Arc de Sant Martí: diferència entre les revisions

Es forma a conseqüència de la refracció i reflexió de la llum solar en les gotes d’aigua que actuen com a prismes. La llum procedent del Sol penetra en una gota d’aigua, ho fa refractant-se i dispersant-se, reflecteix en el fons de la gota i torna a sortir refractant-se de nou i dispersant-se encara més; és a dir, d’un raig únic que rep, la gota retorna un feix de raigs acolorits. Per entendre el procés de formació de l’arc de Sant Martí i l’existència dels arcs suplementaris, s’han de tenir presents els fenòmens de difracció de la llum.<ref name=gencatsm/>

 

Aquest fenomen òptic cridà l'atenció dels humans des de l'antiguitat, que van donar-li les més diverses interpretacions. No és, però, fins al [[1611]] que es formula la teoria elemental ([[Antonius Demini]]), la qual serví de base a [[René Descartes]] per a les seves conclusions. [[Isaac Newton]] aportaria les seves troballes sobre la descomposició en colors de la llum blanca del [[Sol]] que atribuí a [[Marc Antoni de Dominis]] en la seva obra ''Tractatus de radiis visus et lucis in vitris, perspectivis et iride'' (1611).<ref name = CE>{{Ref-llibre |cognom= Myers |nom= E|autor= |enllaçautor= |capítol= Marco Antonio de Dominis|urlcapítol= http://www.newadvent.org/cathen/05113b.htm|editor= |títol= The Catholic Encyclopedia |url= |format= |consulta= |llengua= |volum= |edició= |editorial= Robert Appleton Company |lloc=[[Nova York]]|any=1909}}</ref> [[Thomas Young]] en formulà ja la teoria completa.