Simfonia núm. 7 (Bruckner): diferència entre les revisions

No manquen bons enregistraments de la setena. El darrer enregistrament de [[Herbert von Karajan]] amb l'[[Orquestra Filharmònica de Viena]], el 23 d'abril de 1989, tres mesos abans de la seua mort, per a [[Deutsche Grammophon]] i amb l'edició de Haas de 1885 ha estat qualificat per [[Norman Lebrecht]] amb el número 80 de la seua llista dels millors 100 enregistraments.<ref>Norman Lebrecht, "Masterpieces: 100 Milestones of the Recorded Century" ''The Life and Death of Classical Music''. New York: Anchor Books (2007): 252 - 253</ref> En la seua crítica de l'enregistrament de 1999 de [[Kurt Sanderling]], el crític David Hurwitz esmenta com a enregistraments de referència de la setena de Bruckner els d'[[Eugen Jochum]] de 1952, [[Bernard Haitink]] de 1978, Karajan de 1989 i [[Günter Wand]] de 1999.[http://www.classicstoday.com/review.asp?ReviewNum=2937]

 

{{Referències}}