Balutxis: diferència entre les revisions

Els balutxis del Turkmenistan (abans balutxis de la [[Unió Soviètica]]) són una minoria ètnica d'origen balutxi que viu al [[Turkmenistan]], on van emigrar al final del [[segle XIX]]. Eren nòmades, [[sunnites]] i de llengua balutxi (dialecte makrani). De vegades, són confosos amb els [[tzigans]] de l'Àsia central.

 

[[Fitxer:Wali_Kirani_28-08-99.JPG|thumb|left|150px|Balutxis a la tomba del sant Khwaja Wali Kirani]]

Al segle VIII, vivien a l'oest dels [[qufs]], segons [[Al-Istakhrí]], que diu que eren pacífics a diferència dels qufs, dedicats al bandidatge; [[Al-Muqaddassí]] els considera brutals i disposats sempre a atacs; diu que eren molt nombrosos fins que foren destruïts per [[Adud-ad-Dawla]]. Aquest, el 970/971, va avortar l'intent d'un germà de l'anterior governador de Kirman, Ilyasa (no s'indica en la font quin germà, però segurament fou Sulayman; el tercer germà era Ilyas), que tenia el suport [[samànida]], al qual va derrotar, i tot seguit va infligir una derrota decisiva als seus aliats, els kuč-baluč, el [[13 de desembre]] del [[970]], que havien estat els principals aliats de tots els governadors musulmans del Kirman. Llavors, va dominar el Kirman i va estendre la seva autoritat cap al sud-est, a Tiz i el Makran, poblat de tribus qufs (sud de Kirman) i balutxis (sud-est), els quals va sotmetre, i arribà fins a la costa del [[golf Pèrsic]], al port d'[[Hormuz]]. L'agost i setembre del 971, va haver de fer una expedició contra els balutxis que havien trencat el seu jurament de fidelitat manats per Alí ibn Muhàmmad al-Barizí i els va infligir una decisiva derrota el [[8 de gener]] del [[972]] al districte de Sirjan, al Jibal Bariz, després de la qual va establir grangers a la zona i alguns balutxis també s'hi van assentar. En general, les fonts tendeixen a confondre qufs i balutxis. Després d'aquesta derrota, al cap d'uns anys, tornaven al seu estil habitual i, al segle XI, [[Al-Idrissí]] els situa al nord dels qufs i afegeix que eren els únics als quals aquestos tenien por. En aquest temps, amenaçats per [[Massud I ibn Mahmud]] de [[Gazni]], van començar a emigrar i es van traslladar cap al Balutxistan (occidental) i s'havien establert al districte (''garmsir'') de Jiruft, al [[golf d'Oman]]. Segons l'historiador Muhàmmad ibn Ibrahim, foren sotmesos per [[Kawurd ibn Čaghri Beg Dawud]] (+ [[1074]]). Al segle XII, tornaven a operar al ''garmsir'' de Jiruft. En aquest temps es deixa de parlar dels qufs.<ref>es diu que els mihnis, una tribu de Djiruft i Isfandaka, serien els seus descendents; s'haurien establert a la zona al segle XVI, però segons la tradició procedents del [[Gran Khorasan]], i havien estat una federació amb autoritat sobre altres tribus; al segle XIX eren una tribu petita el cap de la qual Fath Ali Khan fou arrestat pel govern persa (1843/1844) i va confiscar les terres tribals a Djiruft i Isfandaka; la tribu comptava 11 fraccions el 1969</ref> Al segle XII, van seguir avançant cap a l'est i, al segle XIII, estaven al [[Sind]]; només a les muntanyes de Kalat, la confederació tribal dravídica dels [[brahui]], amb suport de grups dissidents balutxis i afganesos, va impedir l'establiment dels balutxis. Es van estendre per Sind i Panjab, però organitzats en tribus cadascuna amb el seu cap, sense crear cap estat. Brahuis i balutxis van acabar compartint molts elements culturals.