de la impressió final en 35 mm és prou alta per enganyar sovint els professionals en pensar que es va filmar en 35 mm.
Linha 32 ⟶ 23:
La guanyadora del premi de l'Acadèmia "Leaving Las Vegas" (1995) es va filmar en 16 mm. per veure més pel·lícules filmades en Súper 16 mm, mireu Súper 16.
▲La pel·lícula de doble perforació de 16 mm té perforacions sota ambdós costats
▲[[Fitxer: Super 16 mm film.jpg | thumb | 200px | Pel·lícula Super 16 mm]]Avui, la majoria d'aquests usos ha estat pres per vídeo, i la pel·lícula de 16 mm és utilitzada principalment per directors de cinema independents conscients del pressupost. Les variants anomenades comunament Súper 16 mm, Súper 16, o 16 mm Tipus W fan servir pel·lícula d'un sol dent, i s'aprofita l'espai extra per a una àrea estesa del quadre amb una proporció de l'aspecte més ampla de 1.67. Les càmeres Súper 16 normalment són càmeres de 16 mm que tenen la reixa de la pel·lícula i vidre a pis al viewfinder modificat per el marc més ample. Subseqüentment Súper 16 pren l'espai originalment reservat per al banda sonora, les preses de pel·lícules en aquest format poden ser exportats per impressió òptica a cinta de 35 mm per a la projecció. No obstant això, amb el recent desenvolupament de workflows intermedi digital, és ara possible "digitalment exportar" a 35 mm amb virtualment cap pèrdua de qualitat (donada la digitalització d'alta qualitat).
L'àrea del quadre dels 16 mm regulars té un coeficient prop de 1.33 ja que, Originalment, la pel·lícula de 16 mm tenia perforacions a ambdós costats dels quadres. Això era degut a que al principi càmeres de 16mm utilitzaven pinyons duals d'arrossegament, un a cada costat del marc de la pel·lícula. Algunes càmeres cinematogràfiques tenen només una dent d'arrossegament.per emprar película de perforació única que té només perforacions en un costat de la pel·lícula. Les pel·lícules de 16 mm per a projecció son de perforació-única emprant l'espaic on estaria la perforació a l'altre costat del negatiu, per a la banda de so monofònic. Les pel·lícules de 16 mm de doble-perforació foren eliminades lentament per Kodak, ja que la pel·lícula amb perforació-única es pot utilitzar tant amb les càmeres de 16 mm regulars com amb les de súper 16, que requereix perforació única.<ref name="Wilson2004">{{cite book|author=Anton Wilson|title=Anton Wilson's Cinema Workshop|url=https:/
El 1970, es va crear la variant anomenada Super 16 mm, Super 16, o 16 mm de tipus W que utilitza pel·lícula d'una sola perforació, i aprofita l'espai addicional del so per ampliar l'àrea del quadre amb un coeficient més ampli de 1.67:1 Les càmeres súper 16 són generalment càmeres de 16 mm que tenen la porta de la pel·lícula i el visualitzador modificat perquè el marc sigui més ample. És a dir, en càmeres cinematogràfiques amb forats només a un costat de la pel·lícula, en eliminar les perforacions, l'espai abans perdut, es pot utilitzar per enregistrar més informació d'imatge en el mateix ample de pel·lícula. Amb el mateix cost de la pel·lícula de 16mm, s'obté una qualitat més alta d'imatge. El súper 16 mm va ser desenvolupat pel Cinematògraf suec Rune Ericson, el 2001 se li va concedir un Oscar per aquesta innovació . Avui, la major part d'aquesta aplicació ha estat assumida pel vídeo, i la pel·lícula de 16 mm és utilitzada sobretot per cineastes independents pressupost limitat. El súper 16 permet una millor qualitat d'imatge si es vol fer ampliar la pel·lícula de 16mm per obtenir una pel·lícula de 35 mm per a les sales de projecció.<ref name="Wilson2004"
=== Format Ultra 16 ===
▲Hi ha també una variació anomenada "Ultra-16" on la imatge cau entre la perforació que utilitza dimensions del marc d'11,66 mm x 6,15 mm. La raó de l'arribada d'això és perquè el format Súper-16 pot posar limitacions severes en l'ús de lents. Les lents tradicionals de 16 mm tendeixen al vingette, o talla les cantonades de les imatges en càmeres Súper-16. També és car modificar una càmera estàndard de 16 mm a Súper-16m, així una persona bastant enginyosa (però anònima) va tallar la reixa d'una càmera estàndard de 16 mm més ampla per exposar la imatge a l'àrea entre les perforacions. Això dóna l'avantatge d'una imatge més ampla del que regular en 16 mm però els estàndards òptics de 16 mm poden ser usats.
== Càmeres ==
Linha 70 ⟶ 75:
* '' obertura de projector '': 0,459 per 0,242 "(11,66 mm per 6,15 mm)
* 1 perforació per quadre (pot ser també doble perforació, una de cada costat)
▲== Format super 16 ==
▲L'àrea del quadre dels 16 mm regulars té un coeficient prop de 1.33 ja que, Originalment, la pel·lícula de 16 mm tenia perforacions a ambdós costats dels quadres. Això era degut a que al principi càmeres de 16mm utilitzaven pinyons duals d'arrossegament, un a cada costat del marc de la pel·lícula. Algunes càmeres cinematogràfiques tenen només una dent d'arrossegament.per emprar película de perforació única que té només perforacions en un costat de la pel·lícula. Les pel·lícules de 16 mm per a projecció son de perforació-única emprant l'espaic on estaria la perforació a l'altre costat del negatiu, per a la banda de so monofònic. Les pel·lícules de 16 mm de doble-perforació foren eliminades lentament per Kodak, ja que la pel·lícula amb perforació-única es pot utilitzar tant amb les càmeres de 16 mm regulars com amb les de súper 16, que requereix perforació única.<ref name="Wilson2004" />
▲El 1970, es va crear la variant anomenada Super 16 mm, Super 16, o 16 mm de tipus W que utilitza pel·lícula d'una sola perforació, i aprofita l'espai addicional del so per ampliar l'àrea del quadre amb un coeficient més ampli de 1.67:1 Les càmeres súper 16 són generalment càmeres de 16 mm que tenen la porta de la pel·lícula i el visualitzador modificat perquè el marc sigui més ample. És a dir, en càmeres cinematogràfiques amb forats només a un costat de la pel·lícula, en eliminar les perforacions, l'espai abans perdut, es pot utilitzar per enregistrar més informació d'imatge en el mateix ample de pel·lícula. Amb el mateix cost de la pel·lícula de 16mm, s'obté una qualitat més alta d'imatge. El súper 16 mm va ser desenvolupat pel Cinematògraf suec Rune Ericson, el 2001 se li va concedir un Oscar per aquesta innovació . Avui, la major part d'aquesta aplicació ha estat assumida pel vídeo, i la pel·lícula de 16 mm és utilitzada sobretot per cineastes independents pressupost limitat. El súper 16 permet una millor qualitat d'imatge si es vol fer ampliar la pel·lícula de 16mm per obtenir una pel·lícula de 35 mm per a les sales de projecció.<ref name="Wilson2004">{{cite book|author=Anton Wilson|title=Anton Wilson's Cinema Workshop|url=https://books.google.com/books?id=18Ck5PZX_ZsC&pg=PA71|date=November 2004|publisher=American Cinematographer|isbn=978-0-935578-26-3|pages=71–}}</ref>
== Referències ==
| |||