Ollers (Barberà de la Conca): diferència entre les revisions

'''Ollers''' és una pedania de [[Barberà de la Conca]], a la [[Conca de Barberà]], tanmateix el nucli de població està més proper a les viles de [[Sarral]] i de [[Pira]]. És principalment un nucli de població d'[[estiueig]] i segones residències. El nom d'Ollers es pot relacionar amb el mot olla que significa "gorg o toll, concavitat en un riu".<ref>{{Ref-llibre|cognom=1905-1997.|nom=Coromines, Joan,|títol=Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana|url=https://www.worldcat.org/oclc/6861575|data=1980-1991|editorial=Curial Edicions Catalanes|lloc=Barcelona|isbn=8472561739}}</ref> En el terme d'Ollers conflueixen el torrent de Vallverd —el riu Gran— i l'Anguera; en la donació de la quadra d'Ollers, el 1076, els torrents són el principal punt de referència de les afrontacions: ''et pervadit ad ipso reguer de Toschela, qui excurrit similiter ac sequet ipso torrent de Olers''.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Plaza Arqué|nom=Carme|títol=Història de Barberà a través dels noms|url=|edició=|llengua=ca|data=|editorial=Diputació de Tarragona|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>

Ollers apareix documentat per primera vegada en la donació que feren, l'any 1076, els comtes germans, [[Berenguer Ramon II]] i [[Ramon Berenguer II]], de la quadra d'Ollers a Adalbert de la prole dels Sendret.<ref>''donamus tibi alodium nostrum propium quod habemus in comitatu Barchinonensi, in ipsa Marcha extrema in loco horroris et vaste solitudinis'' ( L.F.M., doc. 259, any 1076) citat per Plaza, 1990, p. 176-177.</ref> Aquest senyor formava part del grup de repobladors arribats a la Conca en temps de [[Ramon Berenguer I]] ''el Vell'' o dels comtes germans, els quals aprisionaren terres i iniciaren la repoblació no sense dificultats; l'acta que acabem de comentar era la legitimació d'una possessió guanyada per [[aprisió]] en aquell lloc extrem de la Marca. La condició d'aprisionadors s'explicita en un document signat quatre anys més tard per Gauspert Adalbert, que dóna part del seu alou d'Ollers a un tal Seniofred; en aquest document, Adalbert diu que té Ollers pels comtes germans i ''per aprisione''.<ref>Arxiu Diocesà de Barcelona (A.D.B.), ''Liber diversorum donationum et aliorum instrumentorum concessorumdomui et fratribus militiae Templi Salomonis'', f. 11v; citat per Plaza, 1990, p. 176-177.</ref> No tornarem a trobar Ollers fins als temps posteriors a la conquesta de [[Ramon Berenguer IV]]; aleshores Ollers era una quadra del [[Castell de Barberà (Barberà de la Conca)]] senyorejat per Pere de Puigverd. <ref>Plaza, 1990,name=":0" p. 206.</ref> Simultàniament a les transaccions dels drets dels Puigverd sobre el lloc, la casa del Temple de Barberà anava fent la seva política expansionista entre els altres senyors que posseïen drets sobre Ollers. El 1174 Bernat de Santa Coloma els donà la seva part sobre el lloc.<ref>A.D.B., op. cit., f. 9v-10r; citat per Plaza, 1990, p. 177.</ref> Els templers acabarien posseint totalment Ollers. El 1285, Jaume II, en agraïment pels serveis rebuts, cedí els seus drets sobre Ollers al seu metge, el famós Arnau de Vilanova, qui els permutà amb el Temple.<ref>Palau, 1932, p. 64</ref>