Programari de propietat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 1:
El '''programari de propietat''',<ref>[[TERMCAT]]</ref><ref>{{Cita ref-web|url=http://www.definicionabc.com/tecnologia/software-propietario.php|títulotítol=Definición de Software propietario|fechaaccesoconsulta= 20 de septiembresetembre de 2016}}</ref> altrament conegut com a '''programari privatiu'''<ref name=":0">[http://www.gnu.org/philosophy/categories.es.html Categorías de software libre y software que no es libre] - Projecte GNU -Free Software Foundation</ref> és qualsevol programari amb restriccions en l'ús o modificació privada, o amb restriccions en la còpia i publicació de versions, modificades o no modificades. Normalment, el seu [[codi font]] no està disponible, o bé n'està sota restriccions. L'oposat al programari de propietat és el [[programari lliure]].
 
Encara que el codi font pugui fer-se públic, el programari pot ésser de propietat si es mantenen les restriccions abans esmentades; aquest és el cas de la versió comercial de l'[[SSH]] o el programa de [[Llicència|llicències]] [[shared source]] de [[Microsoft]]. La [[Free Software Foundation]] s'hi refereix com a tot aquell programari que és no lliure o semi-lliure.<ref>{{cita ref-web| url = http://www.gnu.org/philosophy/categories.html| título títol= Categories of Free and Non-Free Software - GNU Project - Free Software Foundation (FSF)}}</ref>
 
== Historia ==
Línia 16:
== Defensa ==
Els defensors del programari privatiu acostumen a exposar els següents arguments:
* El programari privatiu, respecte al lliure, permet la simple retribució dels autors. La creació de programari és un procés costós i llarg, que amb el model lliure no permet rendibilitzar-ne la venda.<ref name="sociedad de la información">{{cita libroref-llibre|apellidos1=Ruíz de Quirol|nombre1nom1=Ricard|títulotítol=La Sociedad de la Información|fechadata=2007|editorial=UOC|isbn=978-84-9788-607-9|ediciónedició=primera|url=https://books.google.com.ar/books?id=5mqDYeEAVBQC&printsec=frontcover&dq=sociedad+de+la+informacion&hl=es-419&sa=X&ei=mtcyVcnUGorigwSswoCgAg&sqi=2&ved=0CGMQ6AEwCQ#v=onepage&q=sociedad%20de%20la%20informacion&f=false}}</ref>
* Garanteix millor la protecció de les innovacions. El programari lliure permet la distribució i còpia de la integritat del codi, sense que hi hagi temps d'obtenir un avantatge competitiu associat al nou mètode o [[algorisme]] que s'hi implementa. Per a descobrir-ho, amb el programari privatiu és necessari un temps d'estudi i d'[[enginyeria inversa]], que pot ser llarg i complex.
* El codi font no és accessible, per tant, les vulnerabilitats de seguretat són menys fàcils de trobar per als [[Pirata informàtic|pirates informàtics]].