Teatre Principal (Barcelona): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎Referències: canvis menors, replaced: ==Referències== → == Referències ==, referències|2 → referències|col=2 AWB
m espais en encapalaments
Línia 19:
El '''Teatre Principal''' de Barcelona, antic '''Teatre de la Santa Creu''', és el teatre més antic de la ciutat i un dels més antics de l'Estat. Situat a [[la Rambla]], número 27, funcionà des de la segona meitat del [[segle XVI]] fins al 2006, i fou novament obert el [[2013]]; tancà definitivament el febrer de [[2017]]. Entre 1919 i 1986, va funcionar sobretot com a cinema. De 1872 a 1906, al local de la planta superior s'instal·là la seu de l'[[Ateneu Barcelonès]].
 
== Història ==
===Fins a 1729===
El primer teatre, la '''Casa i Corral de les Comèdies''', es va poder construir gràcies a la donació d'un terreny i unes cases al final de la Rambla, l'anomenada Horta de Trentaclaus, realitzada per Joan Bosch a favor de l'[[Hospital de la Santa Creu de Barcelona|Hospital de la Santa Creu]]<ref>El testament és del 26 de juny de 1560.</ref> La junta de govern de l'hospital va pensar, poc després, d'aprofitar el lloc per hostatjar-hi representacions teatrals: amb el beneficis de les representacions, l'hospital podria sufragar part de les seves despeses. Per tal que aquests beneficis fossin superiors, el teatre tindria l'exclusiva de les representacions: la junta de canonges l'arrendava i en cedia l'explotació al millor postor en subhasta pública. Així, demanà el privilegi d'exclusivitat al lloctinent i capità general de Catalunya [[Fernando de Toledo]], que el concedí el 30 d'abril de 1579 i fou ratificat per [[Felip II d'Espanya]] en 1587, el 25 de juliol, que en concedia el privilegi a perpetuïtat. Estableix el monopoli per a "dar funciones de música y declamación, con el derecho a conceder permiso, mediante alguna retribución, a las compañías o personas que lo soliciten para ejecutar aquella clase de funciones".<ref>Citat a: Víctor Balaguer. ''Las calles de Barcelona''. Barcelona: Salvador Manero, 1866, t. II, p. 355.</ref>