Noves rimades: diferència entre les revisions

A un primer moment la narrativa es feia en vers però en versos més llargs, normalment [[alexandrí|alexandrins]], així en francès sorgeixen ''Le roman d'Enéas'' o ''Le roman de Thèbes'' i en castellà la ''cuaderna vía''. En català aquest vers llarg narratiu no va existir i es va agafar directament les noves rimades que havien estat fetes servir en francès per [[Chrétien de Troyes]] en les seves novel·les de tema artúric i [[Marie de France|Maria de França]] en els ''[[lai|Lais]]'', també amb temes d'allò que se n'ha anomenat la [[Matèria de Bretanya]]. Així en català tindrem moltes obres escrites en aquest estrofisme: ''La faula'' de [[Guillem de Torroella]], el ''Llibre de Fortuna e Prudència'' de [[Bernat Metge]], ambdós de tema al·legòric. També altres peces [[anònimes]] (i com les anteriors del [[segle XIV]]): el ''Salut d'Amor'', el ''Conte d'amor'' i el ''Frare de Joy e Sor de Plaser''. Tot i ser un gènere narratiu com que estava escrit en vers l'aparició de provençalismes hi és ben present.

 

{{Referències}}