Abat Garí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m espais als encapçalaments de Vegeu també
m espais als encapçalaments de ''Bibliografia''
Línia 14:
Garí acabà exercint com una mena de de provincial de l’ordre de Cluny als comtats de Carcassona i de Cerdanya, segurament en reconeixement d’una llarga trajectòria monacal de gran influència política i religiosa, en un temps de forta expansió cultural promoguda per la reforma cluniacenca i de debilitament del poder reial franc a l’espai occità i català, que culminaria, en temps seu, amb la ruptura definitiva del vincle vassallàtic de diversos comtats aprofitant l’adveniment de la [[dinastia Capet]] (987): a [[Comtat d'Empúries|Empúries]]-[[Comtat del Rosselló|Rosselló]] [[Gausfred I]] encunyava moneda sense designar al rei i s'intitulava comte "per la gracia de Déu" i a [[comtat de Barcelona|Barcelona]] després del [[saqueig de Barcelona]], [[Borrell II]] s'abstenia de retre vassallatge a [[Hug I de França|Hug Capet]], inaugurant així un ràpid procés d’accés a la [[sobirania]] senyorial ''de facto'' en tot el migdia del [[regne franc]].
 
== Bibliografia ==
*{{ref-publicació |cognom= d'Abadal i de Vinyals |nom= Ramon |enllaçautor= Ramon d'Abadal i de Vinyals|article= L'Abat Garí de Cuixà |url= http://www.raco.cat/index.php/ButlletiSCEH/article/view/245584
|format= |llengua= Català|consulta= 29 agost 2015|publicació= Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics |editorial= |lloc= |volum= 3-4|exemplar= |data= 1963|mes= |any= |pàgina= |pàgines= 74-75|issn= 2013-3995|doi= |citació= |ref= }}