Revisió del 18:53, 1 oct 2017 modifica Unapersona (discussió \| contribucions) Creadors de comptes, Autopatrullats, Reversors 4.506 edits m Revertides les edicions de 91.126.203.207. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. ← Edició anterior		Revisió del 05:03, 18 oct 2017 modifica desfés Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.784.118 edits m espais en encapalaments Edició següent →
Línia 5: Aquesta propietat es dóna en cristalls dotats d'eixos polars. Els extrems d'aquests eixos es carreguen amb electricitat de signe oposat, mentre s'esclafa el cristall i mentre es refreda (amb inversió de pols), però no si la temperatura roman estacionària. == Història == El 1824, Sir David Brewster demostrà [[piezoelectricitat\|efectes piezoelèctrics]] utilitzant [[sal de la Rochelle]],<ref>{{ref-web\|url=http://groups.ist.utl.pt/rschwarz/rschwarzgroup_files/Ferroelectrics_files/A%20Short%20History%20of%20Ferroelectricity.pdf\|títol=A Short History of Ferroelectricity \|editor=Talari.com \|data=2009-12-04 \|consulta=2016-05-04}}</ref> decidint anomenar l'efecte piroelectricitat.<ref>{{ref-publicació\| url = http://books.google.de/books?id=dkQEAAAAYAAJ&pg=PA208\|pàgines= 208–215 \|nom= David \|cognom= Brewster \|títol= Observations of the pyro-electricity of minerals \|publicació= The Edinburgh Journal of Science \|volum= 1 \|any= 1824 }}</ref>

Piroelectricitat: diferència entre les revisions